La Joventut

La joventut es divideix en dos períodes de set anys cadascun. El primer període comença als 21 anys d’edat i conclou als 28. El segon període s’inicia als 28 i acaba als 35.

Els fonaments de la joventut es troben a la llar, l’escola i el carrer. La joventut aixecada sobre la base de l’EDUCACIÓ FONAMENTAL resulta de fet EDIFICANT i essencialment DIGNIFICANT.

La joventut aixecada sobre fonaments falsos és per conseqüència lògica un camí equivocat.

La majoria dels homes emprenen la primera part de la vida en fer miserable la resta d’ella.

Els joves per un concepte equivocat de falsa hombria, solen caure en braços de les prostitutes.

Els excessos de la joventut són lletres girades contra la vellesa pagadores amb interessos ben cars a trenta anys data.

Sense EDUCACIÓ FONAMENTAL la joventut resulta una embriaguesa perpètua: és la febre d’error, el licor i la passió animal.

Tot el que l’home ha de ser a la seva vida es troba en estat potencial durant els primers trenta anys d’existència.

De totes les grans accions humanes de què tinguem coneixement, tant en èpoques anteriors com en la nostra, la major part d’elles han estat iniciades abans dels trenta anys.

L’home que ha arribat als trenta anys se sent a vegades com si sortís d’una gran batalla en què ha vist caure a multitud de companys un darrere l’altre.

Als trenta anys els homes i les dones han perdut ja tota la seva vivacitat i el seu entusiasme i si fracassen en les seves primeres empreses, s’omplen de pessimisme i abandonen la partida.

Les il·lusions de la maduresa succeeixen a les il·lusions de la joventut. Sense Educació Fonamental l’herència de la vellesa sol ser la desesperació.

La Joventut és fugaç. La bellesa és l’esplendor de la joventut, però és il·lusòria, no dura.

La Joventut té el Geni viu i el Judici feble. Rars en la vida són els joves de Judici fort i Geni viu.

Sense EDUCACIÓ FONAMENTAL els joves resulten passionals, borratxos, bergants, mordaços, concupiscents, luxuriosos, golafres, cobejosos, envejosos, gelosos, matons, lladres, orgullosos, mandrosos, etc.

La Joventut és un Sol d’estiu que aviat s’oculta. Als joves els encanta malgastar els valors vitals de la joventut.

Els Vells cometen l’error d’explotar els joves i conduir-los a la guerra.

La gent jove pot transformar-se i transformar el Món si s’orienta per la senda de l’EDUCACIÓ FONAMENTAL.

En la joventut estem plens d’il·lusions que només ens condueixen al desencant.

El JO aprofita el foc de la joventut per enrobustir i fer-se poderós.

El Jo vol satisfaccions, passionals a qualsevol preu encara quan la vellesa sigui totalment desastrosa.

A la gent jove només li interessa lliurar-se en braços de la fornicació, el vi i els plaers de tota espècie.

No volen adonar-se els joves que ser esclaus del plaer és propi de meretrius però no dels homes veritables.

Cap plaer dura prou. La set de plaers és la malaltia que més menyspreables fa als ANIMALS INTEL·LECTUALS. El gran poeta de parla espanyola Jorge Manrique, va dir:

“Cuan presto se va el placer, cómo después de acordado, da dolor, cómo a nuestro parecer cualquier tiempo pasado fue mejor”

Aristòtil parlant sobre el plaer va dir: “Quan es tracta de jutjar el plaer els homes no som jutges imparcials”.

L’ANIMAL INTEL·LECTUAL gaudeix justificant el plaer. Frederic el Gran no va tenir inconvenient a afirmar emfàticament: “EL PLAER ÉS EL BÉ MÉS REAL D’AQUESTA VIDA”.

El dolor més intolerable és el produït per la prolongació del plaer més intens.

Els joves calaveres abunden com la mala herba. El JO calavera sempre justifica el plaer.

El calavera CRÒNIC aborreceix el Matrimoni o prefereix ajornar-lo. Greu cosa és ajornar el Matrimoni amb el pretext de gaudir de tots els plaers de la terra.

Absurd és acabar amb la vitalitat de la joventut i després casar-se, les víctimes de semblant estupidesa són els fills.

Molts homes es casen perquè estan cansats, moltes dones es casen per curiositat i el resultat de semblants absurds és sempre la decepció.

Tot home savi estima de veritat i amb tot el cor a la dona que ha triat.

Hem de sempre casar-nos en la joventut si és que de veritat no volem tenir una vellesa miserable.

Per a tot hi ha temps a la vida. Que un jove es casi és el normal, però que un ancià es casi és l’estupidesa.

Els joves han de casar-se i saber formar la seva llar. No hem d’oblidar que el monstre de la gelosia destrueix les llars.

Salomó va dir: “La gelosia és cruel com la tomba; les seves brases són brases de foc”.

La raça dels ANIMALS INTEL·LECTUALS és gelosa com els gossos. La gelosia és totalment ANIMAL.

L’home que cela una dona no sap amb qui compta. Millor és no celar-la per saber quina classe de dona tenim.

El verinós crit d’una dona gelosa resulta més mortífer que les ullals d’un gos rabiós.

És fals dir que on hi ha gelosia hi ha amor. La gelosia mai neix de l’amor, l’amor i la gelosia són incompatibles. L’origen de les gelosies es troba en la por.

El JO justifica les gelosies amb raons de moltes espècies. El JO tem perdre l’ésser estimat.

Qui vulgui de Veritat dissoldre ell JO ha de sempre estar disposat a perdre el més estimat.

En la pràctica hem pogut evidenciar després de molts anys d’observació, que tot solter llibertí es converteix en marit gelós.

Tot home ha estat terriblement fornicari

L’home i la dona han d’estar units en forma voluntària i per amor, mes no per temor i gelosia.

Davant la GRAN LLEI l’home ha de respondre per la seva conducta i la dona per la seva. El marit no pot respondre per la conducta de la dona ni la dona pot respondre per la conducta del seu marit. Respongui cadascú per la seva pròpia conducta i dissolguin-se les gelosies.

El problema bàsic de la joventut és ell Matrimoni.

La jove coqueta amb diversos nuvis es queda soltera “perquè tant uns com altres es desil·lusionen d’ella.

És necessari que les joves sàpiguen conservar el seu nuvi si és que de veritat volen casar-se.

És necessari no confondre l’AMOR amb la PASSIÓ. Els joves enamorats i les noies, no saben distingir entre l’amor i la passió.

És urgent saber que la PASSIÓ és un verí que enganya la ment i al cor.

Tot home apassionat i tota dona apassionada podrien fins i tot jurar amb llàgrimes de sang que estan veritablement enamorats.

Després de satisfeta la passió animal, el castell de cartes se’n va al terra.

El fracàs de tants i tants matrimonis es deu al fet que es van casar per passió animal, mes no per AMOR.

El pas més greu que donem durant la joventut és el Matrimoni i en les Escoles, Col·legis i Universitats s’hauria de preparar als joves i a les senyoretes per a aquest important pas.

És lamentable que molts joves i senyoretes es casin per interès econòmic o mers conveniències socials.

Quan el Matrimoni es realitza per passió animal o per conveniències socials o interès econòmic, el resultat és el fracàs.

Són moltes les parelles que fracassen en el matrimoni per incompatibilitat de caràcters.

La dona que es casa amb un jove gelós, iracund, furiós, es convertirà en la víctima d’un botxí.

El jove que es casa amb una dona gelosa, furiosa, iracunda, és clar que haurà de passar la seva vida en un infern.

Perquè hi hagi veritable amor entre dos éssers, és urgent que no existeixi passió animal, és indispensable dissoldre el JO de les gelosies, és necessari desintegrar la ira, és bàsic un desinterès a tota prova.

EL JO danya les llars, el MI MATEIX destrueix l’harmonia. Si els joves i les senyoretes estudien la nostra EDUCACIÓ FONAMENTAL i es proposen dissoldre el JO, és clar a totes llums que podran trobar la senda del MATRIMONI PERFECTE.

Només dissolvent l’EGO podrà haver-hi veritable felicitat a les llars. Als joves i senyoretes que vulguin ser feliços en el matrimoni els receptem estudiar a fons la nostra EDUCACIÓ FONAMENTAL i dissoldre el JO.

Molts Pares de família celen les filles espantosament i no volen que aquestes tinguin nuvi. Semblant procedir és absurd cent per cent perquè les noies necessiten tenir nuvi i casar-se.

El resultat de semblant falta de comprensió són els nuvis a amagades, al carrer, amb el perill sempre de caure en mans del galant seductor.

Les joves han de tenir sempre llibertat per tenir el seu nuvi, mes a causa que encara no han dissolt el JO, és convenient no deixar-les a soles amb el nuvi.

Els joves i les senyoretes han de tenir llibertat per fer les seves festes a casa. Les sanes distraccions no perjudiquen a ningú i la Joventut necessita tenir distraccions.

El que perjudica a la joventut és el licor, el cigarret, la fornicació, les orgies, el llibertinatge, les cantines, els cabarets, etc.

Les festes de família, els balls decents, la bona música, els passejos al camp, etc, no poden perjudicar a ningú.

La ment danya l’amor. Molts joves han perdut l’oportunitat de contreure matrimoni amb magnífiques dones a causa de les seves temors econòmics, als records d’ahir a les preocupacions pel demà.

La por a la vida, a la fam, a la misèria i els vans projectes de la ment es converteixen en la causa fonamental dé tot ajornament nupcial.

Molts són els joves que es proposen no contreure núpcies fins que no posseeixin determinada quantitat de diners, casa pròpia, cotxe últim model i mil ximpleries més com si tot això fos la felicitat.

És lamentable que aquesta classe d’homes perdin belles oportunitats matrimonials per causa de la por a la vida, a la mort, al què diran, etc.

Semblant classe d’homes es queden solters per a tota la seva vida o es casen ja massa tard, quan ja no els queda temps per aixecar una família i educar els seus fills.

Realment tot el que necessita un home per sostenir la seva dona i els seus fills és tenir una professió o un ofici humil, això és tot.

Moltes joves es queden solteres per estar escollint marit. Les dones calculadores, interessades, egoistes es queden solteres o fracassen rotundament en el matrimoni.

És necessari que les noies comprenguin que tot home es desil·lusiona de la dona interessada, calculadora i egoista.

Algunes dones joves desitjoses de pescar marit es pinten la cara en forma exagerada, es depilen les celles, s’arrissen el cabell, es posen perruques i ulleres postisses, aquestes dones no comprenen la sicologia varonil.

L’home per naturalesa aborreceix les nines pintades i admira la bellesa totalment natural i el somriure ingenu.

L’home vol veure en la dona la sinceritat, la simplicitat, l’amor veritable i desinteressat, la ingenuïtat de la natura.

Les senyoretes que vulguin casar-se necessiten comprendre a fons la sicologia del sexe masculí.

L’AMOR és el SUMUM de la saviesa. L’amor s’alimenta amb amor. El foc de l’eterna joventut és amor.