La Ment

A través de l’experiència hem pogut comprovar que és impossible comprendre AIXÒ QUE S’ANOMENA AMOR, fins que hàgim comprès de forma ÍNTEGRA el complex problema de la MENT.

Els qui suposen que la MENT és el CERVELL, estan totalment equivocats. La MENT és ENERGÈTICA, subtil, pot independitzar-se de la MATÈRIA, pot en certs estats hipnòtics o durant el somni normal, transportar-se a llocs molt remots per veure i sentir el que està succeint en aquests llocs.

En els laboratoris de PARAPSICOLOGIA es fan notables experiments amb subjectes en estat HIPNÒTIC.

Molts subjectes en estat HIPNÒTIC han pogut informar amb minuciositat de detalls sobre esdeveniments, persones i situacions que durant el seu transi hipnòtic s’estaven succeint a remotes distàncies.

Els científics han pogut verificar després d’aquests experiments, la realitat d’aquestes INFORMACIONS. Han pogut comprovar la realitat dels fets, l’exactitud dels ESDEVENIMENTS.

Amb aquests experiments dels laboratoris de PARAPSICOLOGIA està totalment demostrat per l’observació i l’experiència que el CERVELL no és la MENT.

Realment i de tota veritat podem dir que la ment pot viatjar a través del temps i de l’espai, independentment del cervell, per veure i sentir coses que se succeeixen en llocs distants.

La REALITAT de les EXTRA-PERCEPCIONS SENSORIALS ja està ABSOLUTAMENT demostrada i només a un boig de lligar o a un idiota, se li podria ocórrer negar la realitat de les EXTRA PERCEPCIONS.

El cervell està fet per elaborar el pensament però no és el pensament. El cervell tan sols és l’instrument de la MENT, no és la ment.

Nosaltres necessitem estudiar a fons la ment si és que de veritat volem conèixer de forma ÍNTEGRA això que s’anomena AMOR.

Els nens i els joves, barons i dones, tenen ments més elàstiques, dúctils, prestes, alertes, etc.

Molts són els nens i joves que gaudeixen preguntant als seus pares i mestres, sobre tals o quals coses, ells desitgen saber alguna cosa més, volen saber i per això pregunten, observen, veuen certs detalls que els adults menyspreen o no perceben.

Conforme passen els anys, conforme avancem en edat, la ment es va cristal·litzant a poc a poc.

La ment dels ancians està fixa, petrificada, ja no canvia ni a canonades.

Els vells ja són així i així moren, ells no canvien, tot ho aborden des d’un punt fix.

La “CHOCHERA” dels vells, els seus prejudicis, idees fixes, etc. semblen tot junt una ROCA, una PEDRA que no canvia de cap manera. Per això diu el refrany vulgar “GENI I FIGURA FINS A LA SEPULTURA”.

Es fa URGENT que els mestres i mestres encarregades de formar la PERSONALITAT dels alumnes i alumnes, estudiïn molt a fons la ment, a fi que puguin orientar les noves generacions intel·ligentment.

És dolorós comprendre a fons, com a través del temps es va petrificant la MENT a poc a poc.

La MENT és el matador del REAL, del veritable. La MENT destrueix l’AMOR.

Qui arriba a vell ja no és capaç d’AMAR perquè la seva ment està plena d’experiències doloroses, prejudicis, idees fixes com punta d’acer, etc.

Existeixen per aquí, vells verds que es creuen capaços d’AMAR ENCARA, però el que succeeix és que aquests vells estan plens de passions sexuals senils i confonen la PASSIÓ amb l’AMOR.

Tot “VELL VERD” i “TOTA VELLA VERDA” passen per tremendos estats luxuriosos passionals abans de morir i ells creuen que això és AMOR.

L’AMOR dels vells és impossible perquè la ment el destrueix amb les seves “CHOCHERAS” IDEES FIXES”, PREJUDICIS”, “CELOS”, “EXPERIÈNCIES”, RECORDS”, passions sexuals, etc. etc. etc.

La MENT és el pitjor enemic de l’AMOR. En els països SUPERCIVILITZATS l’AMOR ja no existeix perquè la ment de la gent només fa olor de fàbriques, comptes de banc, gasolina i cel·luloide.

Existeixen moltes ampolles per a la ment i la ment de cada persona està molt ben embotellada.

Uns tenen la MENT embotellada en l’ABOMINABLE COMUNISME, altres la tenen embotellada en el despietat CAPITALISME.

Hi ha qui té la MENT EMBOTELLADA en la gelosia, en l’odi, en el desig de ser ric, en la bona posició social, en el pessimisme, en l’afecció a determinades persones, en l’afecció als seus propis sofriments, en els seus problemes de família, etc. etc. etc.

A la gent li encanta embotellar la MENT. Rars són aquells que es resolen de veritat a tornar trossos l’ampolla.

Necessitem ALLIBERAR LA MENT, però a la gent li agrada l’esclavitud, és molt estrany trobar algú a la vida que no tingui la MENT ben embotellada.

Els mestres i mestres han d’ensenyar als seus alumnes i alumnes totes aquestes coses. Han d’ensenyar-li a les noves generacions a investigar la seva pròpia ment, a observar-la, a comprendre-la, només així mitjançant la COMPRENSIÓ de fons podem evitar que la ment es cristal·litzi, es congeli, s’embotelli.

L’únic que pot transformar el món és això que s’anomena AMOR, però la ment destrueix l’AMOR.

Necessitem ESTUDIAR la nostra pròpia ment, observar-la, investigar-la profundament, comprendre-la veritablement. Només així, només fent-nos amos de si mateixos, de la nostra pròpia ment, matarem el matador de l’AMOR i serem feliços de veritat.

Aquells que viuen fantasiant d’allò més sobre l’AMOR, aquells que viuen fent projectes sobre l’AMOR, aquells que volen que l’AMOR operi d’acord amb els seus gustos i disgustos, projectes i fantasies, normes i prejudicis, records i experiències, etc. mai podran saber realment el que és AMOR, de fet ells s’han convertit en enemics de l’AMOR.

És necessari comprendre de forma ÍNTEGRA el que són els processos de la ment en estat d’acumulació d’experiències.

El mestre, la mestra renyen moltes vegades de forma justa però de vegades estúpidament i sense veritable motiu, sense comprendre que tot retret injust queda dipositat en la ment dels estudiants, el resultat d’aquest procedir equivocat, sol ser la pèrdua de l’AMOR per al MESTRE, per a la MESTRA.

La MENT destrueix l’AMOR i això és una cosa que els MESTRES i MESTRES d’escoles, Col·legis i universitats no han d’oblidar mai.

És necessari comprendre a fons tots aquests processos mentals que acaben amb la bellesa de l’AMOR.

No n’hi ha prou amb ser pare o mare de família, cal saber AMAR. Els pares i mares de família creuen que estimen els seus fills i filles perquè els tenen, perquè són seus, perquè els posseeixen, com qui té una bicicleta, un automòbil, una casa.

Aquest sentit de possessió de dependència, sol confondre’s amb l’AMOR però mai podria ser AMOR.

Els mestres i mestres de la nostra segona llar que és l’escola, creuen que estimen els seus deixebles, les seves deixebles, perquè els pertanyen com a tals, perquè els posseeixen, però això no és AMOR. El sentit de possessió o dependència NO ÉS AMOR.

La MENT destrueix l’AMOR i només comprenent tots els funcionalismes equivocats de la ment, la nostra forma absurda de pensar, els nostres mals costums, hàbits automàtics, mecanistes, manera equivocada de veure les coses, etc. podem arribar a vivenciar, a experimentar de VERITAT això que no pertany al temps, això que s’anomena AMOR.

Qui vol que l’AMOR es converteixi en una peça de la seva pròpia màquina rutinària, qui vol que l’AMOR camini pels carrils equivocats dels seus propis prejudicis, apetències, temors, experiències de la vida, manera egoista de veure les coses, forma equivocada de pensar, etc. acaben de fet amb l’AMOR perquè aquest mai es deixa sotmetre.

Qui vol que l’AMOR funcioni com JO VULL, com JO DESITJO, com JO PENSO, perd l’AMOR perquè CUPIDO, el DÉU de l’AMOR, no està disposat mai a deixar-se esclavitzar pel JO.

Cal acabar amb el JO, amb el MI MATEIX, amb el SI MATEIX per no perdre el nen de l’AMOR.

EL JO és un grapat de records, apetències, temors, odies, passions, experiències, egoismes, enveges, cobdícies, luxúria, etc. etc. etc.

Només comprenent cada defecte per separat; només estudiant-lo, observant-lo directament no només a la regió intel·lectual, sinó també a tots els nivells subconscients de la ment, va desapareixent cada defecte, anem morint de moment en moment. Així i només així aconseguim la desintegració del JO.

Qui vol embotellar l’AMOR dins de l’horrible ampolla del jo, perd l’AMOR, es queda sense ell, perquè l’AMOR mai pot ser embotellat.

Desgraciadament la gent vol que l’AMOR es comporti d’acord amb els seus propis hàbits, desitjos, costums, etc., la gent vol que l’AMOR se sotmeti al JO i això és completament impossible perquè l’AMOR no obeeix al JO.

Les parelles d’enamorats, o millor diguéssim apassionats, suposen que l’AMOR ha de marxar fidelment pels carrils dels seus propis desitjos, concupiscències, errors, etc., i en això estan totalment equivocats.

Parlem dels dos!, diuen els enamorats o apassionats sexualment, que és el que més abunda en aquest Món, i, després vénen les xerrades, els projectes, els anhels i suspirs. Cadascú diu alguna cosa, exposa els seus projectes, els seus desitjos, la seva manera de veure les coses de la vida i vol que l’AMOR es mogui com una màquina de ferrocarril pels carrils d’acer traçats per la ment.

Que equivocats caminen aquests Enamorats o apassionats!, que lluny estan de la realitat.

L’AMOR no obeeix al JO i quan volen els cònjuges posar-li cadenes al coll i sotmetre’l, fuig deixant la parella en desgràcia.

La MENT té el mal gust de comparar. L’home compara una núvia amb una altra. La dona compara un home amb un altre. El Mestre compara un alumne amb un altre, una alumna amb una altra com si tots els seus alumnes no mereixessin la mateixa estima. Realment tota comparació és ABOMINABLE.

Qui contempla una bella posta de sol i la compara amb una altra, no sap realment comprendre la bellesa que té davant dels seus ulls.

Qui contempla una bella muntanya i la compara amb una altra que va veure ahir, no està realment comprenent la bellesa de la muntanya que té davant dels seus ulls.

On existeix COMPARACIÓ no existeix l’AMOR VERITABLE. El Pare i la Mare que estimen els seus fills de veritat, mai els comparen amb ningú, els estimen i això és tot.

L’espòs que realment estima la seva esposa, mai comet l’error de comparar-la amb ningú, l’estima i això és tot.

EL MESTRE o la Mestra que estimen els seus alumnes i alumnes mai els discriminen, mai els comparen entre si, els estimen de veritat i això és tot.

La Ment Dividida per les comparacions, la ment esclava del DUALISME, destrueix l’AMOR.

La Ment dividida pel batallar dels oposats no és capaç de comprendre el nou, es petrifica, es congela.

LA MENT TÉ MOLTES PROFUNDITATS, Regions, terrenys subconscients, racons, però el millor és l’ESSÈNCIA, la CONSCIÈNCIA i està al Centre.

Quan el DUALISME s’acaba, quan la ment es pren ÍNTEGRA, SERENA, QUIETA, PROFUNDA, quan ja no compara, llavors desperta L’ESSÈNCIA, LA CONSCIÈNCIA i aquest ha de ser l’objectiu veritable de l’EDUCACIÓ FONAMENTAL.

Distingim entre OBJECTIU i SUBJECTIU. En l’OBJECTIU hi ha consciència desperta. En el SUBJECTIU hi ha Consciència adormida, SUBCONSCIÈNCIA.

Només la CONSCIÈNCIA OBJECTIVA pot gaudir el CONEIXEMENT OBJECTIU.

La informació intel·lectual que actualment reben els Alumnes i Alumnes de totes les Escoles, Col·legis i Universitats, és SUBJECTIVA cent per cent.

El CONEIXEMENT OBJECTIU no pot ser adquirit sense CONSCIÈNCIA OBJECTIVA.

Els Alumnes i Alumnes han d’arribar primer a l’AUTOCONSCIÈNCIA i després a la CONSCIÈNCIA OBJECTIVA.

Només pel CAMÍ DE L’AMOR podem arribar a la CONSCIÈNCIA OBJECTIVA i el CONEIXEMENT OBJECTIU.

És necessari comprendre el COMPLEX PROBLEMA DE LA MENT si és que de veritat volem recórrer el CAMÍ DE L’AMOR.