L'Amor

Des dels mateixos bancs de l’escola els alumnes han de comprendre de forma ÍNTEGRA això que s’anomena AMOR.

LA POR i la DEPENDÈNCIA solen confondre’s amb l’AMOR, però no són AMOR.

Els alumnes depenen dels seus pares i mestres i és clar que els respecten i temen alhora.

Els nens i nenes, els joves i senyoretes depenen dels seus pares per allò del vestit, el menjar, els diners, l’alberg, etc. i a totes llums resulta clar que se senten protegits, saben que depenen dels seus pares i per això els respecten i fins i tot els temen, però això no és AMOR.

Per mostrar el que estem dient, podem verificar amb entera exactitud que tot nen o nena, jove o senyoreta, té més confiança als seus amiguets o amiguetes de l’escola, que als seus mateixos pares.

Realment els nens, nenes, joves i senyoretes parlen amb els seus companys i companyes, coses íntimes que mai a la vida parlarien amb els seus mateixos pares.

Això ens està demostrant que no hi ha confiança veritable entre fills i pares, que no hi ha veritable AMOR.

Es fa URGENT comprendre que existeix una diferència radical entre l’AMOR i allò que és respecte, temor, dependència, por.

És URGENT saber respectar els nostres pares i mestres, però no confondre el respecte amb l’AMOR.

EL RESPECTE i l’AMOR han d’estar ÍNTIMAMENT UNITS, però no hem de confondre l’un amb l’altre.

Els pares temen pels seus fills, desitgen per a ells el millor, una bona professió, un bon matrimoni, protecció, etc. i confonen aquest temor amb el veritable AMOR.

Es fa necessari comprendre que sense AMOR VERITABLE és impossible que els pares i mestres puguin guiar les noves generacions sàviament, fins i tot quan hi hagi molt bones intencions.

El camí que condueix a l’ABISME està empedrat amb MOLT BONES INTENCIONS.

Veiem el cas mundialment conegut de “ELS REBELS SENSE CAUSA”. Aquesta és una epidèmia mental que s’ha propagat pel món sencer. Multitud de “NENS BÉ”, suposadament molt estimats pels seus pares, molt mimats, molt estimats, assalten transeünts indefensos, peguen i violen dones, roben, apedreguen, van en colla causant danys per tot arreu, falten al respecte als mestres i pares de família, etc. etc. etc.

Els “REBELS SENSE CAUSA” són el producte de la falta de veritable AMOR.

On existeix veritable AMOR no poden existir “REBELS SENSE CAUSA”.

Si els pares de família ESTIMESSIN de veritat els seus fills sabrien orientar-los intel·ligentment i llavors no existirien els “REBELS SENSE CAUSA”

Els rebels sense causa són el producte d’una mala orientació.

Els pares de família no han tingut suficient AMOR com per dedicar-se de veritat a orientar els seus fills sàviament.

Els pares de família moderns només pensen en diners i donar-li al fill més i més, i cotxe d’últim model, i vestits d’última moda, etc. però no estimen de veritat, no saben estimar i per això “els rebels sense causa”.

La superficialitat d’aquesta època es deu a la falta d’AMOR VERITABLE.

La vida moderna és semblant a una bassa sense fondària, sense profunditat.

Al llac profund de la vida, poden viure moltes criatures, molts peixos, però la bassa situada a la vora del camí, aviat s’asseca amb els ardents raigs del sol i llavors l’únic que queda és el fang, la podridura, la lletjor.

És impossible comprendre la bellesa de la vida en tot el seu esplendor, si no hem après a ESTIMAR.

La gent confon el respecte i el temor amb allò que s’anomena AMOR.

Respectem els nostres superiors i els temem i llavors creiem que els estimem.

Els nens temen els seus pares i mestres i els respecten i creuen llavors que els estimen.

Tem el nen el fuet, la fèrula, la mala qualificació, la renyada a casa o a l’escola, etc. i creu llavors que estima els seus pares i mestres però en realitat només els tem.

Depenem de l’ocupació, del patró, temem la misèria, a quedar-nos sense feina i llavors creiem que estimem el patró i fins i tot vetllem pels seus interessos, cuidem les seves propietats però això no és AMOR, això és temor.

Molta gent té por de pensar per si mateixa en els misteris de la vida i de la mort, por d’inquirir, investigar, comprendre, estudiar, etc. i llavors exclamen ¡JO ESTIMO DÉU, I AMB AIXÒ ÉS SUFICIENT!

Creuen que estimen DÉU però en realitat no ESTIMEN, temen.

En temps de guerra l’esposa sent que adora el seu marit més que mai i anhela amb ansietat infinita el seu retorn a casa, però en realitat no l’estima, només tem a quedar-se sense marit, sense protecció, etc. etc. etc.

L’esclavitud psicològica, la dependència, el dependre d’algú, no és AMOR. És únicament TEMOR i això és tot.

El nen en els seus estudis depèn del MESTRE o MESTRA i és clar que tem a l’EXPULSIÓ, a la mala qualificació, a la renyada i moltes vegades creu que l’ESTIMA però el que succeeix és que el tem.

Quan l’esposa està de part o en perill de mort per qualsevol malaltia, l’espòs creu que l’estima molt més, però en realitat el que succeeix és que tem perdre-la, depèn d’ella en moltes coses, com són menjar, sexe, rentat de roba, carícies, etc. i tem perdre-la. Això no és AMOR.

Tothom diu que adora tothom però no hi ha tal: És molt rar trobar a la vida algú que sàpiga ESTIMAR VERITABLEMENT.

Si els pares estimessin de veritat els seus fills, si els fills estimessin de veritat els seus pares, si els mestres estimessin de veritat els seus alumnes no podrien haver-hi guerres. Les guerres serien impossibles en un cent per cent.

El que succeeix és que la gent no ha comprès el que és l’amor, i a tot temor i a tota esclavitud psicològica, i a tota passió, etc. la confonen amb allò que s’anomena AMOR.

La gent no sap ESTIMAR, si la gent sabés estimar, la vida seria de fet un paradís.

Els ENAMORATS creuen que estan estimant i molts fins i tot serien capaços de jurar amb sang que estan estimant. Però Només estan APASSIONATS. Satisfeta la PASSIÓ, el castell de cartes cau a terra.

La PASSIÓ sol enganyar la MENT i el COR. Tot APASSIONAT creu que està ENAMORAT.

És molt rar trobar a la vida alguna parella veritablement enamorada. Abunden les parelles d’APASSIONATS però és dificilíssim trobar una parella d’ENAMORATS.

Tots els artistes canten a l’AMOR però no saben què cosa és l’AMOR i confonen la PASSIÓ amb l’AMOR.

Si hi ha alguna cosa molt difícil en aquesta vida, és NO confondre la PASSIÓ amb l’AMOR.

LA PASSIÓ és el verí més deliciós i més subtil que es pugui concebre, sempre acaba triomfant a preu de sang.

La PASSIÓ és SEXUAL cent per cent, la PASSIÓ és bestial però algunes vegades és també molt refinada i subtil. Sempre es confon amb l’AMOR.

Els mestres i mestres han d’ensenyar als alumnes, joves i senyoretes, a diferenciar entre l’AMOR i la PASSIÓ. Només així s’evitaran més tard moltes tragèdies a la vida.

Els mestres i mestres estan obligats a formar la responsabilitat dels alumnes i per això han de preparar-los degudament perquè no es converteixin en tràgics a la vida.

És necessari comprendre allò que és AMOR, allò que no es pot barrejar amb la gelosia, passions, violències, temor, apegos, dependència psicològica, etc. etc. etc.

L’AMOR desgraciadament no existeix en els éssers humans, però tampoc és alguna cosa que es pugui ADQUIRIR, comprar, cultivar com flor d’hivernacle, etc.

L’AMOR ha de NÉIXER en nosaltres i només NAIX quan hem comprès a fons el que és l’ODI que portem dins, el que és el TEMOR, LA PASSIÓ SEXUAL, la por, l’esclavitud psicològica, la dependència, etc. etc. etc.

Hem de comprendre el que són aquests defectes PSICOLÒGICS, hem de comprendre com es processen en nosaltres no només en el nivell intel·lectual de la vida, sinó també en altres nivells ocults i desconeguts del SUBCONSCIENT.

Es fa necessari extreure dels diferents racons de la ment tots aquests defectes. Només així neix en nosaltres en forma espontània i pura, allò que s’anomena AMOR.

És impossible voler transformar el món sense la flamarada de l’AMOR. Només l’AMOR pot de veritat transformar el món.