Pares i Mestres

El problema més greu de l’EDUCACIÓ PÚBLICA no són els alumnes de primària, secundària o batxillerat, sinó els PARES i els MESTRES.

Si els Pares i Mestres no es coneixen a si mateixos, sinó són capaços de comprendre l’infant, si no saben entendre a fons les seves relacions amb aquestes criatures que comencen a viure, si només es preocupen per cultivar l’intel·lecte dels seus educands, com podrem crear una nova classe d’educació?

L’infant, l’alumne, va a l’Escola a rebre orientació conscient, però si els Mestres són de criteri estret, conservadors, reaccionaris, retardataris, així serà l’estudiant.

Els Educadors s’han de reeducar, conèixer-se a si mateixos, revisar tots els seus coneixements, comprendre que estem entrant en una Nova Era.

Transformant-se els educadors, es transforma l’educació pública.

EDUCAR l’EDUCADOR és el més difícil perquè tot aquell que ha llegit molt, tot aquell que té títol, tot aquell que ha d’ensenyar, que treballa com a mestre d’Escola, ja és com és, la seva ment està embotellada en les cinquanta mil teories que ha estudiat i ja no canvia ni a canonades.

Els Mestres haurien d’ensenyar COM PENSAR, més desgraciadament només es preocupen per ensenyar-los EN QUÈ HAN DE PENSAR.

Pares i Mestres viuen plens de terribles preocupacions econòmiques, socials, sentimentals, etc.

Pares i Mestres estan majoritàriament ocupats amb els seus propis conflictes i penes, no estan de debò seriosament interessats en estudiar i resoldre els problemes que plantegen els nois i noies de la “NOVA OLA”.

Existeix una tremenda degeneració mental, moral i social, però els pares i els Mestres estan plens d’ansietats i preocupacions personals i només tenen temps per pensar en l’aspecte econòmic dels fills, en donar-los una professió perquè no es morin de fam i això és tot.

Contrari a la creença general, la majoria dels pares de família no estimen els seus fills veritablement, si els estimessin, lluitarien pel benestar comú, es preocuparien pels problemes de l’EDUCACIÓ PÚBLICA amb el propòsit d’aconseguir un canvi veritable.

Si els Pares de família estimessin de veritat els seus fills, no hi hauria guerres, no destacarien tant la família i la nació en oposició a la totalitat del món, perquè això crea problemes, guerres, divisions perjudicials, ambient infernal per als nostres fills.

La gent estudia, es prepara per ser metges, enginyers, advocats, etc. i en canvi no es prepara per a la tasca més greu i més difícil, que és la de ser Pares de família.

Aquest egoisme de família, aquesta falta d’amor als nostres semblants, aquesta política d’aïllament familiar, és absurda en un cent per cent, perquè es converteix en un factor de deteriorament i constant degeneració social.

El progrés, la Revolució veritable, només són possibles enderrocant aquestes famoses muralles xines que ens separen, que ens aïllen de la resta del món.

Tots nosaltres som una SOLA FAMÍLIA i és absurd torturar-nos els uns als altres, considerar únicament com a família les poques persones que conviuen amb nosaltres, etc.

L’exclusivisme EGOISTA DE FAMÍLIA deté el progrés social, divideix els éssers humans, crea guerres, castes, privilegiades, problemes econòmics, etc.

Quan els Pares de família estimin de veritat els seus fills, cauran fets pols les parets, les bardes abominables de l’aïllament i llavors la família deixarà de ser un cercle egoista i absurd.

Caient els murs egoistes de família, existeix llavors comunió fraternal amb tots els altres pares i mares de família, amb els Mestres, amb tota la societat.

El resultat de la FRATERNITAT VERDADERA, és la VERDADERA TRANSFORMACIÓ SOCIAL, l’autèntica REVOLUCIÓ del ram EDUCACIONAL per a un món millor.

L’EDUCADOR ha de ser més conscient, ha de reunir els Pares i Mares de família, a la junta Directiva de Pares de Família i parlar-los clar.

És necessari que els Pares de família comprenguin que la tasca d’educació pública es realitza sobre la base ferma de la mútua cooperació entre Pares de Família i Mestres.

És necessari dir-li als Pares de família que l’EDUCACIÓ FONAMENTAL és necessària per aixecar les noves Generacions.

És indispensable dir-li als Pares de família que la formació intel·lectual és necessària però que no ho és tot, es necessita alguna cosa més, es necessita ensenyar als nois a conèixer-se a si mateixos, a conèixer els seus propis errors, els seus propis defectes Psicològics.

Cal dir-los als Pares de família que els fills s’han d’engendrar per AMOR i no per PASSIÓ ANIMAL.

Resulta cruel i despietat projectar els nostres desitjos animals, les nostres violentes passions sexuals, els nostres sentimentalismes morbosos i emocions bestials en els nostres descendents.

Els Fills són les nostres pròpies projeccions i és criminal infectar el Món amb projeccions bestials.

Els Mestres d’Escoles, Col·legis i Universitats han de reunir a la sala d’actes, els Pares i Mares de família amb el sa propòsit d’ensenyar-los el camí de la responsabilitat moral envers els seus fills i envers la Societat i el Món.

Els EDUCADORS tenen el deure de REEDUCAR-SE a si mateixos i orientar els Pares i Mares de família.

Necessitem estimar veritablement per transformar el món. Necessitem unir-nos per aixecar entre tots nosaltres, el Temple meravellós de la Nova Era que en aquests moments s’està iniciant entre l’august tro del pensament.