Els Tres Cervells

La psicologia revolucionària de la nova era afirma que la màquina orgànica de l’ANIMAL INTEL·LECTUAL falsament anomenat home, existeix en forma tricentrada o tricerebrada.

El primer cervell està tancat a la caixa cranial. El segon cervell correspon concretament a l’espina dorsal amb la seva medul·la central i tots els seus rams nerviosos. El tercer cervell no resideix en un lloc definit ni tampoc és un òrgan determinat. Realment el tercer cervell està constituït pels plexes nerviosos simpàtics i en general per tots els centres nerviosos específics de l’organisme humà.

El primer cervell és el centre pensant. El segon cervell és el centre del moviment, comunament anomenat centre motor. El tercer cervell és el centre emocional.

Està completament demostrat a la pràctica que tot abús del cervell pensant produeix una despesa excessiva d’energia intel·lectual. És doncs lògic afirmar sense por a dubtes que els manicomis són veritables cementiris de morts intel·lectuals.

Els esports harmoniosos i equilibrats són útils per al cervell motor, però l’abús de l’esport significa una despesa excessiva d’energies motrius i el resultat sol ser desastrós. No és absurd afirmar que existeixen morts del cervell motor. Aquests morts són coneguts com a malalts d’Hemiplegia, Paraplegia, Paràlisi progressiva, etc.

El sentit estètic, la mística, l’èxtasi, la música superior, són necessaris per cultivar el centre emocional, però l’abús d’aquest cervell produeix desgast inútil i malbaratament d’energies emocionals. Abusen del cervell emocional els existencialistes de la “nova onada”, els fanàtics del Rock, els Pseudo-Artistes sensuals de l’art modern, els passionaris morbosos de la sensualitat, etc., etc.

Tot i que sembli increïble, la mort certament es processa per terços en cada persona. Ja està comprovat fins a la sacietat que tota malaltia té la seva base en qualsevol dels tres cervells.

La gran llei ha dipositat sàviament en cadascun dels tres cervells de l’animal intel·lectual, un determinat capital de VALORS VITALS. Estalviar aquest capital significa de fet allargar la vida, malgastar aquest capital produeix la mort.

Arcaiques tradicions que han arribat fins a nosaltres des de la nit aterridora dels segles, afirmen que la mitjana de la vida humana a l’Antic Continent MU, situat a l’Oceà Pacífic, oscil·lava entre Dotze i Quinze Segles.

Amb l’esdevenir dels segles a través de totes les edats l’ús equivocat dels tres cervells va anar escurçant la vida a poc a poc.

Al país assolellat de KEM… allà al vell Egipte dels Faraons la mitjana de vida humana arribava ja únicament a cent quaranta anys.

Actualment en aquests temps moderns de gasolina i cel·luloide, en aquesta època d’existencialisme i rebels del Rock, la mitjana de la vida humana segons algunes companyies d’Assegurances, és amb prou feines de cinquanta anys.

Els Senyors Marxistes-Leninistes de la UNIÓ SOVIÈTICA, fanfarrones i mentiders com sempre, per aquí van dient que han inventat sèrums molt especials per allargar la vida però el vellet Kruschev encara no té vuitanta anys i ha de demanar permís a un peu per aixecar l’altre.

Al centre de l’ÀSIA existeix una comunitat religiosa constituïda per ancians que ja ni recorden la seva joventut. La mitjana de vida d’aquests ancians oscil·la entre quatre-cents i cinc-cents anys.

Tot el Secret de llarga vida d’aquests Monjos Asiàtics consisteix en el savi ús dels tres cervells.

El funcionalisme equilibrat i harmoniós dels tres cervells significa estalvi dels VALORS VITALS i com a lògica seqüència, prolongació de la vida.

Existeix una Llei còsmica coneguda com a “IGUALACIÓ DE LES VIBRACIONS DE MOLTES FONTS”. Els Monjos d’aquest Monestir saben utilitzar aquesta llei mitjançant l’ús dels tres cervells.

La pedagogia extemporània condueix els alumnes i les alumnes a l’abús del cervell pensant els resultats del qual ja coneix la Psiquiatria.

El cultiu intel·ligent dels tres cervells és EDUCACIÓ FONAMENTAL. A les antigues escoles de misteris de Babilònia, Grècia, Índia, Pèrsia, Egipte, etc., els alumnes i les alumnes rebien informació íntegra directa, per als seus tres cervells mitjançant el precepte, la dansa, la música, etc., intel·ligentment combinats.

Els teatres dels antics temps formaven part de l’escola. El drama, la comèdia, la tragèdia, combinats amb la mímica especial, la música, l’ensenyament oral, etc.. Servien per informar els tres cervells de cada individu.

Aleshores els estudiants no abusaven del cervell pensant i sabien usar amb intel·ligència i de forma equilibrada els seus tres cervells.

Les danses dels misteris d’Eleusis a Grècia, el teatre a Babilònia, l’escultura a Grècia van ser sempre utilitzats per transmetre coneixements als deixebles i les deixebles.

Ara en aquests temps degenerats del Rock, els alumnes i les alumnes confosos i desorientats caminen per la senda tenebrosa de l’abús mental.

Actualment no existeixen veritables sistemes creadors per a l’harmoniós cultiu dels tres cervells.

Els mestres i les mestres d’escoles, col·legis i universitats, només es dirigeixen a la memòria infidel dels avorrits estudiants que esperen amb ansietat l’hora de sortir de l’aula.

És urgent, és indispensable saber combinar intel·lecte, moviment i emoció amb el propòsit de portar informació íntegra als tres cervells dels estudiants.

Resulta absurd informar un sol cervell. El primer cervell no és l’únic de cognició. Resulta criminoso abusar del cervell pensant dels alumnes i les alumnes.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL haurà de conduir els estudiants per la senda del desenvolupament harmoniós.

La psicologia revolucionària ensenya clarament que els tres cervells tenen tres classes d’associacions independents totalment diferents. Aquestes tres classes d’associacions evoquen diferents tipus d’impulsos de l’ésser.

Això ens dona de fet tres personalitats diferents que no posseeixen res en comú ni en la seva naturalesa ni en les seves manifestacions.

La psicologia revolucionària de la nova era ensenya que en cada persona existeixen tres aspectes psicològics diferents. Amb una part de l’essència psíquica desitgem una cosa, amb una altra part desitgem quelcom decididament diferent i gràcies a la tercera part fem quelcom totalment oposat.

En un instant de suprem dolor, tal vegada la pèrdua d’un ésser estimat o qualsevol altra catàstrofe íntima, la personalitat emocional arriba fins a la desesperació mentre la personalitat intel·lectual es pregunta el per què de tota aquesta tragèdia i la personalitat del moviment només vol fugir de l’escena.

Aquestes tres personalitats diferents i moltes vegades fins i tot contradictòries han de ser intel·ligentment cultivades i instruïdes amb mètodes i sistemes especials a totes les escoles, col·legis i universitats.

Des del punt de vista psicològic resulta absurd educar exclusivament la personalitat intel·lectual. L’home té tres personalitats que necessiten urgentment l’EDUCACIÓ FONAMENTAL.