Comprensió i Memòria

Recordar és intentar emmagatzemar a la ment el que hem vist i sentit, el que hem llegit, el que altres persones ens han dit, el que ens ha succeït, etc. etc. etc.

Els mestres i mestresses volen que els seus alumnes emmagatzemin a la seva memòria les seves paraules, les seves frases, el que està escrit als textos escolars, capítols sencers, tasques aclaparadores, amb tots els seus punts i comes, etc.

Fer exàmens significa rememorar el que ens han dit, el que hem llegit mecànicament, verbalitzar memòria, repetir com a lloros, tot el que tenim emmagatzemat a la memòria.

És necessari que la nova generació entengui que repetir com a disc de Radioconsola tots els enregistraments fets a la memòria, no significa haver comprès a fons. Recordar no és comprendre, de res serveix recordar sense comprendre, el record pertany al passat, és una cosa morta, una cosa que ja no té vida.

És indispensable, és urgent i de palpitant actualitat que tots els alumnes d’escoles, col·legis i universitats entenguin realment el profund significat de la profunda comprensió.

COMPRENDRE és una cosa immediata, directa, una cosa que vivenciem intensament, una cosa que experimentem molt profundament i que inevitablement ve a convertir-se en el veritable RESORT íntim de l’acció conscient.

Recordar, rememorar és una cosa morta, pertany al passat i desgraciadament es converteix en ideal, en lema, en idea, en idealisme que volem imitar mecànicament i seguir inconscientment.

En la COMPRENSIÓ VERITABLE, en la comprensió profunda, en la íntima comprensió de fons només hi ha pressió íntima de la consciència, pressió constant nascuda de l’essència que portem a dins i això és tot.

La comprensió autèntica es manifesta com a acció espontània, natural, senzilla, lliure del procés depriment de l’elecció; pura sense indecisions de cap mena. La COMPRENSIÓ convertida en RESORT SECRET de l’acció és formidable, meravellosa, edificant i essencialment dignificant.

L’acció basada en la recordació del que hem llegit, de l’ideal al qual aspirem, de la norma, de conducta que ens han ensenyat, de les experiències acumulades a la memòria, etc., és calculadora, depèn de l’opció depriment, és dualista, es basa en l’elecció conceptual i només condueix inevitablement a l’error i al dolor.

Això d’acomodar l’acció a la recordació, això d’intentar modificar l’acció perquè coincideixi amb els records acumulats a la memòria, és una cosa artificiosa, absurda sense espontaneïtat i que inevitablement només pot conduir-nos a l’error i al dolor.

Això de fer exàmens, això de passar any, ho fa qualsevol beneit que tingui una bona dosis d’astúcia i memòria.

Comprendre les matèries que s’han estudiat i en les quals se’ns examinarà, és una cosa molt diferent, res té a veure amb la memòria, pertany a la veritable intel·ligència que no s’ha de confondre amb l’intel·lectualisme.

Aquelles persones que volen basar tots els actes de la seva vida en els ideals, teories i records de tota mena acumulats a les bodegues de la memòria, van sempre de comparació en comparació i on existeix comparació existeix també l’enveja. Aquestes persones comparen les seves persones, els seus familiars, els seus fills amb els fills del veí, amb les persones veïnes. Comparen la seva casa, els seus mobles, les seves robes, totes les seves coses, amb les coses del veí o dels veïns o del proïsme. Comparen les seves idees, la intel·ligència dels seus fills amb les idees d’altres persones, amb la intel·ligència d’altres persones i ve l’enveja que es converteix llavors en el ressort secret de l’acció.

Per a desgràcia del món tot el mecanisme de la societat es basa en l’enveja i l’esperit adquisitiu. Tot el món enveja a tot el món. Envidiem les idees, les coses, les persones i volem adquirir diners i més diners, noves teories, noves idees que acumulem a la memòria, noves coses per enlluernar els nostres semblants, etc.

En la COMPRENSIÓ VERITABLE, legítima, autèntica, existeix veritable amor i no mera verbalització de la memòria.

Les coses que es recorden, allò que se li confia a la memòria, aviat cau en l’oblit perquè la memòria és infidel. Els estudiants dipositen als magatzems de la memòria, ideals, teories, textos complets que de res serveixen a la vida pràctica perquè al final desapareixen de la memòria sense deixar cap rastre.

Les persones que només viuen llegint i llegint mecànicament, les persones que gaudeixen emmagatzemant teories entre les bodegues de la memòria destrueixen la ment, la fan malbé miserablement.

Nosaltres no ens pronunciem contra el veritable estudi profund i conscient basat en la comprensió de fons. Nosaltres només condemnem els mètodes antiquats de la pedagogia extemporània. Condemnem tot sistema mecànic d’estudi, tota memorització, etc. La recordació sobra on existeix veritable comprensió.

Necessitem estudiar, es necessiten els llibres útils, es necessiten els mestres i mestresses d’escola, col·legis, universitats. Es necessita el GURÚ, els guies espirituals, mahatmes, etc. però és necessari comprendre de forma integra els ensenyaments i no merament dipositar-los entre les bodegues de la infidel memòria.

Mai podrem ser veritablement lliures mentre tinguem el mal gust d’estar-nos comparant així mateixos amb el record acumulat a la memòria, amb l’ideal, amb el que ambicionem arribar a ser i no som, etc. etc.

Quan veritablement comprenguem els ensenyaments rebuts, no necessitem recordar-los a la memòria, ni convertir-los en ideals.

On existeix comparació del que som aquí i ara amb el que volem arribar a ser més tard, on existeix comparació de la nostra vida pràctica amb l’ideal o model al qual volem acomodar-nos, no pot existir veritable amor.

Tota comparació és abominable, tota comparació porta por, enveja, orgull, etc. Por de no aconseguir el que volem, enveja pel progrés aliè, orgull perquè ens creiem superiors als altres. L’important a la vida pràctica en què vivim, ja siguem lletjos, envejosos, egoistes, cobejosos, etc., és no presumir de sants, partir de zero absolut, i comprendre’ns així mateixos profundament, tal com som i no com volem arribar a ser o com presumim ser.

És impossible dissoldre el JO, el MI MATEIX, si no aprenem a observar-nos, a percebre per comprendre el que realment som aquí i ara de forma efectiva i absolutament pràctica.

Si realment volem comprendre hem d’escoltar els nostres mestres, mestresses, gurus, sacerdots, preceptores, guies espirituals, etc., etc.

Els nois, i noies de la nova ona han perdut el sentit del respecte, de la veneració als nostres pares, mestres, mestresses, guies espirituals, gurus, mahatmes, etc.

És impossible comprendre els ensenyaments quan no sabem venerar i respectar els nostres pares, mestres, preceptores o guies espirituals.

La simple recordació mecànica del que hem après només de memòria sense comprensió de fons, mutila la ment i el cor i engendra enveja, por, orgull, etc.

Quan de veritat sabem escoltar de forma conscient i profunda sorgeix dins nostre un poder meravellós, una comprensió formidable, natural, senzilla, lliure de tot procés mecànic, lliure de tota cerebració, lliure de tota recordació.

Si es descarrega el cervell de l’estudiant de l’enorme esforç de memòria que ha de realitzar, serà totalment possible ensenyar l’estructura del nucli i la taula periòdica dels elements als alumnes de segona ensenyança i fer comprendre la relativitat i els Quanta a un batxiller.

Com hem parlat amb alguns professors i professores d’escoles secundàries comprenem que s’aterren amb veritable fanatisme a la vella pedagogia antiquada i extemporània. Volen que els alumnes aprenguin tot de memòria encara que no ho comprenguin.

A vegades accepten que és millor comprendre que memoritzar però llavors insisteixen que les fórmules de física, química, matemàtiques, etc. s’han de gravar a la memòria.

És clar que aquest concepte és fals perquè quan una fórmula de física, química, matemàtiques, etc, és degudament compresa no només en el nivell intel·lectual, sinó també en els altres nivells de la ment com són l’inconscient, subconscient, infraconscient etc. etc. etc. No cal gravar a la memòria, ve a formar part de la nostra psique i pot manifestar-se com a coneixement instintiu immediat quan circumstàncies de la vida ho exigeixen.

Aquest coneixement INTEGRE ens ve a donar una forma d’OMNICIÈNCIA, una manera de manifestació conscient objectiva.

La comprensió de fons i en tots els nivells de la ment només és possible mitjançant, la meditació introspectiva profunda.