L'Ambició

L’AMBICIÓ té diverses causes i una d’elles és això que s’anomena POR.

L’humil noi que als parcs de les luxoses ciutats neteja el calçat dels orgullosos cavallers, podria convertir-se en lladre si arribés a sentir por de la pobresa, por de si mateix, por del seu futur.

La humil modisteta que treballa al fastuós magatzem del potentat, podria convertir-se en lladre o prostituta de la nit al dia, si arribés a sentir por del futur, por de la vida, por de la vellesa, por de si mateixa, etc.

L’elegant cambrer del restaurant de luxe o del gran hotel, podria convertir-se en un GÀNGSTER, en un assaltant de bancs, o en un lladre molt fi, si per desgràcia arribés a sentir por de si mateix, de la seva humil posició de cambrer, del seu propi avenir, etc.

L’insignificant insecte ambiciona ser elegant. El pobre empleat de taulell que atén la clientela i que amb paciència ens mostra la corbata, la camisa, les sabates, fent moltes reverències i somrient amb fingida mansuetud, ambiciona alguna cosa més perquè té por, molta por, por de la misèria, por del seu futur ombrívol, por de la vellesa, etc.

L’AMBICIÓ és polifacètica. L’AMBICIÓ té cara de sant i cara de diable, cara d’home i cara de dona, cara d’interès i cara de desinterès, cara de virtuós i cara de pecador.

Existeix AMBICIÓ en aquell que vol casar-se i en aquell VELL SOLTER empedreït que aborrix el matrimoni.

Existeix AMBICIÓ en el que desitja amb bogeria infinita “SER ALGU”, “FIGURAR”, “TREPAR” i existeix AMBICIÓ en aquell que es fa ANACORITA, que no desitja res d’aquest món, perquè la seva única AMBICIÓ és assolir el CEL, ALLIBERAR-SE, etc.

Existeixen AMBICIONS TERRENALS i AMBICIONS ESPIRITUALS. A vegades l’AMBICIÓ usa la màscara del DESINTERÈS i del SACRIFICI.

Qui no AMBITIONA aquest món ruí i MISERABLE, AMBITIONA l’altre i qui no AMBITIONA diners, AMBITIONA PODERS PSÍQUICS.

A l’JO, al MI MATEIX, al SI MATEIX, li encanta amagar l’AMBICIÓ, ficar-la als racons més secrets de la ment i diu després: “JO NO AMBITIONO RES”, “JO ESTIMO ELS MEUS SEMBLANTS”, “JO TREBALLO DESINTERESSADAMENT PEL BÉ DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS”.

EL POLÍTIC GUINEU i que se les sap totes, sorprèn a vegades les multituds amb les seves obres aparentment desinteressades, però quan abandona l’ocupació, és normal que surti del seu país amb uns quants milions de dòlars.

L’AMBICIÓ disfressada amb la MÀSCARA DEL DESINTERÈS, sol enganyar les gents més astutes.

Existeixen al món moltes gents que només AMBITIONEN no ser AMBICIOSES.

Són moltes les gents que renuncien a totes les pompes i vanitats del món perquè només AMBITIONEN la seva pròpia AUTO PERFECCIÓ ÍNTIMA.

El penitent que camina de genolls fins al temple i que es flagel·la ple de fe, no ambiciona aparentment res i fins i tot es dona el luxe de donar sense treure res a ningú, però és clar que AMBITIONA el MIRACLE, la curació, la salut per a si mateix o per a algun familiar, o bé, la salvació eterna.

Nosaltres admirem els homes i dones veritablement religiosos, però lamentem que no estimin la seva religió amb tot DESINTERÈS.

Les santes religions, les sublims sectes, ordres, societats espirituals, etc. Mereixen el nostre AMOR DESINTERESSAT.

És molt rar trobar en aquest món alguna persona que estimi la seva religió, la seva escola, la seva secta, etc. desinteressadament. Això és lamentable.

Tot el món està ple d’ambicions. Hitler es va llançar a la guerra per ambició.

Totes les guerres tenen el seu origen en la por i l’AMBICIÓ. Tots els problemes més greus de la vida tenen el seu origen en l’AMBICIÓ.

Tot el món viu en lluita contra tot el món a causa de l’ambició, uns contra altres i tots contra tots.

Tota persona en la vida AMBITIONA SER ALGUNA COSA i la gent de certa edat, mestres, pares de família, tutors, etc. estimulen els nens, les nenes, les senyoretes, els joves, etc. a seguir pel camí horrendous de l’AMBICIÓ.

Els més grans els diuen als alumnes i alumnes, has de ser alguna cosa a la vida, tornar-te ric, casar-te amb gent milionària, ser poderós, etc. etc.

Les generacions velles, horribles, lletges, antiquades, volen que les noves generacions siguin també ambicioses, lletges, i horribles com ells.

El més greu de tot això, és que la gent nova es deixa “MAREJAR” i també es deixa conduir per aquest camí horrible de l’AMBICIÓ.

Els mestres i mestres han d’ensenyar als ALUMNES i ALUMNAS que cap treball honrat mereix menyspreu, és absurd mirar amb menyspreu el xofer del taxi, l’empleat de taulell, el pagès, el netejador de calçat, etc.

Tot treball humil és bell. Tot treball humil és necessari en la vida social.

No tots vam néixer per a enginyers, governadors, presidents, doctors, advocats, etc.

En el conglomerat social es necessiten tots els treballs, tots els oficis, cap treball honrat pot mai ser menyspreable.

En la vida pràctica cada ésser humà serveix per a alguna cosa i l’important és saber per a què serveix cadascú.

És deure dels MESTRES i MESTRES descobrir la VOCACIÓ de cada estudiant i orientar-lo en aquest sentit.

Aquell que treballés a la vida d’acord amb la seva VOCACIÓ, treballarà amb AMOR VERITABLE i sense AMBICIÓ.

L’AMOR ha de reemplaçar l’AMBICIÓ. La VOCACIÓ és allò que realment ens agrada, aquella professió que amb alegria exercim perquè és el que ens agrada, el que ESTIMEM.

A la vida moderna per desgràcia les gents treballen a disgust i per ambició perquè exerceixen treballs que no coincideixen amb la seva vocació.

Quan un treballa en el que li agrada, en la seva vocació veritable, ho fa amb AMOR perquè ESTIMA la seva vocació, perquè les seves ACTITUDS per a la vida són precisament les de la seva vocació.

Aquest precisament és el treball dels mestres. Saber orientar els seus alumnes i alumnas, descobrir les seves aptituds, orientar-los pel camí de la seva autèntica vocació.