La Edat Madura

L’edat madura comença als trenta-cinc anys i acaba als cinquanta-sis anys.

L’home d’edat madura ha de saber governar la seva casa i orientar els seus fills.

En la vida normal tot home d’edat madura és cap de família. L’home que no ha format la seva llar i la seva fortuna durant la joventut i l’edat madura ja no ho forma, és de fet un fracassat.

Aquells que intenten formar llar i fortuna durant la vellesa són veritablement dignes de pietat.

El JO de la cobdícia se’n va als extrems i vol acumular riques fortunes. L’ésser humà necessita pa, abric i refugi. És necessari tenir pa, una casa pròpia, vestits, vestits, abrics per cobrir el cos, però no necessita acumular enormes sumes de diners per poder viure.

Nosaltres no defensem la riquesa ni la misèria, ambdós extrems són condemnables.

Molts són els que es rebolquen entre el fang de la misèria i també són bastants els que es rebolquen entre el fang de la riquesa.

És necessari posseir una modesta fortuna, és a dir, una casa bonica amb bells jardins, una font segura d’ingressos, estar sempre ben presentat i no passar fams. Això és el normal per a tot ésser humà.

La misèria, la fam, les malalties i la ignorància no han de mai existir en cap país que es consideri culte i civilitzat.

Encara la democràcia no existeix però necessitem crear-la. Mentre existeixi un sol ciutadà sense pa, abric i refugi, la democràcia pràcticament no passa de ser un bell ideal.

Els caps de família han de ser comprensius, intel·ligents, mai bevedors de vi, golafres, borratxos, tirans, etc.

Tot home madur sap per experiència pròpia que els fills imiten el seu exemple i que si aquest últim és equivocat marcarà derroters absurds als seus descendents.

És veritablement estúpid que l’home madur tingui diverses dones i visqui en borratxeres, banquets, orgies, etc.

Sobre l’home madur pesa la responsabilitat de tota la família i és clar que si va per camins equivocats, portarà més desordres al món, més confusió, més amargura.

El pare i la mare han de comprendre la diferència entre els sexes. És absurd que les filles estudiïn física, química, àlgebra, etc. El cervell de la dona és diferent del de l’home, tals matèries estan molt d’acord amb el sexe masculí però són inútils i fins i tot perjudicials per a la ment femenina.

És necessari que els pares i mares de família lluitin de tot cor per promoure un canvi vital en tot pla d’estudis escolars.

La dona ha d’aprendre a llegir, escriure, tocar el piano, teixir, brodar i en general tota classe d’oficis femenins.

A la dona ha de preparar-se-la des dels mateixos bancs de l’escola per a la sublim missió que li correspon com a MARE i com a esposa.

És absurd danyar el cervell de les dones amb complicats i difícils estudis propis per al sexe masculí.

És necessari que tant els pares de família com els mestres d’escola, col·legis i universitats es preocupin més per portar la dona a la feminitat que li correspon. És estúpid militaritzar les dones, obligar-les a marxar amb banderes i tambors pels carrers de les ciutats com si fossin mascles.

La dona ha de ser ben femenina i l’home ha de ser ben masculí.

El sexe intermedi, l’homosexualisme, és el producte de la degeneració i de la barbàrie.

Les senyoretes que es dediquen a llargs i difícils estudis es tornen velles i ningú es casa amb elles.

En la vida moderna és convenient que les dones facin carreres curtes, cultura de bellesa, mecanografia, taquigrafia, costura, pedagogia, etc., etc., etc.

Normalment la dona ha d’únicament estar dedicada a la vida de llar, més a causa de la crueltat d’aquesta època en què vivim, la dona necessita treballar per menjar i viure.

En una societat veritablement culta i civilitzada la dona no necessita treballar fora de casa per poder viure. Això de treballar fora de casa és crueltat de la pitjor espècie.

L’home actual degenerat ha creat un fals ordre de coses, i ha fet perdre a la dona la seva feminitat, l’ha tret de casa seva i l’ha convertit en esclava.

La dona convertida en “marimacho” amb intel·lecte d’home, fumant cigarrets i llegint diari, semi-despullada amb les faldilles per sobre dels genolls o jugant a la canasta, és el resultat dels homes degenerats d’aquesta època, la xacra social d’una civilització que agonitza.

La dona convertida en espia moderna, la doctora droga-addicta, la dona campiona de l’esport, alcohòlica, desnaturalitzada que nega el pit als seus fills per no perdre la seva bellesa és el símptoma execrable d’una civilització falsa.

Ha arribat l’hora d’organitzar l’exèrcit de salvació mundial amb homes i dones de bona voluntat que estiguin de veritat disposats a lluitar contra aquest fals ordre de coses.

Ha arribat l’hora d’establir en el món una nova civilització, una nova cultura.

La dona és la pedra fonamental de la llar i si aquesta pedra està mal llaurada, plena d’arestes i deformacions de tota espècie, el resultat de la vida social serà la catàstrofe.

L’home és diferent, diferent i per això pot donar-se el luxe d’estudiar medicina, física, química, matemàtiques, dret, enginyeria, astronomia, etc., etc., etc.

Un col·legi militaritzat d’homes no és absurd, però un col·legi militaritzat de dones a més de ser absurd, resulta espantosament ridícul.

És fastigós veure les futures esposes, les futures mares que han de portar el nen entre el seu pit marxant com homes per les calçades de la ciutat.

Això no només indica pèrdua de la feminitat en el sexe sinó que a més posa el dit a la llaga assenyalant la pèrdua de la masculinitat en l’home.

L’home, home de veritat, l’home ben mascle no pot acceptar lamas un desfilada militaritzat de dones. L’escrúpol masculí, la idiosincràsia psicològica de l’home el pensament de l’home sent veritable fàstic per aquesta classe d’espectacles que demostren fins a la sacietat la degeneració humana.

Necessitem que la dona torni a la seva llar, a la seva feminitat, a la seva bellesa natural, a la seva ingenuïtat primitiva, i a la seva veritable simplicitat. Necessitem acabar amb tot aquest ordre de coses i establir sobre la faç de la terra una nova civilització i una nova escultura.

Els pares de família i els educadors han de saber aixecar les noves generacions amb veritable saviesa i amor.

Els fills homes no només han de rebre informació intel·lectual i aprendre un ofici o rebre el títol professional. És necessari que els homes coneguin el sentit de la responsabilitat i s’encaminin per la senda de la rectitud i de l’amor conscient.

Sobre les espatlles de l’home madur pesa la responsabilitat d’una esposa, d’uns fills i d’unes filles.

L’home madur amb alt sentit de responsabilitat, cast, sobri, temperat, virtuós, etc, és respectat per la seva família i per tots els ciutadans.

L’home madur que escandalitza la gent amb els seus adulteris, fornicacions, disgustos, injustícies de tot tipus, es torna repugnant per a totes les persones i no només es causa dolor a si mateix sinó que també amarga els seus familiars i porta dolor i confusió a tot el món.

És necessari que l’home madur sàpiga viure la seva època correctament. És urgent que l’home madur comprengui que la joventut ja va passar.

És ridícul voler repetir en la maduresa els mateixos drames i escenes de la joventut.

Cada època de la vida té la seva bellesa, i cal saber viure-la.

L’home madur ha de treballar amb suma intensitat abans que arribi la vellesa així com la formiga actua de forma previsiva portant fulles per al seu formiguer abans que arribi el cru hivern, així també ha d’actuar amb rapidesa i previsió l’home madur.

Molts homes joves gasten miserablement tots els seus valors vitals, i quan arriben a l’edat madura es troben lletjos, horribles, miserables, fracassats.

És veritablement ridícul veure molts homes madurs repetint les calaverades de la joventut sense adonar-se que ara estan horribles i que la joventut ja se’n va anar.

Una de les calamitats més grans d’aquesta civilització que agonitza és el vici de l’alcohol.

En la joventut molts s’entreguen a la beguda i quan arriba l’edat madura no han format una llar, no han format una fortuna, no tenen una professió lucrativa, viuen de cantina en cantina mendigant licor, espantosament horribles, fastigosos, miserables.

Els caps de família i els educadors han de posar especial atenció en els joves orientant-los rectament amb el sa propòsit de fer un món millor.