La Intel·ligència

Hem pogut verificar que molts mestres i mestres d’Història Universal a l’occident del món solen burlar-se del BUDDHA, Confuci, Mahoma, Hermes, Quetzacoal, Moisès, Krishna, etc.

Fora de tot dubte també hem pogut comprovar fins a la sacietat, el sarcasme, la mofa, la ironia llançada per mestres i mestres contra les religions antigues, contra els déus, contra la mitologia, etc. Tot això és precisament falta d’intel·ligència.

A les escoles, col·legis i universitats, s’hauria de tractar sobre els temes religiosos, amb més respecte, amb alt sentit de veneració, amb veritable intel·ligència creadora.

Les formes religioses conserven els valors eterns i estan organitzades d’acord amb les necessitats psicològiques i històriques de cada poble, de cada raça.

Totes les religions tenen els mateixos principis, els mateixos valors eterns i només es diferencien en la forma.

No és intel·ligent que un cristià es burli de la religió del Buddha o de la religió Hebrea o Hinduista perquè totes les religions descansen sobre els mateixos fonaments.

Les sàtires de molts intel·lectuals contra les religions i els seus fundadors es deuen al verí MARXISTA que per aquests temps està intoxicant totes les ments febles.

Els mestres i mestres d’escoles, col·legis i universitats han d’orientar els seus alumnes pel camí del veritable respecte als nostres semblants.

És evidentment pervers i indigne el matusser que en nom d’una teoria de qualsevol tipus, es burli dels temples, religions, sectes, escoles o societats espirituals.

En abandonar les aules d’estudi els estudiants han de veure-se-les amb gent de totes les religions, escoles, sectes i no és intel·ligent el que ni tan sols sàpiguen guardar la deguda compostura en un temple.

En abandonar les aules després de deu o quinze anys d’estudis, els joves i senyoretes es troben tan lents i adormits com els altres éssers humans, tan plens de vacuïtat i mancats d’intel·ligència com el primer dia que van ingressar a l’escola.

És urgent que els estudiants entre altres coses desenvolupin el centre emocional perquè tot no és intel·lecte. Es fa necessari aprendre a sentir les íntimes harmonies de la vida, la bellesa de l’arbre solitari, el cant de l’ocellet al bosc, la simfonia de música i colors d’un bell vespre.

També és necessari sentir i comprendre profundament tots els horribles contrastos de la vida, com són l’ordre social cruel i despietat d’aquesta època en què vivim, els carrers plens de mares infelices que amb els seus fills desnodrits i famolencs mendiquen un tros de pa, els lletjos edificis on viuen milers de famílies pobres, les carreteres repugnants per on circulen milers de carros propulsats amb aquests combustibles que fan mal als organismes, etc.

L’estudiant que abandona les aules ha d’enfrontar-se no només amb el seu propi egoisme i amb els seus propis problemes, sinó també amb l’egoisme de totes les persones i amb els múltiples problemes de la societat humana.

El més greu de tot és que l’estudiant que abandona les aules, fins i tot tenint preparació intel·lectual, no té intel·ligència, la seva consciència està adormida, està deficientment preparat per a la lluita amb la vida.

Ha arribat l’hora d’investigar i descobrir què és això que es diu INTEL·LIGÈNCIA. El diccionari, l’enciclopèdia, resulten impotents per definir seriosament la INTEL·LIGÈNCIA.

Sense intel·ligència mai pot haver-hi transformació radical ni felicitat veritable i és molt rar en la vida trobar persones veritablement intel·ligents.

L’important a la vida no és només conèixer la paraula INTEL·LIGÈNCIA, sinó experimentar en nosaltres mateixos la seva profunda significació.

Molts són els que presumeixen d’intel·ligents, no hi ha borratxo que no presumeixi d’intel·ligent i Carles Marx creient-se a si mateix massa intel·ligent, va escriure la seva farsa materialista que ha costat al món la pèrdua dels valors eterns, l’afusellament de milers de sacerdots de diferents religions, la violació de monges, budistes, cristianes, etc., la destrucció de molts temples, la tortura de milers i milions de persones, etc etc. etc.

Qualsevol pot presumir d’intel·ligent, el difícil és ser-ho veritablement.

No és adquirint més informació llibresca, més coneixements, més experiències, més coses per enlluernar la gent, més diners per comprar jutges i policies; etc. com s’aconseguirà això que es diu INTEL·LIGÈNCIA.

No és amb aquest MÉS, com es pot arribar a tenir INTEL·LIGÈNCIA. S’equivoquen de ple aquells què suposen que la intel·ligència pot ser conquerida amb el procés del MÉS.

És urgent comprendre a fons i en tots els terrenys de la ment subconscient i inconscient, el que és aquest perniciós procés del MÉS, perquè en el fons s’oculta molt secretament l’estimat EGO, el JO, el MI MATEIX, que desitja i vol sempre MÉS i MÉS per engreixar i enfortir-se.

Aquest Mefistòfil que portem dins, aquest SATAN, aquest JO, diu: JO tinc MÉS diners, més bellesa, més intel·ligència que aquell, més prestigi, més astúcia, etc. etc. etc.

Qui vulgui de veritat comprendre el que és la INTEL·LIGÈNCIA, ha d’aprendre a sentir-la, ha de vivenciar-la i experimentar-la a través de la meditació profunda.

Tot el que la gent acumula entre el sepulcre podrit de la memòria infidel, informació intel·lectual, experiències de la vida, es tradueix sempre fatalment en el terme de MÉS i MÉS. De manera que mai arriben a conèixer la profunda significació de tot allò que acumulen.

Molts es llegeixen un llibre i després el dipositen entre la memòria satisfets per haver acumulat més informació, però quan se’ls crida a respondre per la doctrina escrita en el llibre que van llegir, resulta que desconeixen la profunda significació de l’ensenyament, però el JO vol més i més informació, més i més llibres fins i tot quan no hagi vivenciat la doctrina de cap d’ells.

La intel·ligència no s’aconsegueix amb més informació llibresca, ni amb més experiència, ni amb més diners, ni amb més prestigi, la intel·ligència pot florir en nosaltres quan comprenem tot el procés del JO, quan entenem a fons tot aquest automatisme psicològic del MÉS.

És indispensable comprendre que la ment és el centre bàsic del MÉS. Realment aquest MÉS és el mateix JO psicològic que exigeix i la ment és el seu nucli fonamental.

Qui vulgui ser intel·ligent de veritat, ha de resoldre’s a morir no només en el nivell intel·lectual superficial, sinó també en tots els terrenys subconscients i inconscients de la ment.

Quan el JO mor, quan el JO es dissol totalment l’únic que queda dins de nosaltres és el SER autèntic, el SER veritable, la legítima intel·ligència tan cobejada i tan difícil

La gent creu que la ment és creadora, estan equivocades. El JO no és creador i la ment és el nucli bàsic del JO.

La intel·ligència és creadora perquè ella és del SER, és un atribut del SER. No hem de confondre la ment amb la INTEL·LIGÈNCIA.

Estan equivocats de PLE i de forma radical els qui suposen que la INTEL·LIGÈNCIA és alguna cosa que pot ser cultivada com flor d’hivernacle O alguna cosa que es pugui comprar com es compren els títols de noblesa o posseint una formidable biblioteca.

És necessari comprendre profundament tots els processos de la ment, totes les reaccions, aquest MÉS psicològic que acumula, etc. Només així brolla en nosaltres de forma natural i espontània la flamarada ardent de la INTEL·LIGÈNCIA.

Conforme el Mefistòfil que portem dins es va dissolent, el foc de la intel·ligència creadora es va manifestant a poc a poc dins de nosaltres, fins a resplendir abrasadorament.

El nostre veritable SER és l’AMOR i d’aquest AMOR neix l’autèntica i legítima INTEL·LIGÈNCIA que no és del temps.