La Disciplina

Els mestres d’escoles, col·legis i universitats donen moltíssima importància a la disciplina i nosaltres hem d’estudiar-la en aquest capítol detingudament. Tots els que hem passat per escoles, col·legis, universitats, etc. Sabem molt bé el que són les disciplines, regles, fèrules, renyines, etc., etc., etc. Disciplina és allò que s’anomena CULTIU DE LA RESISTÈNCIA. Als mestres d’escola els encanta cultivar la RESISTÈNCIA.

Se’ns ensenya a resistir, a erigir alguna cosa contra alguna altra cosa. Se’ns ensenya a resistir les temptacions de la carn i ens assotem i fem penitència per resistir. Se’ns ensenya a RESISTIR les temptacions que porta la peresa, temptacions de no estudiar, no anar a l’escola, jugar, riure, burlar-nos dels mestres, violar els reglaments, etc. etc. etc.

Els mestres i mestres tenen el concepte equivocat que mitjançant la disciplina podem comprendre la necessitat de respectar l’ordre de l’escola, la necessitat d’estudiar, guardar compostura davant els mestres, portar-nos bé amb els condiscípuls, etc. etc. etc.

Existeix entre la gent el concepte equivocat que com més resistim, com més rebutgem, ens fem més i més comprensius, lliures, plens, victoriosos. No volen adonar-se la gent que com més lluitem contra alguna cosa, com més ho resistim, com més ho rebutgem, menor és la COMPRENSIÓ.

Si lluitem contra el vici de la beguda, aquesta desapareixerà per un temps, però com que no l’hem COMPRÈS a fons en tots els NIVELLS DE LA MENT, aquesta reprendrà després quan descuidem la guàrdia i beurem d’una vegada per a tot l’any. Si rebutgem el vici de la fornicació, per un temps serem molt castos en aparença (tot i que en altres NIVELLS DE LA MENT continuem sent espantosos SÀTIRS com ho poden demostrar els somnis ERÒTICS i les pollucions nocturnes), i després tornarem amb més força a les nostres antigues aventures de FORNICARIS IRREDEMPTS, a causa del fet concret de no haver comprès a fons el que és la FORNICACIÓ.

Molts són els que rebutgen la COVÍCIA, els que lluiten contra ella, els que es disciplinen contra ella seguint determinades NORMES de conducta, però com que no han comprès de veritat tot el procés de la COVÍCIA, resulten en el fons CODICIANT no ser CODICIOSOS.

Molts són els que es disciplinen contra la IRA, els que aprenen a resistir-la, però aquesta continua existint en altres nivells de la ment subconscient, tot i que en aparença hagi desaparegut del nostre caràcter i al menor descuit de la guàrdia, el subconscient ens traeix i llavors tronem i llampeguem plens d’ira, quan menys ho esperàvem i potser per algun motiu que no té la MENOR IMPORTÀNCIA.

Molts són els que es disciplinen contra la gelosia i al final creuen fermament que ja les van extingir però com que no les van comprendre és clar que aquestes apareixen novament en escena precisament quan ja les creiem ben mortes.

Només amb plena absència de disciplines, només en llibertat autèntica, sorgeix en la ment, la flamarada ardent de la COMPRENSIÓ. La LLIBERTAT CREADORA no pot existir mai en un ARMADUR. Necessitem llibertat per COMPRENDRE els nostres defectes PSICOLÒGICS en forma ÍNTEGRA. Necessitem amb URGÈNCIA enderrocar murs i trencar grillons d’acer, per ser lliures.

Hem d’experimentar per si mateixos tot allò que els nostres Mestres a l’Escola i els nostres Pares ens han dit que és bo i útil. No n’hi ha prou amb aprendre de memòria i imitar. Necessitem comprendre.

Tot l’esforç dels Mestres i Mestres s’han de dirigir a la consciència dels alumnes. S’han d’esforçar perquè ells entrin en el camí de la COMPRENSIÓ. No és suficient dir-li als alumnes que han de ser això o allò, és necessari que els alumnes aprenguin a ser lliures perquè puguin per si mateixos examinar, estudiar, analitzar tots els valors, totes les coses que la gent ha dit que són beneficioses, útils, nobles i no merament acceptar-les i imitar-les.

La gent no vol descobrir per si mateixa, tenen ments tancades, estúpides, ments que no volen indagar, ments mecanicistes que mai indaguen i que només IMITEN.

És necessari, és urgent, és indispensable que els alumnes i alumnes des de la seva més tendra edat fins al moment d’abandonar les AULES gaudeixin de veritable llibertat per descobrir per si mateixos, per inquirir, per comprendre i que no estiguin limitats pels murs abjectes de les prohibicions, renyines i disciplines.

Si als alumnes se’ls diu el que han i el que no han de fer i no se’ls permet COMPRENDRE i experimentar, ON llavors està la seva intel·ligència? QUINA és l’oportunitat que se li ha donat a la intel·ligència? De què serveix llavors passar exàmens, vestir molt bé, tenir molts amics si no som intel·ligents?

La intel·ligència només ve a nosaltres quan estem veritablement lliures per investigar per si mateix, per comprendre, per analitzar sense la por a la renyina i sense la fèrula de les Disciplines. Els estudiants porucs, espantats, sotmesos a terribles disciplines mai podran SABER. Mai podran ser intel·ligents.

Avui dia als Pares de família i als Mestres, l’únic que els interessa és que els alumnes i alumnes facin una carrera, que es tornin metges, advocats, enginyers, empleades d’oficina, és a dir autòmats vivents i que després es casin i es converteixin a més en MÀQUINES DE FER NADONS i això és tot.

Quan els nois o noies volen fer alguna cosa nova, alguna cosa diferent, quan senten la necessitat de sortir-se d’aquest armadur, prejudicis, hàbits antiquats, disciplines, tradicions de família o nació, etc., llavors els pares de família estrenyen més els grillons de la presó i diuen al noi o a la noia: No feu això! no estem disposats a donar-te suport en això, aquestes coses són bogeries, etc., etc., etc. TOTAL el noi o la noia està formalment pres dins de la presó de les disciplines, tradicions costums antiquades, idees decrèpites, etc.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL ensenya a conciliar l’ORDRE amb la LLIBERTAT. L’ORDRE sense LLIBERTAT és TIRANIA. La LLIBERTAT sense ORDRE és ANARQUIA. LLIBERTAT I ORDRE sàviament combinats constitueixen la BASE de l’EDUCACIÓ FONAMENTAL.

Els ALUMNES han de gaudir de perfecta llibertat per esbrinar per si mateixos, per INQUIRIR per DESCOBRIR el que realment, el que de cert són en SI MATEIXOS i allò que poden fer en la vida. Els alumnes i alumnes, els soldats i policies i en general totes aquelles persones que hagin de viure sotmesos a rigoroses disciplines, solen tornar-se cruels, insensibles al dolor humà, despietats.

La DISCIPLINA destrueix la SENSIBILITAT humana i això està ja totalment demostrat per l’OBSERVACIÓ i l’EXPERIÈNCIA. A causa de tantes disciplines i reglaments, la gent d’aquesta època ha perdut totalment la SENSIBILITAT i s’han tornat cruels i despietats. Per ser veritablement lliures es necessita ser molt sensibles i humanistes.

A les escoles, col·legis i universitats, se’ls ensenya als estudiants a posar ATENCIÓ a les classes i els alumnes i alumnes posen atenció per evitar-se la renyina, l’estirada d’orelles, el cop amb la fèrula o amb la regla, etc. etc. etc. Però desgraciadament no se’ls ensenya a COMPRENDRE REALMENT el que és l’ATENCIÓ CONSCIENT.

Per disciplina l’estudiant posa atenció i gasta energia creadora moltes vegades en forma inútil. L’energia creadora és el tipus més subtil de força fabricat per la MÀQUINA ORGÀNICA. Nosaltres mengem i bevem i tots els processos de la digestió són en el fons processos de subtilització en què les matèries grolleres es converteixen en matèries i forces útils. L’energia creadora és: el tipus de MATÈRIA i de FORÇA més subtil elaborat per l’organisme.

Si sabem posar ATENCIÓ CONSCIENT podem estalviar energia creadora. Desafortunadament els mestres i mestres no li ensenyen als seus deixebles el que és l’ATENCIÓ CONSCIENT. A on vulguem dirigir l’ATENCIÓ gastem ENERGIA CREADORA. Podem estalviar aquesta energia si dividim l’atenció, si no ens identifiquem amb les coses, amb les persones, amb les idees.

Quan nosaltres ens identifiquem amb les persones, amb les coses, amb les idees, ens oblidem de si mateixos i llavors perdem l’ENERGIA creadora en la forma més lamentable. ÉS URGENT saber que necessitem estalviar l’ENERGIA CREADORA per despertar CONSCIÈNCIA i que l’ENERGIA CREADORA és el POTENCIAL VIVENT, el VEHICLE de la CONSCIÈNCIA, l’instrument per DESPERTAR CONSCIÈNCIA.

Quan aprenem a NO oblidem de SI MATEIXOS, quan aprenem a dividir l’ATENCIÓ entre SUBJECTE; OBJECTE i LLOC, estalviem ENERGIA CREADORA per despertar CONSCIÈNCIA. ÉS necessari aprendre a manejar l’ATENCIÓ per despertar consciència però els alumnes i alumnes res saben sobre això perquè els seus MESTRES i MESTRES no els ho han ensenyat.

QUAN aprenem a utilitzar l’ATENCIÓ conscientment, la disciplina llavors surt sobrando. L’estudiant o la estudiant atent a les seves classes, a les seves lliçons, a l’ordre, NO necessita de disciplina de cap espècie.

És URGENT que els MESTRES comprenguin la necessitat de conciliar intel·ligentment la LLIBERTAT i l’ORDRE i això és possible mitjançant l’ATENCIÓ CONSCIENT. L’ATENCIÓ CONSCIENT exclou allò que s’anomena IDENTIFICACIÓ. Quan ens IDENTIFIQUEM amb les persones, amb les coses, amb les idees, vénen la FASCINACIÓ i aquesta última produeix SOMNI en la CONSCIÈNCIA.

Cal saber posar ATENCIÓ sense IDENTIFICACIÓ. QUAN posem atenció en alguna cosa o en algú i ens oblidem de si mateixos, el resultat és la FASCINACIÓ i el SOMNI de la CONSCIÈNCIA. Observeu acuradament a un CINEASTA. Es troba adormit, tot ho ignora, s’ignora a si mateix, està buit, sembla un somnàmbul, somia amb la pel·lícula que està veient, amb l’heroi de la pel·lícula.

Els ALUMNES i alumnes han de posar atenció a les classes sense oblidar-se de Si MATEIXOS per no caure en el SOMNI ESPANTÓS de la CONSCIÈNCIA. L’alumne s’ha de veure a si mateix en escena quan està presentant un examen o quan està davant del tauler o pissarra per ordre del mestre, o quan es troba estudiant o descansant o jugant amb els seus condiscípuls.

L’ATENCIÓ DIVIDIDA en TRES PARTS: SUBJECTE, OBJECTE, LLOC, és de fet ATENCIÓ CONSCIENT. Quan no cometem l’ERROR d’IDENTIFICAR-NOS amb les persones, les coses, les idees, etc. estalviem ENERGIA CREADORA i precipitem en nosaltres el despertar de la CONSCIÈNCIA.

Qui vulgui despertar CONSCIÈNCIA en els MONS SUPERIORS, ha de començar per DESPERTAR aquí i ara. Quan l’ESTUDIANT comet l’error d’IDENTIFICAR-SE amb les persones, les coses, les idees, quan comet l’error d’oblidar-se a si mateix, llavors cau en la fascinació i el somni.

La disciplina no ensenya als estudiants a posar ATENCIÓ CONSCIENT. La disciplina és una veritable presó per a la ment. Els alumnes i alumnes han d’aprendre a manejar l’ATENCIÓ CONSCIENT des dels mateixos bancs de l’escola perquè més tard en la vida pràctica, fora de l’escola, no cometin l’error d’oblidar-se a si mateixos.

L’home que s’oblida de si mateix davant d’un insultador, s’identifica amb ell, es fascina, cau en el somni de la inconsciència i llavors fereix o mata i va a la presó inevitablement. Aquell que no es deixa FASCINAR amb l’insultador, aquell que no s’identifica amb ell, aquell que no s’oblida de si mateix, aquell que sap posar ATENCIÓ CONSCIENT, seria incapaç de donar-li valor a les paraules de l’insultador, o de ferir-lo o matar-lo.

Tots els errors que l’ésser humà comet en la vida es deuen al fet que s’oblida de si mateix, s’identifica, es fascina i cau en el somni. Millor seria per a la joventut, per a tots els estudiants, que se’ls ensenyés el DESPERTAR de la CONSCIÈNCIA en comptes d’esclavitzar-los amb tantes absurdes disciplines.