La Maternitat

La vida de l’ésser humà comença com una simple cèl·lula subjecta, com és natural, al temps extraordinàriament ràpid de les cèl·lules vivents.

Concepció, gestació, naixement, és sempre el trio meravellós i formidable amb què comença la vida de qualsevol criatura.

És realment sorprenent saber que els nostres primers moments d’existència els hem de viure en allò infinitament petit, convertits, cada un de nosaltres, en una simple cèl·lula microscòpica.

Comencem a existir en forma d’insignificant cèl·lula i acabem la vida vells, ancians i sobrecarregats de records.

El JO és memòria. Molts ancians ni remotament viuen en el present, molts vells viuen únicament recordant el passat. Tot vell no és més que una veu i una ombra. Tot ancià és un fantasma del passat, memòria acumulada i aquesta és la que continua en els gens dels nostres descendents.

La concepció humana s’inicia amb temps extraordinàriament veloços, però a través dels diferents processos de la vida es van fent cada cop més i més lents.

A molts lectors els convé recordar la relativitat del temps. L’insignificant insecte que només viu unes quantes hores en una tarda d’estiu, sembla com si gairebé no visqués, però viu realment tot el que un home viu en vuitanta anys, el que passa és que viu ràpidament, un home viu en vuitanta anys tot el que viu un planeta en milions d’anys.

Quan el zoospermatozou s’ajunta amb l’òvul comença la gestació. La cèl·lula amb la qual comença la vida humana, conté quaranta-vuit cromosomes.

Els cromosomes es divideixen en gens, un centenar d’aquests últims o una mica més constitueixen certament això que és un cromosoma.

Els gens són molt difícils d’estudiar perquè estan constituïts cada un per unes poques molècules que vibren amb una rapidesa inconcebible.

El món meravellós dels gens constitueix una zona intermèdia entre el món tridimensional i el món de la quarta dimensió.

En els gens es troben els àtoms de l’herència. El JO PSICOLÒGIC dels nostres avantpassats, ve a impregnar l’òvul fecundat.

En aquesta era d’electrotècnia i ciència atòmica, de cap manera resulta exagerat afirmar que la petjada electromagnètica deixada per un avantpassat que va exhalar el seu últim alè hagi vingut a imprimir-se en els gens i cromosomes de l’òvul fecundat per un descendent.

El camí de la vida està format amb les petjades dels cascos del cavall de la mort.

Durant el curs de l’existència, diferents tipus d’energia flueixen per l’organisme humà; cada tipus d’energia té el seu propi sistema d’acció, cada tipus d’energia es manifesta al seu temps i a la seva hora.

Als dos mesos de concepció tenim la funció digestiva i als quatre mesos de concepció entra en acció la força motriu tan íntimament relacionada amb els sistemes respiratori i muscular.

És meravellós l’espectacle científic del néixer i morir de totes les coses.

Molts savis afirmen que existeix una íntima analogia entre el naixement de la criatura humana i el naixement dels mons en l’espai sideral.

Als nou mesos neix el nen, als deu comença el creixement amb tots els seus meravellosos metabolismes i el desenvolupament simètric i perfecte dels teixits connectius.

Quan la fontanel·la frontal dels nounats es tanca als dos o tres anys d’edat, és senyal que el sistema cerebroespinal ha quedat acabat perfectament.

Molts científics han dit que la natura té imaginació i que aquesta imaginació dóna forma vivent a tot el que és, a tot el que ha estat, a tot el que serà.

Multitud de gent riu de la imaginació i alguns fins i tot la anomenen la “BOJA DE LA CASA”.

Al voltant de la paraula IMAGINACIÓ existeix molta confusió i són molts els que confonen la IMAGINACIÓ amb la FANTASIA.

Certs savis diuen que existeixen dues imaginacions. A la primera l’anomenen IMAGINACIÓ MECÀNICA i a la segona IMAGINACIÓ INTENCIONAL: La primera està constituïda per les deixalles de la ment i la segona correspon a allò més digne i decent que tenim a dins.

A través de l’observació i l’experiència hem pogut verificar que existeix també un tipus de SUB-IMAGINACIÓ MECÀNICA MORBOSA INFRACONSCIENT I SUBJECTIVA.

Aquest tipus de SUB-IMAGINACIÓ AUTOMÀTICA funciona per sota de la ZONA INTEL·LECTUAL.

Les imatges eròtiques, el cinema morbós, els contes picants amb doble sentit, els acudits morbosos, etc., solen posar a treballar de forma inconscient la SUB-IMAGINACIÓ MECÀNICA.

Anàlisis de fons ens han portat a la conclusió lògica que els somnis eròtics i les pol·lucions nocturnes es deuen a la SUB-IMAGINACIÓ MECÀNICA.

La CASTEDAT ABSOLUTA resulta impossible mentre existeixi la SUB-IMAGINACIÓ MECÀNICA.

És evidentment clar que la IMAGINACIÓ CONSCIENT és radicalment diferent a allò que s’anomena IMAGINACIÓ MECÀNICA, SUBJECTIVA, INFRACONSCIENT, SUBCONSCIENT.

Qualsevol representació pot ser percebuda de forma AUTO ENALTIDORA i dignificant, però la SUB-IMAGINACIÓ de tipus mecànic, infraconscient, subconscient, inconscient pot trair-nos funcionant automàticament amb matisos i imatges sensuals, passionàries, submergides.

Si volem la CASTEDAT ÍNTEGRA, uni-total, de fons, necessitem vigilar no només la IMAGINACIÓ CONSCIENT, sinó també la IMAGINACIÓ MECÀNICA i la SUB-IMAGINACIÓ INCONSCIENT, AUTOMÀTICA, SUBCONSCIENT, SUBMERGIDA.

No hem d’oblidar mai la íntima relació existent entre SEXE i IMAGINACIÓ.

A través de la meditació de fons hem de transformar tot tipus d’imaginació mecànica i tota forma de SUB-IMAGINACIÓ i INFRA-IMAGINACIÓ AUTOMÀTICA, en IMAGINACIÓ CONSCIENT, objectiva.

La IMAGINACIÓ OBJECTIVA és en si mateixa essencialment creadora, sense ella l’inventor no hauria pogut concebre el telèfon, la ràdio, l’avió, etc.

La IMAGINACIÓ de la DONA en estat de prenyat és fonamental per al desenvolupament del fetus. Està demostrat que tota mare pot amb la seva IMAGINACIÓ alterar la psique del fetus.

És urgent que la dona en estat de prenyat contempli bells quadres, sublims paisatges, i escolti música clàssica i paraules harmonioses, així pot operar sobre la psique de la criatura que porta a les seves entranyes harmoniosament.

La dona en estat de prenyat no ha de beure alcohol, ni fumar, ni contemplar allò lleig, allò desagradable perquè tot això és perjudicial per al desenvolupament harmoniós de la criatura.

Cal saber disculpar tots els capricis i errors de la dona prenyada.

Molts homes intolerants i faltats de comprensió veritable, s’enutgen i injurien la dona en estat de prenyat. Les amargors d’aquesta, les afliccions causades pel marit faltat de qualitat, repercuteixen sobre el fetus en estat de gestació, no només física sinó psíquicament.

Tenint en compte el poder de la imaginació creadora, és lògic afirmar que la dona en estat de prenyat, no ha de contemplar allò lleig, allò desagradable, allò inharmònic, allò fastigós, etc.

Ha arribat l’hora en què els governs s’han de preocupar per resoldre els grans problemes relacionats amb la maternitat.

Resulta incongruent que en una societat que es precia de cristiana i democràtica, no se sàpiga respectar i venerar el sentit religiós de la maternitat. És monstruós veure milers de dones en estat de prenyat sense empara, abandonades del marit i de la societat, mendicant un tros de pa o una feina i exercint moltes vegades treballs materials rudos, per poder sobreviure amb la criatura que porten entre el seu ventre.

Aquests estats infrahumans de la societat actual, aquesta crueltat i falta de responsabilitat dels governants i dels pobles ens estan indicant amb tota claredat que encara la democràcia no existeix.

Els hospitals amb les seves sales de maternitat encara no han resolt el problema, perquè a aquests hospitals només hi poden arribar les dones quan ja s’acosta el part.

Es necessiten amb urgència llars col·lectives, veritables ciutats jardí dotades de salons i residències per a les dones en estat d’embaràs pobres de solemnitat, clíniques i centres d’acollida per als fills d’aquestes.

Aquestes llars col·lectives són allotjament per a les dones pobres de solemnitat en estat d’embaràs, plenes de tota mena de comoditats, flors, música, harmonia, bellesa, etc., solucionarien totalment el gran problema de la maternitat.

Hem de comprendre que la societat humana és una gran família i que no existeix problema aliè perquè tot problema en una o altra forma afecta dins del seu respectiu cercle a tots els membres de la societat. És absurd discriminar les dones prenyades pel fet de ser pobres de solemnitat. És crimós subestimar-les, menysprear-les o arraconar-les en un asil d’indigents.

En aquesta societat en què vivim no hi pot haver fills i fillastres, perquè tots som humans i tenim els mateixos drets.

Necessitem crear la veritable democràcia, si és que de debò no volem ser devorats pel comunisme.