Les Autoritats

El govern posseeix AUTORITAT, l’ESTAT posseeix AUTORITAT. La policia, la llei, el soldat, els pares de família, els mestres, els guies religiosos, etc., posseeixen AUTORITAT.

Existeixen dos tipus d’AUTORITAT. Primera, AUTORITAT SUBCONSCIENT. Segona, AUTORITAT CONSCIENT.

No serveixen de res les AUTORITATS INCONSCIENTS o SUBCONSCIENTS. Necessitem amb URGÈNCIA AUTORITATS AUTOCONSCIENTS.

Les AUTORITATS INCONSCIENTS o SUBCONSCIENTS han omplert el món de llàgrimes i dolor.

A la llar i a l’escola les AUTORITATS INCONSCIENTS abusen de l’AUTORITAT pel fet mateix de ser INCONSCIENTS o SUBCONSCIENTS.

Els pares i mestres inconscients, ara per ara, només són cecs que guien cecs i, com diuen les sagrades escriptures, aniran tots a parar de cap a l’abisme.

Pares i mestres inconscients ens obliguen durant la infància a fer coses absurdes, però que ells consideren lògiques. Diuen que això és per al nostre bé.

Els pares de família són AUTORITATS INCONSCIENTS com ho demostra el fet de tractar els fills com a escombraries, com si ells fossin éssers superiors a l’espècie humana.

Els mestres i mestres acaben odiant determinats alumnes o alumnes, i consentint o mimant-ne d’altres. A vegades castiguen severament qualsevol estudiant odiat, fins i tot quan aquest darrer no sigui un pervers, i premien amb magnífiques qualificacions molts alumnes o alumnes consentits que veritablement no se les mereixen.

Pares de família i mestres d’escola dicten normes equivocades per als nens, nenes, joves, senyoretes, etc.

Les AUTORITATS que no tenen AUTOCONSCIÈNCIA només coses absurdes poden fer.

Necessitem AUTORITATS AUTO-CONSCIENTS. Entengui’s per AUTO-CONSCIÈNCIA el CONEIXEMENT ÍNTEGRE DE SI MATEIX, el total coneixement de tots els nostres VALORS INTERNS.

Només aquell que posseeixi de veritat ple coneixement de SI MATEIX, està despert en forma íntegra. Això és ser AUTO-CONSCIENT.

Tothom creu que s’AUTO-CONEIX, més és molt difícil trobar a la vida algú que realment es conegui a si mateix. La gent té sobre si mateixa conceptes totalment equivocats.

Conèixer-se a si mateix requereix grans i terribles AUTO-ESFORÇOS. Només mitjançant el CONEIXEMENT DE SI MATEIX S’ARRIBA VERITABLEMENT a l’AUTO-CONSCIÈNCIA.

L’ABÚS d’AUTORITAT es deu a la INCONSCIÈNCIA. Cap AUTORITAT AUTO-CONSCIENT arribaria mai a l’ABÚS de l’AUTORITAT.

Alguns filòsofs estan contra tota AUTORITAT, detesten les AUTORITATS. Una manera de pensar semblant és FALSA perquè en tot el que s’ha creat, des del microbi fins al sol, existeixen escales i escales, graus i graus, forces superiors que controlen i dirigeixen i forces inferiors que són controlades i dirigides.

En un simple rusc d’abelles hi ha autoritat en la REINA. En qualsevol formiguer existeix autoritat i lleis. La destrucció del principi d’AUTORITAT conduiria a l’ANARQUIA.

LES AUTORITATS d’aquests temps crítics en què vivim són INCONSCIENTS i és clar que, a causa d’aquest fet PSICOLÒGIC, esclavitzant, encadenen, abusen, causen dolor.

Necessitem MESTRES, instructors o guies espirituals, autoritats de govern, pares de família, etc., plenament AUTO-CONSCIENTS. Només així podem fer de veritat un MÓN MILLOR.

És estúpid dir que no es necessiten mestres i guies espirituals. És absurd desconèixer el principi d’AUTORITAT en tot el que s’ha creat.

Aquells que són AUTO-SUFICIENTS, ORGULLOSOS, opinen que els MESTRES i GUIES ESPIRITUALS NO SÓN NECESSARIS.

Hem de reconèixer la nostra pròpia NADAL i MISÈRIA. Hem de comprendre que necessitem AUTORITATS, MESTRES, INSTRUCTORS ESPIRITUALS, etc. PERÒ AUTO-CONSCIENTS a fi que puguin dirigir-nos, ajudar-nos i guiar-nos sàviament.

L’AUTORITAT INCONSCIENT dels MESTRES destrueix el poder creador dels alumnes i alumnes. Si l’alumne pinta, el mestre inconscient li diu el que ha de pintar, l’arbre o el paisatge que ha de copiar i l’alumne aterroritzat no s’atreveix a sortir-se de les normes mecàniques del mestre.

Això no és crear. Cal que l’estudiant es torni creador. Que sigui capaç de sortir-se de les normes inconscients del MESTRE INCONSCIENT, a fi que pugui transmetre tot allò que sent amb relació a l’arbre, tot l’encant de la vida que circula per les fulles trèmules de l’arbre, tota la seva fonda significació.

UN MESTRE CONSCIENT no s’oposaria a la alliberadora creativitat de l’esperit.

Els MESTRES amb AUTORITAT CONSCIENT, mai no mutilarien la ment dels alumnes i alumnes.

Els mestres INCONSCIENTS destrueixen amb la seva AUTORITAT la ment i la intel·ligència dels alumnes i alumnes.

Els MESTRES amb AUTORITAT INCONSCIENTS, només saben castigar i dictar normes estúpides perquè els alumnes es portin bé.

Els MESTRES AUTO-CONSCIENTS ensenyen amb summa paciència als seus alumnes i alumnes, ajudant-los a comprendre les seves dificultats individuals, a fi que comprenent puguin transcendir tots els seus errors i avançar triomfalment.

L’AUTORITAT CONSCIENT o AUTO-CONSCIENT mai no podria destruir la INTEL·LIGÈNCIA.

L’AUTORITAT INCONSCIENT destrueix la INTEL·LIGÈNCIA i causa greus danys als alumnes i alumnes.

La intel·ligència només ens arriba quan gaudim de veritable llibertat i els MESTRES AMB AUTORITAT AUTO-CONSCIENT saben de veritat respectar la LLIBERTAT CREADORA.

Els MESTRES INCONSCIENTS creuen que tot ho saben i atropellen la llibertat dels estudiants castrant-los la intel·ligència amb les seves normes sense vida.

Els mestres AUTO-CONSCIENTS SABEN que no SABEN i fins i tot es donen el luxe d’aprendre observant les capacitats creadores dels seus deixebles.

Cal que els estudiants de les escoles, col·legis i universitats, passin de la simple condició d’autòmats disciplinats, a la brillant posició d’éssers intel·ligents i lliures perquè puguin fer front amb tot èxit a totes les dificultats de l’existència.

Això requereix MESTRES AUTO-CONSCIENTS, competents que realment s’interessen pels seus deixebles, mestres que estiguin ben pagats perquè no tinguin angoixes monetàries de cap mena.

Desgraciadament tot MESTRE, tot pare de família, tot alumne, es creu a si mateix AUTO-CONSCIENT. DESPERT i aquest és el seu més GRAN ERROR.

És molt rar trobar a la vida alguna persona AUTO-CONSCIENT i DESPERTA. La gent somia quan el cos dorm i somia quan el cos està en estat de vigília.

La gent maneja cotxes, somiant; treballa somiant; camina pels carrers somiant, viu a tota hora somiant.

És molt natural que a un professor se li oblidi el paraigua o que al carro deixi abandonat algun llibre o la seva cartera. Tot això succeeix perquè el professor té la consciència adormida, somia…

És molt difícil que les gents acceptin que estan adormides, tothom es creu a si mateix despert. Si algú acceptés que té la seva consciència adormida, és clar que des d’aquest mateix moment començaria a despertar.

L’alumne o l’alumna oblida a casa el llibre, o el quadern que ha de portar a l’escola, un oblit d’aquests sembla molt normal i ho és, però indica, assenyala, l’estat de somni en què es troba la consciència humana.

Els passatgers de qualsevol servei de transport urbà, solen passar-se a vegades de carrer, estaven adormits i quan desperten vénen a adonar-se que s’han passat de carrer i que ara els tocarà tornar a peu uns quants carrers.

Rarament a la vida l’ésser humà està despert realment i quan ho ha estat ni que sigui per un moment, com en els casos d’infinit terror, es veu per un moment a si mateix en forma ÍNTEGRA. Aquests moments són inoblidables.

L’home que torna a casa seva després d’haver recorregut tota la ciutat, és molt difícil que recordi en forma minuciosa tots els seus pensaments, incidents, persones, coses, idees, etc. etc. etc. en tractar de recordar, trobarà a la seva memòria grans llacunes que corresponen precisament als estats de somni més profund.

Alguns estudiants de psicologia s’han proposat viure ALERTES de moment en moment, però de sobte s’adormen, tal vegada en trobar algun amic al carrer, en entrar a algun magatzem per comprar alguna cosa, etc. i quan hores més tard recordin la seva decisió de viure ALERTES i DESPERTS de moment en moment, llavors vénen a adonar-se que s’havien adormit quan van entrar a tal o qual lloc, o quan es van trobar a tal o qual persona, etc. etc. etc.

Ser AUTO-CONSCIENT és una cosa molt difícil però es pot arribar a aquest estat aprenent a viure alertes i vigilants de MOMENT en MOMENT.

Si volem arribar a l’AUTO-CONCIÈNCIA necessitem conèixer-nos a si mateixos en forma ÍNTEGRA.

Tots nosaltres tenim el JO, el MI MATEIX, l’EGO que necessitem explorar per conèixer-nos a si mateixos i tornem AUTO-CONSCIENTS.

És URGENT AUTO OBSERVAR-NOS, ANALITZAR i COMPRENDRE cadascun dels nostres defectes.

Cal estudiar-nos a si mateixos en el terreny de la ment, emocions, hàbits, instints i sexe.

La ment té molts NIVELLS, regions o departaments SUBCONSCIENTS que hem de conèixer a fons mitjançant l’OBSERVACIÓ, l’ANÀLISI, la MEDITACIÓ DE FONS i la PROFUNDA COMPRENSIÓ ÍNTIMA.

Qualsevol defecte pot desaparèixer de la regió intel·lectual i continuar existint en altres nivells inconscients de la ment.

El primer que es necessita és DESPERTAR per comprendre la nostra pròpia MISÈRIA, NADAL i DOLOR. Després comença el JO a MORIR de moment en moment. ÉS URGENT la MORT DEL JO PSICOLÒGIC.

Només morint neix el SER veritablement CONSCIENT en nosaltres. Només ell SER pot exercir veritable AUTORITAT CONSCIENT.

DESPERTAR, MORIR, NÉIXER. Aquestes són les tres fases psicològiques que ens porten a la VERITABLE EXISTÈNCIA CONSCIENT.

Cal despertar per MORIR i cal morir per NÉIXER. Qui mor sense haver DESPERTAT es converteix en un SANT ESTÚPID. Qui NAIX sense haver mort es converteix en un INDIVIDU de DOBLE PERSONALITAT, la molt JUSTA i la molt perversa.

L’exercici de l’AUTORITAT veritable només pot ser exercit per aquells que posseeixen el SER conscient.

Aquells que encara no posseeixen el SER CONSCIENT, aquells que encara no són AUTO-CONSCIENTS, solen ABUSAR DE L’AUTORITAT i causar molt de dany.

Els MESTRES han d’aprendre a manar i els alumnes han d’aprendre a obeir.

Aquells PSICÒLEGS que es pronuncien contra l’obediència estan de fet molt equivocats perquè ningú pot manar conscientment si abans no ha après a obeir.

Cal saber manar CONSCIENTMENT i cal saber obeir conscientment.