La Lliure Iniciativa

Milions d’estudiants de tots els països del món sencer van diàriament a l’Escola i a la Universitat de forma inconscient, automàtica, subjectiva, sense saber per què, ni per a què.

Els estudiants són obligats a estudiar Matemàtiques, Física, Química, Geografia, etc.

La ment dels estudiants està rebent informació diària però mai en la vida s’aturen un moment a pensar el perquè d’aquesta informació, l’objectiu d’aquesta informació. Per què ens omplim d’aquesta informació? Per a què ens omplim d’aquesta informació?

Els estudiants viuen realment una vida mecanicista i només saben que han de rebre informació intel·lectual i conservar-la emmagatzemada en la memòria infidel, això és tot.

Als estudiants no se’ls acudeix pensar mai sobre el que realment és aquesta educació, van a l’escola, al col·legi o a la universitat perquè els seus pares els hi manen i això és tot.

Ni als estudiants, ni als mestres o mestres se’ls acudeix alguna vegada preguntar-se a si mateixos: Per què estic aquí? A què he vingut aquí? Quin és realment el veritable motiu secret que em porta aquí?

Mestres, mestres, estudiants barons i estudiants de sexe femení, viuen amb la consciència adormida, actuen com a veritables autòmats, van a l’escola, al col·legi i a la universitat de forma inconscient, subjectiva, sense saber realment res del per què, o del per a què.

És necessari deixar de ser autòmats, despertar consciència, descobrir per si mateixos què és aquesta lluita tan terrible per passar exàmens, per estudiar, per viure en determinat lloc per estudiar diàriament i passar l’any i patir ensurts, angoixes, preocupacions, practicar esports, barallar-se amb els companys d’escola, etc., etc., etc.

Els mestres i mestres han de tornar-se més conscients a fi de cooperar des de l’escola, el col·legi o la universitat ajudant als estudiants a despertar consciència.

És lamentable veure a tants AUTÒMATS asseguts als bancs de les escoles, col·legis i universitats, rebent informació que han de conservar en la memòria sense saber per què ni per a què.

Els nois només es preocupen per passar any; se’ls ha dit que han de preparar-se per a guanyar-se la vida, per aconseguir feina, etc. I ells estudien formant-se mil fantasies a la ment pel que fa al futur, sense conèixer realment el present, sense saber el veritable motiu pel qual han d’estudiar física, química, biologia, aritmètica, geografia, etc.

Les nenes modernes estudien per tenir la preparació que els permeti aconseguir-se un bon marit, o per a guanyar-se la vida i estar degudament preparades per al cas que el marit les abandoni, o que es quedin viudes o solterones. Pures fantasies a la ment perquè realment elles no saben quin ha de ser el seu futur ni a quina edat han de morir.

La vida a l’escola està molt vaga, molt incoherent, molt subjectiva, a l’infant se li fa aprendre a vegades certes matèries que a la vida pràctica no serveixen per a res.

Avui dia l’important a l’escola és passar any i això és tot.

En altres temps hi havia almenys una mica més d’ètica en això de passar any. Ara no hi ha tal ÈTICA. Els pares de família poden subornar en molt secret al mestre o a la mestra i el noi o la noia encara que sigui un PÈSSIM ESTUDIANT, passarà any INEVITABLEMENT.

Les noies de l’escola solen fer-li la barba al mestre amb el propòsit de PASSAR ANY i el resultat sol ser meravellós, encara que no hagin comprès ni “J” del que ensenya el mestre, de totes maneres surten bé als EXÀMENS i passen l’any.

Hi ha nois i noies molt llestos per passar any. Això és qüestió d’astúcia en molts casos.

Un noi que passa victoriós cert examen (algun estúpid examen) no significa que tingui consciència objectiva veritable, sobre aquella matèria en la qual va ser examinat.

L’estudiant repeteix com a lloro, cotorra o papagai i de forma mecànica aquella matèria que va estudiar i en la qual va ser examinat. Això no és estar AUTO-CONSCIENT d’aquella matèria, això és memoritzar i repetir com a lloros o cotorres el que hem après i això és tot.

Passar exàmens, passar any, no significa SER MOLT INTEL·LIGENT. A la vida pràctica hem conegut persones molt intel·ligents que a l’escola mai van sortir bé als exàmens. Nosaltres hem conegut magnífics escriptors i grans matemàtics que a l’escola van ser pèssims estudiants i que mai van passar bé els exàmens en gramàtica i matemàtiques.

Sabem del cas d’un estudiant pèssim en ANATOMIA i que només després de molt patir va poder sortir bé als exàmens d’ANATOMIA. Avui dia aquest estudiant és autor d’una gran obra sobre ANATOMIA.

Passar any no significa necessàriament ser molt intel·ligent. Hi ha persones que mai han passat un any i que són molt intel·ligents.

Hi ha quelcom més important que passar any, hi ha quelcom més important que estudiar certes matèries i és precisament tenir plena consciència OBJECTIVA clara i lluminosa sobre aquelles matèries que s’estudien.

Els mestres i mestres han d’esforçar-se per ajudar als estudiants a despertar consciència; tot l’esforç dels mestres i mestres ha de dirigir-se a la consciència dels estudiants. És URGENT que els estudiants es facin plenament AUTO-CONSCIENTS d’aquelles matèries que estudien.

Aprendre de memòria, aprendre com a lloros, és senzillament ESTÚPID en el sentit més complet de la paraula.

Els estudiants es veuen obligats a estudiar difícils matèries i a emmagatzemar-les en la seva memòria per a “PASSAR ANY” i després a la vida pràctica aquestes matèries no només resulten inútils sinó que també s’obliden perquè la memòria és infidel.

Els nois estudien amb el propòsit d’aconseguir feina i guanyar-se la vida i més tard si tenen sort d’aconseguir ell tal feina, si es fan professionals, metges, advocats, etc., l’únic que aconsegueixen és repetir la mateixa història de sempre, es casen, pateixen, tenen fills i moren sense haver despertat consciència, moren sense haver tingut consciència de la seva pròpia vida. Això és tot.

Les noies es casen, formen les seves llars, tenen fills, es barallen amb els veïns, amb el marit, amb els fills, es divorcien i es tornen a casar, emenvideixen, es tornen velles, etc. i a la fi moren després d’haver viscut ADORMIDES, INCONSCIENTS, repetint com sempre el mateix DRAMA DOLORÓS de l’existència.

NO volen els MESTRES i MESTRES d’escola adonar-se cabalment que tots els éssers humans tenen la consciència adormida. És urgent que els mestres d’escola també despertin perquè puguin despertar als estudiants.

De res serveix omplir-nos el cap de teories i més teories i de citar a Dant, a Homer; a Virgili, etc., si tenim la consciència adormida si no tenim consciència objectiva, clara i perfecta sobre nosaltres mateixos, sobre les matèries que estudiem, sobre la vida pràctica.

De què serveix l’educació si no ens fem creadors, conscients, intel·ligents de veritat?

L’educació veritable no consisteix en saber llegir i escriure. Qualsevol mentecat, qualsevol ximple pot saber llegir i escriure. Necessitem ser INTEL·LIGENTS i la INTEL·LIGÈNCIA només desperta en nosaltres quan desperta la CONSCIÈNCIA.

La humanitat té un noranta-set per cent de SUBCONSCIÈNCIA i tres per cent de CONSCIÈNCIA. Necessitem despertar la CONSCIÈNCIA, necessitem convertir al SUBCONSCIENT en CONSCIENT. Necessitem tenir un cent per cent de consciència.

L’ésser humà no només somia quan el seu cos físic dorm, sinó que també somia quan el seu cos físic no dorm, quan està en estat de vigília.

És necessari deixar de somiar, és necessari despertar consciència i aquest procés del despertar ha de començar des de la llar i des de l’escola.

L’esforç dels mestres ha de dirigir-se a la CONSCIÈNCIA dels estudiants i no únicament a la memòria.

Els estudiants han d’aprendre a pensar per si mateixos i no únicament a repetir com a lloros o cotorres les teories alienes.

Els mestres han de lluitar per acabar-li la por als estudiants.

Els mestres han de permetre’ls als estudiants, la llibertat de dissentir i criticar sanament i de forma constructiva totes les teories que estudien.

És absurd obligar-los a acceptar de forma DOGMÀTICA totes les teories que s’ensenyen a l’escola, el col·legi o la universitat.

És necessari que els estudiants abandonin la por perquè aprenguin a pensar per si mateixos. És urgent que els estudiants abandonin la por perquè puguin analitzar les teories que estudien.

La por és una de les barreres per a la intel·ligència. L’estudiant amb por NO s’atreveix a dissentir i accepta com a article de FE CEGA, tot el que diguin els diferents autors.

De res serveix que els mestres parlin d’intrepidesa si ells mateixos tenen por. Els mestres han d’estar lliures del temor. Els mestres que temen a la crítica, al què diran, etc., NO poden ser veritablement intel·ligents.

El veritable objectiu de l’educació ha de ser acabar amb la por i despertar consciència.

De què serveix passar exàmens si continuem porucs i inconscients?

Els mestres tenen el deure d’ajudar als estudiants des dels bancs de l’escola perquè siguin útils a la vida, però mentre existeixi la por ningú pot ser útil a la vida.

La persona plena de temor no s’atreveix a dissentir de l’opinió aliena. La persona plena de temor no pot tenir lliure iniciativa.

És funció de tot mestre, evidentment, la d’ajudar a tots i cadascun dels alumnes de la seva escola a estar completament lliures de la por, a fi de què puguin actuar de forma espontània sense necessitat que se’ls digui, que se’ls hi mani.

És urgent que els estudiants deixin la por perquè puguin tenir lliure iniciativa espontània i creadora.

Quan els estudiants per iniciativa pròpia, lliure i espontània puguin analitzar i criticar lliurement aquelles teories que estudien, deixaran llavors de ser mers ens mecànics, subjectius i estúpids.

És urgent que existeixi la lliure iniciativa perquè sorgeixi la intel·ligència creadora en els alumnes i alumnes.

És necessari donar-li llibertat d’EXPRESSIÓ CREADORA espontània i sense condicionament de cap espècie, a tots els alumnes i alumnes a fi de que puguin fer-se conscients d’allò que estudien.

El lliure poder creatiu només pot manifestar-se quan no tenim por a la crítica, al què diran, a la fèrula del mestre, a les regles etc. etc. etc.

La ment humana està degenerada per la por i el dogmatisme i es fa URGENT regenerar-la mitjançant la lliure iniciativa espontània i lliure de por.

Necessitem fer-nos conscients de la nostra pròpia vida i aquest procés del despertar ha de començar des dels mateixos bancs de l’escola.

De poc ens haurà servit l’escola si sortim d’ella inconscients i adormits.

L’abolició de la por i la lliure iniciativa donarà origen a l’acció espontània i pura.

Per lliure iniciativa els alumnes i alumnes haurien de tenir dret en totes les escoles a discutir en assemblea totes les teories que estan estudiant.

Només així mitjançant l’alliberació del temor i la llibertat de discutir, analitzar, MEDITAR, i criticar sanament el que estiguem estudiant, podem fer-nos conscients d’aquestes matèries i no merament lloros o cotorres que repeteixen el que acumulen a la memòria.