La Personalitat Humana

Un home va néixer, va viure seixanta-cinc anys i va morir. Però on es trobava abans del 1900 i on podrà estar després del 1965? La ciència oficial no en sap res de tot això. Aquesta és la formulació general de totes les qüestions sobre la vida i la mort.

Axiomàticament podem afirmar: “L’HOME MOR PERQUÈ EL SEU TEMPS S’ACABA, NO EXISTEIX CAP DEMÀ PER A LA PERSONALITAT DEL MORT”.

Cada dia és una onada del temps, cada mes és una altra onada del temps, cada any és també una altra onada del temps i totes aquestes onades encadenades en el seu conjunt constitueixen la GRAN ONADA DE LA VIDA.

El temps és rodó i la vida de la PERSONALITAT HUMANA és una corba tancada.

La vida de la PERSONALITAT HUMANA es desenvolupa en el seu temps, neix en el seu temps i mor en el seu temps, mai pot existir més enllà del seu temps.

Això del temps és un problema que ha estat estudiat per molts savis. Fora de tot dubte el temps és la QUARTA DIMENSIÓ.

La Geometria d’EUCLIDES només és aplicable al món TRIDIMENSIONAL però el món té set dimensions i la QUARTA és el TEMPS.

La ment humana concep l’ETERNITAT com la prolongació del temps en línia recta, res pot estar més equivocat que aquest concepte perquè l’ETERNITAT és la QUINTA DIMENSIÓ.

Cada moment de l’existència se succeeix en el temps i es repeteix eternament.

La mort i la VIDA són dos extrems que es toquen. Una vida acaba per a l’home que mor però comença una altra. Un temps acaba i un altre comença, la mort es troba íntimament vinculada a l’ETERN RETORN.

Això vol dir que hem de retornar, regressar a aquest món després de morts per repetir el mateix drama de l’existència, més si, la PERSONALITAT humana pereix amb la mort, qui o què és el que retorna?

És necessari aclarir d’una vegada i per sempre que el JO és el que continua després de la mort, que el JO és qui retorna, que el JO és qui regressa a aquesta vall de llàgrimes.

És necessari que els nostres lectors no confonguin la Llei del RETORN amb la Teoria de la REENCARNACIÓ ensenyada per la TEOSOFIA MODERNA.

L’esmentada teoria de la REENCARNACIÓ va tenir el seu origen en el culte de KRISHNA que és una RELIGIÓ INDOSTÀ de tipus Vèdic, desgraciadament retocada i adulterada pels reformadors.

En el culte autèntic original de Krishna, només els Herois, els Guies, aquells que ja posseeixen INDIVIDUALITAT SAGRADA, són els únics que es reencarnen.

EL JO PLURALITZAT RETORNA, regressa més això no és REENCARNACIÓ. Les masses, les multituds RETORNEN, però això no és REENCARNACIÓ.

La idea del RETORN de les coses i els fenòmens, la idea de la repetició eterna no és gaire antiga i podem trobar-la en la SAVIESA PITAGÒRICA i en l’antiga cosmogonia de l’INDIOSTÀ.

L’etern retorn dels Dies i Nits de BRAHAMA, la repetició incessant dels KALPAS, etc., estan invariablement associats de forma molt íntima a la Saviesa Pitagòrica i a la Llei de RECURRÈNCIA eterna o etern RETORN.

Gautama el BUDHA va ensenyar molt sàviament la DOCTRINA de l’ETERN RETORN i la roda de vides successives, però la seva DOCTRINA va ser molt adulterada pels seus seguidors.

Tot RETORN implica per descomptat la fabricació d’una nova PERSONALITAT HUMANA, aquesta es forma durant els primers set anys de la infància.

L’ambient de família, la vida del carrer i l’Escola, donen a la PERSONALITAT HUMANA, el seu to original característic.

L’EXEMPLE dels grans és definitiu per a la personalitat infantil.

El nen aprèn més amb l’exemple que amb el precepte. La forma equivocada de viure, l’exemple absurd, els costums degenerats dels grans, donen a la personalitat del nen aquest to peculiar escèptic i pervers de l’època en què vivim.

En aquests temps moderns l’adulteri s’ha tornat més comú que la patata i la ceba i com és lògic això origina escenes dantesques dins de les llars.

Són molts els nens que per aquests temps han de suportar plens de dolor i ressentiments, els fuets i pals del padrastre o de la madrastra. És clar que d’aquesta manera la PERSONALITAT del nen es desenvolupa dins del marc del dolor, el rancor i l’odi.

Existeix una dita vulgar que diu: “El fill aliè fa mala olor a tot arreu”. Naturalment en això també hi ha excepcions però aquestes es poden comptar amb els dits de la mà i sobren dits.

Les altercats entre el pare i la mare per qüestió de gelosia, el plor i els laments de la mare afligida o del marit oprimit, arruïnat i desesperat, deixen en la PERSONALITAT del nen una marca indeleble de profund dolor i melancolia que mai s’oblida durant tota la vida.

A les cases elegants les orgulloses senyores maltracten les seves criades quan aquestes se’n van al saló de bellesa o es pinten la cara. L’orgull de les senyores se sent mortalment ferit.

El nen que veu totes aquestes escenes d’infàmia se sent ferit en el més profund ja sigui que es posi de part de la seva mare superba i orgullosa, o de part de la infeliç criada vanitosa i humiliada i el resultat sol ser catastròfic per a la PERSONALITAT INFANTIL.

Des que es va inventar la televisió s’ha perdut la unitat de la família. En altres temps l’home arribava del carrer i era rebut per la seva dona amb molta alegria. Avui dia ja la dona no surt a rebre el seu marit a la porta perquè està ocupada veient televisió.

Dins de les llars modernes el pare, la mare, els fills, les filles, semblen autòmats inconscients davant la pantalla de televisió.

Ara el marit no pot comentar amb una dona absolutament res amb els problemes del dia, la feina, etc., etc. perquè aquesta sembla somnàmbula veient la pel·lícula d’ahir, les escenes dantesques d’Al Capone, l’últim ball de la nova onada, etc. etc. etc.

Els nens aixecats en aquest nou tipus de llar ultramoderna només pensen en canons, pistoles, metralladores de joguina per imitar i viure a la seva manera totes les escenes dantesques del crim tal com les han vist a la pantalla de televisió.

És llàstima que aquest invent meravellós de la televisió sigui utilitzat amb propòsits destructius. Si la humanitat utilitzés aquest invent de forma dignificant ja per estudiar les ciències naturals, ja per ensenyar el veritable art regi de la MARE NATURA, ja per donar sublimes ensenyances a les gents, llavors aquest invent seria una benedicció per a la humanitat, podria utilitzar-se intel·ligentment per cultivar la personalitat humana.

És a totes llums absurd nodrir la PERSONALITAT INFANTIL amb música arrítmica, inharmònica, vulgar. És estúpid nodrir la PERSONALITAT dels nens, amb contes de lladres i policies, escenes de vici i prostitució, drames d’adulteri, pornografia, etc.

El resultat de semblant procedir el podem veure en els Rebels sense Causa, els assassins prematurs, etc.

És lamentable que les mares assotin els seus nens, els donin de pals, els insultin amb vocables descompostos i cruels. El resultat de semblant conducta és el ressentiment, l’odi, la pèrdua de l’amor, etc.

A la pràctica hem pogut veure que els nens aixecats entre pals, fuets i crits, es converteixen en persones vulgars plenes de pataneries i faltes de tot sentit de respecte i veneració.

És urgent comprendre la necessitat d’establir un veritable equilibri dins de les llars.

És indispensable saber que la dolçor i la severitat s’han d’equilibrar mútuament en els dos platerets de la balança de la justícia.

EL PARE representa la SEVERITAT, La MARE representa la DOLÇOR. El Pare personifica la SAVIESA. La MARE simbolitza l’AMOR.

SAVIESA i AMOR, SEVERITAT i DOLÇOR s’equilibren mútuament en els dos platerets de la balança còsmica.

Els Pares i Mares de família s’han d’equilibrar mútuament per al bé de les llars.

És urgent, és necessari, que tots els Pares i Mares de família comprenguin la necessitat de sembrar en la ment infantil els VALORS ETERNS de l’ESPERIT.

És lamentable que els nens moderns ja no posseeixin el sentit de VENERACIÓ, això es deu als contes de vaquers lladres i policies, la televisió, el cinema, etc. han pervertit la ment dels nens.

La PSICOLOGIA REVOLUCIONÀRIA del MOVIMENT GNÒSTIC, de forma clara i precisa fa una distinció de fons entre l’EGO i l’ESSÈNCIA.

Durant els tres o quatre primers anys de vida, només es manifesta en el nen la bellesa de l’ESSÈNCIA, llavors el nen és tendre, dolç, formós en tots els seus aspectes Psicològics.

Quan l’EGO comença a controlar la tendra personalitat del nen tota aquesta bellesa de l’ESSÈNCIA va desapareixent i al seu lloc afloren llavors els defectes Psicològics propis de tot ésser humà.

Així com hem de fer distinció entre EGO i ESSÈNCIA, també és necessari distingir entre PERSONALITAT i ESSÈNCIA.

L’Ésser humà neix amb l’ESSÈNCIA més no neix amb la PERSONALITAT, aquesta última és necessari crear-la.

PERSONALITAT i ESSÈNCIA s’han de desenvolupar de forma harmoniosa i equilibrada.

A la pràctica hem pogut verificar que quan la PERSONALITAT es desenvolupa exageradament a expenses de l’ESSÈNCIA, el resultat és el BRIBÓ.

L’observació i l’experiència de molts anys ens han permès comprendre que quan l’ESSÈNCIA es desenvolupa totalment sense atendre en el més mínim el cultiu harmonios de la PERSONALITAT, el resultat és el místic sense intel·lecte, sense personalitat, noble de cor però inadaptat, incapaç.

El desenvolupament HARMONIOS de PERSONALITAT i ESSÈNCIA dóna per resultat homes i dones genials.

En l’ESSÈNCIA tenim tot el que és propi, en la PERSONALITAT tot el que és prestat.

En l’ESSÈNCIA tenim les nostres qualitats innates, en la PERSONALITAT tenim l’exemple dels nostres grans, el que hem après a la Llar, a l’Escola, al Carrer.

És urgent que els nens rebin aliment per a l’ESSÈNCIA i aliment per a la PERSONALITAT.

L’ESSÈNCIA s’alimenta amb tendresa, afecte sense límits amor, música, flors, bellesa, harmonia, etc.

La PERSONALITAT s’ha d’alimentar amb el bon exemple dels nostres grans, amb la sàvia ensenyança de l’escola, etc.

És indispensable que els nens ingressin a primàries a l’edat de set anys previ pas pel kinder.

Els nens han d’aprendre les primeres lletres jugant, així l’estudi es fa per a ells, atractiu, deliciós, feliç.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL ensenya que des del mateix KINDER o jardí per a nens, s’ha d’atendre de forma especial cada un dels tres aspectes de la PERSONALITAT HUMANA, coneguts com a pensament, moviment i acció, així la personalitat del nen es desenvolupa de forma harmoniosa i equilibrada.

La qüestió de la creació de la PERSONALITAT del nen i el seu desenvolupament, és de gravíssima responsabilitat per a PARES DE FAMÍLIA i MESTRES D’ESCOLA.

La qualitat de la PERSONALITAT HUMANA depèn exclusivament del tipus de material Psicològic amb el qual va ser creada i alimentada.

Al voltant de PERSONALITAT, ESSÈNCIA, EGO o JO, existeix entre els estudiants de PSICOLOGIA molta confusió.

Alguns confonen la PERSONALITAT amb l’ESSÈNCIA i altres confonen l’EGO o JO amb l’ESSÈNCIA.

Són moltes les Escoles Seudo-Esotèriques o Seudo-Ocultistes que tenen com a meta dels seus estudis la VIDA IMPERSONAL.

És necessari aclarir que no és la PERSONALITAT el que hem de dissoldre.

És urgent saber que necessitem desintegrar l’EGO, el Mi MATEIX, el JO reduir-lo a polseguera còsmica.

La PERSONALITAT és tan sols un vehicle d’acció, un vehicle que va ser necessari crear, fabricar.

Al món existeixen CALIGULAS, ATILAS, HITLERES, etc. Tot tipus de personalitat per perversa que ella hagi estat, pot transformar-se radicalment quan l’EGO o JO es dissolgui totalment.

Això de la Dissolució de l’EGO o JO confon i molesta molts Seudo-Esoteristes. Aquests estan convençuts que l’EGO és DIVÍ, ells creuen que l’EGO o JO és el mateix ÉSSER, la MÒNADA DIVINA, etc.

És necessari, és urgent, és inajornable comprendre que l’EGO o JO res té de DIVÍ.

L’EGO o JO és el SATAN de la BÍBLIA, manoll de records, desitjos, passions, odis, ressentiments, concupiscències, adulteris, herència de família, races, nació, etc., etc., etc.

Molts afirmen de forma estúpida que en nosaltres existeix un JO SUPERIOR o DIVÍ i UN JO INFERIOR.

SUPERIOR i INFERIOR són sempre dues seccions d’una mateixa cosa. JO SUPERIOR, JO INFERIOR, són dues seccions del mateix EGO.

L’ÉSSER DIVINAL, la MÒNADA, l’ÍNTIM, res té a veure amb cap forma del JO. L’ÉSSER és l’ÉSSER i això és tot. La Raó d’ÉSSER és el mateix ÉSSER.

La PERSONALITAT en si mateixa només és un vehicle i res més. A través de la personalitat pot manifestar-se l’EGO o l’ÉSSER, tot depèn de nosaltres mateixos.

ÉS URGENT dissoldre el JO, l’EGO, perquè només es manifesti a través de la nostra PERSONALITAT, l’ESSÈNCIA PSICOLÒGICA del nostre VERITABLE ÉSSER.

És indispensable que els EDUCADORS comprenguin plenament la necessitat de cultivar harmoniosament els tres aspectes de la PERSONALITAT HUMANA.

Un perfecte equilibri entre personalitat i ESSÈNCIA, un desenvolupament harmonios del PENSAMENT, EMOCIÓ i MOVIMENT, una ÈTICA REVOLUCIONÀRIA, constitueixen els fonaments de l’EDUCACIÓ FONAMENTAL.