La Paz

La PAU no pot venir a través de la MENT perquè no és de la Ment. La PAU és el perfum deliciós del COR TRANQUIL.

La PAU no és cosa de projectes, policia internacional, ONU. OEA, tractats internacionals o exèrcits invasors que lluitin en nom de la PAU.

Si realment volem PAU veritable hem d’aprendre a viure com el sentinella en època de guerra, sempre alerta i vigilant, amb Ment àgil i dúctil, perquè la PAU no és qüestió de FANTASIES romàntiques o qüestió de somnis bonics.

Si no aprenem a viure en l’estat d’alerta de moment en moment, llavors el camí que condueix cap a la PAU es torna impossible, estret i, després de posar-se extremadament difícil, desembocarà finalment en un carreró sense sortida.

És necessari comprendre, és urgent saber que la PAU autèntica del COR TRANQUIL no és una casa on puguem arribar i on ens esperi alegrement una donzella bonica. La PAU no és una meta, un lloc, etc.

Perseguir la PAU, buscar-la, fer projectes sobre ella, lluitar en nom d’ella, fer propaganda sobre ella, fundar organismes per treballar per ella, etc., és totalment absurd perquè la PAU no és de la Ment, la PAU és el perfum meravellós del cor tranquil.

La PAU no es compra ni es ven ni es pot aconseguir amb el sistema d’APAÏVAMENTS, controls especials, policia, etc.

En alguns països l’exèrcit nacional va pels camps destruint pobles, assassinant gent i afusellant suposats bandits, tot això, suposadament, en nom de la PAU. El resultat d’un procedir semblant és la multiplicació de la BARBÀRIE.

La violència origina més violència, l’odi produeix més odi. La PAU no es pot conquerir, la PAU no pot ser el resultat de la violència. La PAU només arriba a nosaltres quan dissolvem el JO, quan destruïm dins de nosaltres mateixos tots els factors PSICOLÒGICS que produeixen guerres.

Si volem PAU hem de contemplar, hem d’estudiar, hem de veure, el quadre total i no únicament un racó del mateix.

La PAU neix en nosaltres quan hem canviat radicalment en forma íntima.

La qüestió de controls, organismes PRO PAU, apaivaments, etc., són detalls aïllats, punts, a l’oceà de la vida, fraccions aïllades del quadre total de l’EXISTÈNCIA, que mai poden resoldre el problema de la PAU en la seva forma radical, total i definitiva.

Hem de mirar el quadre en la seva forma completa, el problema del món és el problema de l’individu; si l’INDIVIDU no té PAU en el seu interior, la societat, el món viurà en guerra inevitablement.

Els mestres i mestres d’escoles, col·legis, universitats han de treballar per la PAU, tret que estimin la BARBÀRIE i la VIOLÈNCIA.

És urgent, és indispensable assenyalar als alumnes i alumnes de la nova generació la ruta a seguir, el camí íntim que pot conduir-nos amb entera exactitud a la PAU autèntica del cor tranquil.

La gent no sap comprendre realment el que és la veritable PAU interior i només volen que ningú se’ls atravessi en el seu camí, que no se’ls destorbi, que no se’ls molesti, fins i tot quan ells es prenen pel seu propi compte i risc el dret de destorbar i de molestar i d’amargar la vida als seus semblants.

La gent mai ha experimentat la PAU veritable i només tenen sobre aquesta opinions absurdes, ideals romàntics, conceptes equivocats.

Per als lladres la PAU seria la felicitat de poder robar impunement sense que la policia se’ls atravessés en el seu camí. Per als contrabandistes la PAU seria poder introduir el seu contraban a tot arreu sense que les autoritats els ho impedissin. Per als famolencs del poble la PAU seria vendre ben car, explotant a tort i a dret sense que els inspectors oficials del govern els ho prohibissin. Per a les prostitutes la PAU seria gaudir als seus llits de plaer i explotar a tots els homes lliurement sense que les autoritats de salubritat o de policia intervinguessin per a res en la seva vida.

Cadascú es forma a la ment cinquanta mil fantasies absurdes sobre la PAU. Cadascú pretén aixecar al seu voltant un mur egoista d’idees falses, creences, opinions i absurds conceptes sobre el que és la PAU.

Cadascú vol PAU a la seva manera, d’acord amb els seus capricis, als seus gustos, als seus hàbits, costums equivocades, etc. Cadascú vol auto tancar-se dins d’un mur protector, fantàstic, amb el propòsit de viure la seva pròpia PAU, equivocadament concebuda.

La gent lluita per la PAU, la desitja, la vol, però no sap què cosa és la PAU. La gent només vol que no se’ls destorbi, poder fer cadascú les seves entremaliadures molt tranquil·lament i a gust. Això és el que anomenen PAU.

No importa quines entremaliadures facin la gent, cadascú creu que el que fa és bo. La gent troba justificació fins i tot per als pitjors delictes. Si el borratxo està trist beu perquè està trist. Si el borratxo està alegre beu perquè està alegre. El borratxo sempre justifica el vici de l’alcohol. Així són totes les persones, per a tot delicte troben justificació, ningú es considera pervers, tots presumeixen de justos i honrats.

Existeixen molts vagabunds que suposen equivocadament que PAU és poder viure sense treballar, molt tranquil·lament i sense cap esforç en un món ple de fantasies romàntiques meravelloses.

Sobre la PAU existeixen milions d’opinions i conceptes equivocats. En aquest món dolorós en què vivim: cadascú busca la seva fantàstica PAU, la pau de les seves opinions. La gent vol veure al món la pau dels seus somnis, el seu tipus especial de pau, encara que dins de si mateixes cadascú porti en el seu interior els factors psicològics que produeixen guerres, enemistats, problemes de tot tipus.

Per aquests temps de crisi mundial tot el que vol fer-se famós funda organitzacions PRO-PAU, fa propaganda i es converteix en paladí de la PAU. No hem d’oblidar que molts polítics astuts s’han guanyat el premi NOBEL de la PAU fins i tot quan tinguin pel seu compte tot un cementiri i que d’una o altra forma hagin manat assassinar secretament a moltes persones, quan s’han vist en perill de ser eclipsats.

Existeixen també veritables mestres de la humanitat que es sacrifiquen ensenyant a tots els llocs de la terra la Doctrina de la Dissolució del JO. Aquests mestres saben per experiència pròpia que només dissolent el Mefistòfeles que portem dins, arriba a nosaltres la pau del cor.

Mentre existeixin dins de cada individu l’odi, la cobdícia, l’enveja, la gelosia, l’esperit adquisitiu, l’ambició, la ira, l’orgull, etc. etc. hi haurà guerres inevitablement.

Coneixem a moltes persones al món que presumeixen d’haver trobat la PAU. Quan hem estudiat a fons a aquestes persones, hem pogut evidenciar que ni remotament coneixen la PAU i que solament s’han tancat dins d’algun hàbit solitari i consolador, o dins d’alguna creença especial, etc., més realment aquestes persones no han experimentat ni remotament el que és la veritable PAU del cor tranquil. Realment aquestes pobres persones només s’han fabricat una pau artificiosa que en la seva ignorància confonen amb l’AUTÈNTICA PAU DEL COR.

És absurd buscar la PAU dins dels murs equivocats dels nostres prejudicis, creences, preconceptes, desitjos, hàbits, etc.

Mentre dins de la Ment existeixin els factors psicològics que produeixen enemistats, dissensions, problemes, guerres, no hi haurà PAU veritable.

La PAU autèntica ve de la bellesa legítima sàviament compresa.

La bellesa del cor tranquil exhala el perfum deliciós de la veritable PAU interior.

És urgent comprendre la bellesa de l’amistat i el perfum de la cortesia.

És urgent comprendre la bellesa del llenguatge. És necessari que les nostres paraules portin en si mateixes la substància de la sinceritat. No hem d’usar mai paraules arrítmiques, inharmòniques, grolleres, absurdes.

Cada paraula ha de ser una veritable simfonia, cada frase ha d’estar plena de bellesa espiritual. És tan dolent parlar quan s’ha de callar, i callar quan s’ha de parlar. Hi ha silencis delictius i hi ha paraules infames.

Hi ha vegades que parlar és un delicte, hi ha vegades que callar és també un altre delicte. Un ha de parlar quan ha de parlar i callar quan ha de callar.

No juguem amb la paraula perquè aquesta és de greu responsabilitat.

Tota paraula ha de ser sospesada abans d’articular-se perquè cada paraula pot produir al món molt d’útil i molt d’inútil, molt benefici o molt dany.

Hem de tenir cura dels nostres gestos, modals, vestuari i actes de tota espècie. Que els nostres gestos, que el nostre vestit, manera d’asseure’ns a la taula, manera de comportar-nos en menjar, forma d’atendre a les persones a la sala, a l’oficina, al carrer, etc. estiguin sempre plens de bellesa i harmonia.

És necessari comprendre la bellesa de la bondat, sentir la bellesa de la bona música, estimar la bellesa de l’art creatiu, reafinar la nostra manera de pensar, sentir i obrar.

La suprema bellesa només pot néixer en nosaltres quan ha mort el JO en forma radical, total i definitiva.

Nosaltres som lletjos, horribles, fastigosos mentre tinguem dins i ben viu al JO PSICOLÒGIC. La bellesa en forma íntegra és impossible en nosaltres mentre existeixi el JO PLURALITZAT.

Si volem PAU autèntica hem de reduir al JO a polseguera còsmica. Només així hi haurà en nosaltres bellesa interior. D’aquesta bellesa naixerà en nosaltres l’encant de l’amor i la veritable PAU del cor.

La PAU CREADORA porta ordre dins d’un mateix, elimina la confusió i ens omple de legítima felicitat.

És necessari saber que la ment no pot comprendre el que és la veritable PAU. És urgent entendre que la pau del cor tranquil no arriba a nosaltres mitjançant l’esforç, o pel fet de pertànyer a alguna societat o organització dedicada a fer propaganda de PAU.

La pau autèntica arriba a nosaltres en forma totalment natural i senzilla quan reconquerim la innocència en la ment i al cor, quan ens tornem com nens delicats i bells, sensibles a tot el que és bonic com a tot el que és lleig, a tot el que és bo com a tot el que és dolent, a tot el que és dolç com a tot el que és amarg.

És necessari reconquerir la infància perduda, tant a la ment com al cor.

La PAU és una cosa immensa, extensa, infinita, no és alguna cosa formada per la ment no pot ser el resultat d’un caprici ni el producte d’una idea. La pau és una substància atòmica que està més enllà del bé i el mal, una substància que està més enllà de tota moral, una substància que emana de les entranyes mateixes de l’ABSOLUT.