Integració

Un dels anhels més grans de la psicologia és arribar a la INTEGRACIÓ TOTAL.

Si el JO fos INDIVIDUAL, el problema de la INTEGRACIÓ PSICOLÒGICA seria resolt amb suma facilitat, però per a desgràcia del món el JO existeix dins de cada persona en forma PLURALITZADA.

El JO PLURALITZAT és la causa fonamental de totes les nostres íntimes contradiccions.

Si poguéssim veure’ns en un mirall de cos sencer tal com som PSICOLÒGICAMENT amb totes les nostres íntimes contradiccions, arribaríem a la penosa conclusió que encara no tenim veritable individualitat.

L’organisme humà és una màquina meravellosa controlada pel JO PLURALITZAT que és estudiat a fons per la PSICOLOGIA REVOLUCIONÀRIA.

Vaig a llegir el diari diu el JO INTEL·LECTUAL; Vull assistir a la festa exclama el JO EMOCIONAL; al DIABLE amb la festa gruny el JO DEL MOVIMENT, millor me’n vaig a passejar, JO no vull passejar crida el JO de l’instint de conservació, tinc gana i vaig a menjar, etc.

Cadascun dels petits JOES que constitueixen l’EGO, vol manar, ser l’amo, el senyor.

A la llum de la psicologia revolucionària podem comprendre que el JO és legió i que l’Organisme és una màquina.

Els petits JOES renyen entre sí, es barallen per la supremacia, cadascun vol ser el cap, l’amo, el senyor.

Això explica el lamentable estat de desintegració psicològica en què viu el pobre animal intel·lectual equivocadament anomenat HOME.

És necessari comprendre què significa la paraula DESINTEGRACIÓ en PSICOLOGIA. Desintegrar-se és desbaratar-se, dispersar-se, esgarrar-se, contradir-se, etc.

La principal causa de DESINTEGRACIÓ PSICOLÒGICA és l’enveja que sol manifestar-se de vegades en forma exquisidament subtils i delicioses.

L’enveja és polifacètica i existeixen milers de raons per justificar-la. L’enveja és la molla secreta de tota la maquinària social. Als imbècils els encanta justificar l’enveja.

El ric enveja el ric i vol ser més ric. Els pobres envegen els rics i volen ser rics també. El que escriu enveja el que escriu i vol escriure millor. El que té molta experiència enveja el que té més experiència i desitja tenir més que aquell.

La gent no es contenta amb pa, abric i refugi. La molla secreta de l’enveja per l’automòbil aliè, per la casa aliena, pel vestit del veí, pels molts diners de l’amic o de l’enemic, etc. produeix desitjos de millorar, adquirir coses i més coses, vestits, vestits, virtuts, per no ser menys que altres etc. etc. etc.

El més tràgic de tot això és que el procés acumulatiu d’experiències, virtuts, coses, diners, etc. robusteix el JO PLURALITZAT intensificant-se llavors dins de nosaltres mateixos les íntimes contradiccions, les espantoses esgarradures, les cruels batalles del nostre fur intern, etc. etc. etc.

Tot això és dolor. Res d’això pot portar felicitat veritable al cor afligit. Tot això produeix augment de crueltat en la nostra psique, multiplicació del dolor, descontent cada vegada i més profund.

EL JO PLURALITZAT troba sempre justificatius fins i tot per als pitjors delictes i a aquest procés d’envejar, adquirir, acumular, aconseguir, fins i tot quan sigui a expenses del treball aliè, se li diu evolució, progrés, avanç, etc.

La gent té la consciència adormida i no s’adonen que són envejoses, cruels, cobejoses, geloses, i quan per algun motiu arriben a adonar-se de tot això, llavors es justifiquen, condemnen, busquen evasives, però no comprenen.

L’enveja és difícil de descobrir-se a causa del fet concret que la ment humana és envejosa. L’estructura de la ment es basa en l’enveja i l’adquisició.

L’enveja comença des dels bancs de l’escola. Envegem la millor intel·ligència dels nostres condiscípuls, les millors qualificacions, els millors vestits, els millors vestits, les millors sabates, la millor bicicleta, els hermosos patins, la bonica pilota, etc. etc.

Els mestres i mestres cridats a formar la personalitat dels alumnes i alumnes, han de comprendre el que són els infinits processos de l’enveja i establir dins de la PSÍQUIS dels seus estudiants el fonament adequat per a la comprensió.

La ment, envejosa per naturalesa, només pensa en funció del MÉS. “JO puc explicar millor, JO tinc més coneixements, JO sóc més intel·ligent, JO tinc més virtuts, més santificacions, més perfeccions, més evolució, etc.”

Tot el funcionalisme de la ment es basa en el MÉS. EL MÉS és l’íntima molla secreta de l’enveja.

EL MÉS és el procés comparatiu de la ment. Tot procés comparatiu és ABOMINABLE. Exemple: Jo sóc més intel·ligent que tu. Fulano de tal és més virtuós que tu. Fulana de tal és millor que tu, més sàvia, més bondadosa, més bonica, etc. etc.

EL MÉS crea el temps. EL JO PLURALITZAT necessita temps per ser millor que el veí, per demostrar-li a la família que és molt genial i que pot, per arribar a ser algú en la vida, per demostrar-li als seus enemics, o aquells a qui enveja, que és més intel·ligent, més poderós, més fort, etc.

El pensar comparatiu es basa en l’enveja i produeix això que es diu descontent, neguit, amargor.

Desgraciadament la gent va d’un oposat a un altre oposat, d’un extrem a un altre, no saben caminar pel centre. Molts lluiten contra el descontent, l’enveja, la cobdícia, la gelosia, però la lluita contra el descontent no porta mai el veritable content del cor.

És urgent comprendre que el veritable content del cor tranquil, no es compra ni es ven i només neix en nosaltres amb entera naturalitat i en forma espontània quan hem comprès a fons les causes mateixes del descontent; gelosia, enveja, cobdícia, etc. etc.

Aquells que volen aconseguir diners, magnífica posició social, virtuts, satisfaccions de tota espècie, etc. amb el propòsit d’aconseguir el veritable contentament, estan totalment equivocats perquè tot això es basa en l’enveja i el camí de l’enveja no pot mai conduir-nos al port del cor tranquil i content.

La ment embotellada en el JO PLURALITZAT fa de l’enveja una virtut i fins i tot es dóna el luxe de posar-li noms deliciosos. Progrés, evolució espiritual, anhel de superació, lluita per la dignificació, etc. etc. etc.

Tot això produeix desintegració, íntimes contradiccions, lluites secretes, problema de difícil solució, etc.

És difícil trobar en la vida algú que sigui veritablement ÍNTEGRE en el sentit més complet de la paraula.

Resulta totalment impossible assolir la INTEGRACIÓ TOTAL mentre existeixi dins de nosaltres mateixos el JO PLURALITZAT.

És urgent comprendre que dins de cada persona existeixen tres factors bàsics, Primer: Personalitat. Segon: JO PLURALITZAT. Tercer: El material psíquic, és a dir, L’ESSÈNCIA MATEIXA DE LA PERSONA.

El JO PLURALITZAT malgasta torpement el material psicològic en explosions atòmiques d’enveja, gelosia, cobdícia, etc. etc. És necessari dissoldre el JO pluralitzat, amb el propòsit d’acumular a dins, el material psíquic per establir en el nostre interior un centre permanent de consciència.

Els qui no posseeixen un centre permanent de consciència, no poden ser íntegres.

Només el centre permanent de consciència ens dóna veritable individualitat.

Només el centre permanent de consciència ens fa íntegres.