La Veritat

Des de la infància i joventut comença el Via Crucis de la nostra miserable existència amb moltes trencadures mentals, intimes tragèdies de família, contrarietats a la llar i a l’escola, etc.

És clar que a la infància i joventut, tret de molt rares excepcions, tots aquests problemes no arriben a afectar-nos de forma realment profunda, però quan ja ens fem persones grans, comencen els interrogants: Qui sóc jo? D’on vinc? Per què he de patir? Quin és l’objecte d’aquesta existència? etc. etc. etc.

Tots en el camí de la vida ens hem fet aquestes preguntes, tots alguna vegada hem volgut investigar, inquirir, conèixer el “per què” de tantes amargors, desavinences, lluites i sofriments, però desgraciadament sempre acabem embotellats en alguna teoria, en alguna opinió, en alguna creença en el que va dir el veí, en el que ens va contestar algun vell decrèpit, etc.

Hem perdut la innocència veritable i la pau del cor tranquil i per això no som capaços d’experimentar directament la veritat en tota la seva cruesa, depenem del que diguin els altres i és clar que anem pel camí equivocat.

La societat capitalista condemna radicalment els ateus, els que no creuen en Déu.

La Societat Marxista-Leninista condemna els que SÍ creuen en DÉU, però en el fons ambdues coses són el mateix, qüestió d’opinions, capricis de la gent, projeccions de la ment. NI la credulitat, ni la incredulitat, ni l’escepticisme, signifiquen haver experimentat la veritat.

La ment pot donar-se el luxe de creure, dubtar, opinar, fer conjectures, etc, però això no és experimentar la veritat.

També podem donar-nos el luxe de creure en el sol o de no creure en ell i fins i tot de dubtar d’ell, però l’astre rei seguirà donant llum i vida a tot l’existent sense que les nostres opinions tinguin per a ell la menor importància.

Darrere de la creença cega, darrere de la incredulitat i l’escepticisme, s’amaguen molts matisos de falsa moral i molts conceptes equivocats de falsa respectabilitat a l’ombra de la qual s’enforteix el JO.

La societat de tipus capitalista i la societat de tipus comunista tenen cadascuna a la seva manera i d’acord amb els seus capricis, prejudicis i teories, el seu tipus especial de moral. El que és moral dins del bloc capitalista és immoral dins del bloc comunista i viceversa.

La moral depèn dels costums, del lloc, de l’època. El que en un país és moral en un altre país és immoral i el que en una època va ser moral, en una altra època és immoral. La moral no té valor essencial, analitzant-la a fons, resulta estúpida en un cent per cent.

L’educació fonamental no ensenya moral, l’educació fonamental ensenya ÈTICA REVOLUCIONÀRIA i això és el que necessiten les noves generacions.

Des de la nit aterridora dels segles, en tots els temps, sempre hi va haver homes que es van allunyar del món per buscar la VERITAT.

És absurd allunyar-se del món per buscar la VERITAT perquè ella es troba dins del món i dins de l’home aquí i ara.

La VERITAT és allò desconegut de moment en moment i no és separant-nos del món ni abandonant els nostres semblants com podem descobrir-la.

És absurd dir que tota veritat és veritat a mitges i que tota veritat és mig error.

La VERITAT és radical i ÉS o no ÉS, mai pot ser a mitges, mai pot ser mig error.

És absurd dir: la VERITAT és del temps i que el que en un temps va ser en un altre temps no ho ÉS.

La VERITAT no té res a veure amb el temps. La VERITAT és ATEMPORAL. EL JO és temps i per tant no pot conèixer la VERITAT.

És absurd suposar veritats convencionals, temporals, relatives. La gent confon els conceptes i opinions amb allò que és la VERITAT.

La VERITAT no té res a veure amb les opinions ni amb les així anomenades veritats convencionals, perquè aquestes són únicament projeccions intranscendents de la ment.

La VERITAT és allò desconegut de moment en moment i només pot ser experimentada en absència del JO psicològic.

La veritat no és qüestió de sofismes, conceptes, opinions. La veritat només pot ser coneguda a través de l’experiència directa.

La ment només pot opinar i les opinions no tenen res a veure amb la veritat.

La ment mai pot concebre la VERITAT.

Els mestres, mestres d’escoles, col·legis, universitats, han d’experimentar la veritat i assenyalar el camí als seus deixebles i deixebles.

La VERITAT és qüestió d’experiència directa, no qüestió de teories, opinions o conceptes.

Podem i hem d’estudiar però és urgent experimentar per si mateixos i de forma directa el que hi hagi de veritat en cada teoria, concepte, opinió, etc. etc. etc.

Hem d’estudiar, analitzar, inquirir, però també necessitem amb URGÈNCIA inajornable experimentar la VERITAT continguda en tot allò que estudiem.

És impossible experimentar la VERITAT mentre la ment es troba agitada, convulsionada, turmentada per les opinions contraposades.

Només és possible experimentar la VERITAT quan la ment està quieta, quan la ment està en silenci.

Els mestres i mestres d’escoles, col·legis i universitats, han d’indicar als alumnes i alumnes el camí de la meditació interior profunda.

El camí de la meditació interior profunda ens condueix fins a la quietud i silenci de la ment.

Quan la ment està quieta, buida de pensaments, desitjos, opinions, etc., quan la ment està en silenci advé a nosaltres la veritat.