El Bé I El Mal

EL BÉ i el MAL no existeixen. Una cosa és bona quan ens convé, i dolenta quan no ens convé. EL BÉ i el MAL és qüestió de conveniències egoistes i capricis de la ment.

L’home que va inventar els fatídics termes BÉ i MAL va ser un Atlant anomenat MAKARI KRONVERNKZYON, membre distingit de la Científica Societat AKALDAN, situada al submergit continent Atlant.

Mai va sospitar el vell savi Arcaic el dany tan greu que causaria a la humanitat, amb l’invent de les seves dues paraulotes.

Els savis Atlants van estudiar profundament totes les forces EVOLUTIVES, INVOLUTIVES i NEUTRES DE LA NATURA, però a aquest vell savi se li va ocórrer la idea de definir les dues primeres amb els termes BÉ I MAL. A les forces de tipus EVOLUTIU les va anomenar bones i a les forces de tipus INVOLUTIU les va batejar amb el terme de dolentes. A les forces neutres no els va donar cap nom.

Aquestes forces es processen dins de l’home i dins de la natura, sent la força neutra el punt de suport i equilibri.

Molts segles després de la submersió de l’ATLÀNTIDA amb la seva famosa POISEDONIS de la qual parla Plató a la seva República, va existir a la civilització oriental TIKLYAMISHAYANA un sacerdot antiquíssim que va cometre el gravíssim error d’abusar amb els termes BÉ i MAL utilitzant-los torpement per a basar-hi una moral. L’home d’aquest sacerdot va ser ARMANATOORA.

Amb l’esdevenir de la història a través dels innombrables segles, la humanitat es va viciar amb aquestes dues paraulotes i les va convertir en el fonament de tots els seus codis morals. Avui dia aquestes dues paraulotes les troba un fins i tot a la sopa.

Actualment hi ha molts REFORMADORS que volen la RESTAURACIÓ MORAL, però que per a desgràcia d’ells i d’aquest afligit món tenen la ment embotellada entre el BÉ i el MAL.

Tota moral es fonamenta en les paraulotes BÉ i MAL, per això tot REFORMADOR MORAL és de fet un REACCIONARI.

Els termes BÉ i MAL serveixen sempre per JUSTIFICAR o CONDEMNAR els nostres propis errors.

Qui justifica o condemna no comprèn. És intel·ligent comprendre el desenvolupament de les forces EVOLUTIVES, però no és intel·ligent justificar-les amb el terme BONES. És intel·ligent comprendre els processos de les forces involutives, però resulta estúpid condemnar-les amb el terme de MALES.

Tota força centrífuga pot convertir-se en força centrípeta. Tota força involutiva pot transformar-se en EVOLUTIVA.

Dins dels infinits processos de l’energia en estat EVOLUTIU hi ha infinits processos d’energia en estat INVOLUTIU.

Dins de cada ésser humà hi ha diferents tipus d’energia que EVOLUCIONEN, INVOLUCIONEN i es transformen incessantment.

Justificar un determinat tipus d’energia i condemnar-ne un altre, no és comprendre. El que és vital és comprendre.

L’experiència de LA VERITAT ha estat molt rara entre la humanitat degut al fet concret de l’embotellament mental. La gent està embotellada entre els oposats BÉ i MAL.

LA PSICOLOGIA REVOLUCIONÀRIA del MOVIMENT GNÒSTIC es basa en l’estudi dels diferents tipus d’energia que operen dins de l’organisme humà i dins de la natura.

EL MOVIMENT GNÒSTIC té una ÈTICA REVOLUCIONÀRIA que no té res a veure amb la moral dels reaccionaris ni tampoc amb els termes conservadors i retardataris del BÉ i del MAL.

Dins del laboratori Psico-Fisiològic de l’organisme humà hi ha forces evolutives, involutives i neutres que han de ser estudiades i compreses profundament.

El terme BÉ impedeix la COMPRENSIÓ de les energies EVOLUTIVES degut a la justificació.

El terme MAL impedeix la comprensió de les forces INVOLUTIVES degut a la condemnació.

Justificar o condemnar no significa comprendre. Qui vulgui acabar amb els seus defectes no els ha de justificar ni condemnar. És urgent COMPRENDRE els nostres errors.

Comprendre la IRA a tots els nivells de la ment és fonamental perquè en nosaltres neixi la serenitat i la dolçor.

Comprendre els infinits matisos de la cobdícia és indispensable perquè en nosaltres neixi la filantropia i l’altruisme.

Comprendre la luxúria a tots els nivells de la ment és condició indispensable perquè en nosaltres neixi la castedat veritable.

Comprendre l’enveja en tots els terrenys de la ment és suficient perquè neixi en nosaltres el sentit de cooperació i la felicitat pel benestar i el progrés aliè.

Comprendre l’orgull en tots els seus matisos i graus és la base perquè neixi en nosaltres de forma natural i senzilla la flor exòtica de la humilitat.

Comprendre què és aquest element d’inèrcia anomenat mandra, no només en les seves formes grotesques sinó també en les seves formes més subtils, és indispensable perquè neixi en nosaltres el sentit d’activitat.

Comprendre les diverses formes de la GOLA i de la golafreria equival a destruir els vicis del centre instintiu com són banquets, borratxeres, cacera, carnivorisme, por a la mort, desitjos de perpetuar el JO, temor a l’aniquilació, etc.

Els mestres d’escoles, col·legis i universitats aconsellen als seus deixebles i deixebles que millorin com si el JO pogués millorar, que adquireixin determinades virtuts com si el JO pogués aconseguir virtuts, etc.

És urgent comprendre que el JO no millora mai, que mai és més perfecte i que qui cobeja virtuts robusta el JO.

LA PERFECCIÓ TOTAL només neix en nosaltres amb la dissolució del JO. Les virtuts neixen en nosaltres de forma natural i senzilla quan comprenem els nostres defectes psicològics no només en el nivell intel·lectual sinó també en tots els terrenys subconscients i inconscients de la ment.

Voler millorar és estúpid, desitjar la santedat és enveja, cobejar virtuts significa robustir el JO amb el verí de la cobdícia.

Necessitem la mort total del JO no només en el nivell intel·lectual sinó també en tots els racons, regions, terrenys i passadissos de la ment. Quan hem mort absolutament, només queda en nosaltres AIXÒ que és PERFECTE. AIXÒ que està saturat de virtuts, AIXÒ que és l’ESSÈNCIA del nostre SER INTIM, AIXÒ que no és del temps.

Només comprenent a fons tots els infinits processos de les forces evolutives que es desenvolupen dins de nosaltres mateixos aquí i ara. Només comprenent de forma íntegra els diferents aspectes de les forces INVOLUTIVES que es processen dins de nosaltres mateixos de moment a moment, podem dissoldre el JO.

Els termes BÉ i MAL serveixen per JUSTIFICAR i CONDEMNAR però mai per comprendre.

Cada defecte té molts matisos, fons, rerefons i profunditats. Comprendre un defecte en el nivell intel·lectual no significa haver-lo comprès en els diferents terrenys subconscients, inconscients i infraconscients de la ment.

Qualsevol defecte pot desaparèixer del nivell intel·lectual i continuar en els altres terrenys de la ment.

La IRA es disfressa amb la toga del Jutge. Molts cobejen no ser cobdiciosos, hi ha qui no cobeja diners però cobeja poders Psíquics, virtuts, amors felicitat aquí o després de la mort, etc., etc., etc.

Molts homes i dones s’emocionen i fascinen davant de les persones de sexe oposat “DIUEN” perquè estimen la bellesa, el seu propi subconscient els traeix, la LUXÚRIA es disfressa amb el sentit estètic.

Molts envejosos envegen els sants i fan penitències i s’assoten perquè desitgen també arribar a ser SANTS.

Molts envejosos envegen els que se sacrifiquen per la humanitat i llavors, volent ser grans també, fan escarni d’aquells que envegen i llancen contra ells tota la seva baba difamatòria.

Hi ha qui se sent orgullós per la posició, els diners, la fama i el prestigi i hi ha qui se sent orgullós de la seva condició humil.

Diògenes se sentia orgullós del Tonell en què dormia i quan va arribar a casa de Sòcrates va saludar dient: “Trepitjant el teu orgull Sòcrates, trepitjant el teu orgull”. “Sí, Diògenes, amb el teu orgull trepitges el meu orgull”. Va ser la resposta de Sòcrates.

Les dones vanitoses s’arrissen els cabells, es vesteixen i adornen amb tot el que poden per despertar l’enveja de les altres dones, però la Vanitat es disfressa també amb la túnica de la humilitat.

Explica la tradició que Aristip el filòsof grec volent demostrar a tothom la seva saviesa i la seva humilitat es va vestir amb una túnica vellíssima i plena de forats, va empunyar a la seva mà dreta el pal de la Filosofia i se’n va anar pels carrers d’Atenes. Quan Sòcrates el va veure venir, va exclamar: “Es veu la teva vanitat a través dels forats de la teva vestidura, oh Aristip”.

Molts són els que estan a la misèria degut a l’element mandra, però hi ha gent que treballa massa per guanyar-se la vida però sent mandra d’estudiar i conèixer-se a si mateixos per dissoldre el JO.

Són molts els que han abandonat la Gola i la Golafreria però desgraciadament s’emborratxen i surten de cacera.

Cada defecte és multifacètic i es desenvolupa i processa de forma gradativa des del graó més baix de l’escala Psicològica fins al graó més elevat.

Dins de la cadència deliciosa d’un vers, també s’amaga el delicte.

El delicte també es vesteix de Sant, de Màrtir, de cast, d’Apòstol, etc.

El BÉ i el MAL no existeixen, aquests termes només serveixen per buscar evasives i eludir l’estudi profund i detallat dels nostres propis defectes.