Prefaci

“Educació Fonamental” és la ciència que ens permet descobrir la nostra relació amb els éssers humans, amb la natura, amb totes les coses. Per mitjà d’aquesta ciència coneixem el funcionament de la ment perquè la ment és l’instrument del coneixement i hem d’aprendre a manejar aquest instrument, que és el nucli bàsic del jo psicològic.

En aquesta obra se’ns ensenya de forma gairebé objectiva la manera de pensar, per mitjà de la investigació, l’anàlisi, la comprensió i la meditació.

Ens informa, com millorar els records de la memòria valent-nos sempre de tres factors: subjecte, objecte i lloc; la memòria la mou l’interès, de manera que cal posar interès en allò que s’estudia perquè es gravi en la memòria. La memòria millora per mitjà del procés de la transmutació alquímica que poc a poc aniran coneixent els estudiants que s’interessin pel seu millorament personal.

Per als occidentals l’estudi comença als 6 anys o sigui quan s’estima que tenen ús de raó; per als orientals, sobretot els hindús, l’educació comença des de la gestació; per als gnòstics des dels amors, és a dir, abans de la concepció.

L’educació futura abastarà dues fases: una a càrrec dels pares i una altra a càrrec dels mestres. L’educació futura posarà els educands en el Diví coneixement d’aprendre a ser pares i mares. La dona el que requereix és protecció, empara, per això la nena s’apega més al pare quan és nena perquè el veu més fort i vigorós; el nen requereix amor, cura, mimos, per això el nen s’apega més a la mare per instint natural. Més tard, quan es perverteixen els sentits d’ambdós, la dona busca un bon partit o també un home que l’estimi, quan ella és la que ha de donar amor, i, l’home busca una dona que tingui mitjans per viure o que tingui una professió; per a altres predomina la cara i formes corporals per als seus sentits.

Sorprèn veure els textos escolars, cada obra amb milers de preguntes, que l’autor contesta per escrit perquè els alumnes se les aprenguin de memòria, la infidel memòria és la dipositària del coneixement que amb tant d’afany estudien els joves, aquesta educació enterament materialista els capacita per guanyar-se la vida quan acaben els estudis, però de la vida en la qual han de viure res saben, a ella entren cecs, ni tan sols se’ls va ensenyar a reproduir l’espècie de forma enaltida, aquest ensenyament està a càrrec dels malandrines a l’ombra de la impudícia.

Es requereix que el jove comprengui que la llavor que produeix l’organisme humà, és el factor més important per a la vida de l’home (espècie), és beneïda i per consegüent el mal ús d’ella danyarà la seva pròpia progènie. Als altars de l’Església Catòlica es guarda al Sagrari amb suma veneració l’hòstia com a representativa del cos de Crist, aquesta Sagrada figura; està formada per la llavor del blat. A l’altar viu, o sigui el nostre cos físic, la nostra llavor ocupa el lloc de la sagrada hòstia de la cristiandat que segueix el Crist Històric; en la nostra pròpia llavor guardem el Crist en substància els que seguim el Crist viu que viu i palpita en el fons mateix de la nostra pròpia llavor.

Amb summe interès veiem que els agrònoms que tenen al seu càrrec el coneixement de les plantes que serveixen l’home, ensenyen als pagesos a guardar respecte per la llavor que reguen als camps, veiem que han millorat la qualitat de les llavors per produir millors collites, guardant en grans sitges les existències de cereals, perquè no es perdin les llavors que amb tant d’afany van produir. Veiem com els veterinaris, a càrrec dels quals està el maneig de la vida dels animals, han aconseguit produir reproductors o sementals el cost dels quals és cent vegades major al producte de la carn, la qual cosa indica que és la llavor que produeixen, el motiu de tan elevat cost. Només la medicina oficial, a cura de la qual està l’espècie humana, res ens diu sobre la millora de la llavor; nosaltres lamentem positivament aquesta demora i informem als nostres lectors que la llavor humana és la més fàcil de millorar, mitjançant l’ús permanent de tres aliments bàsics: per mitjà del que pensem, el que respirem i el que mengem. Si només pensem en vaguetats, en coses insulses, sense importància així serà la llavor que produïm perquè el pensament és determinant per a aquesta producció. El jove que estudia difereix del que no rep educació en aspecte i presència, hi ha canvi en la personalitat; El fet de respirar cerveses digerides als bars i cantines, determina sobre la vida dels parroquians que freqüenten aquests llocs: Les gents que s’alimenten de pastissos, porc, cervesa, picants, alcohol i aliments afrodisíacs, viuen una vida passionària que els condueix a la fornicació.

Tot animal fornicari és pudent: burros, porcs, cabrons i fins i tot les aus de corral tot i ser aus, com ho és el gall casolà. Fàcilment es pot apreciar la diferència que existeix entre els fornicaris i els que l’home fa castos a la força per explotar-los, observeu les gònades del cavall de carrera a la dels cavalls de càrrega, entre els toros de lídia i els sementals que diàriament surten per la premsa, el verraco o porc semental, fins i tot en animals petits com la rata que és tremendament passionari i sempre el seu aspecte és repugnant, igual cosa passa en l’home fornicari que cobreix la seva pestilència amb desodorants i perfums. Quan l’home es fa cast, pur i sant, en pensament, paraula i obra, recupera la infància perduda, s’embelleix en cos i ànima i el seu cos no transpira fetidesa.

Com s’aconsegueix l’educació pre-natal? Això succeeix entre parelles que segueixen la castedat, és a dir, que no perden mai la seva llavor en la displicència i el plaer efímer, així: Els esposos volen brindar cos a un nou ésser, es posen d’acord i demanen al Cel siguin guiats per a l’esdeveniment de la fecundació, després en actitud permanent d’amor conviuen alegres i festius, aprofiten l’època en què la natura és més pròdiga, tal com ho fan els pagesos per sembrar, usen el procés de la transmutació alquímica ajuntant-se com a marit i dona, la qual cosa permet l’escapada d’un espermatozoide fort i vigorós, millorat per les pràctiques abans conegudes i s’aconsegueix per aquest mitjà l’esdeveniment de la divina concepció, una vegada que la dona percep que està embarassada, s’aparta de l’home, és a dir, la vida conjugal acaba, això ho ha de fer fàcilment l’home cast perquè està ple de gràcia i poder sobrehumans, per tots els mitjans li fa grata la vida a la seva esposa perquè ella no recorri a la molèstia ni coses semblants perquè tot això repercuteix sobre el fetus que s’està gestant, si això causa dany què no serà l’ajuntament que de forma libidinosa practiquen les gents que no han rebut mai un consell en aquest sentit? La qual cosa dóna motius perquè molts nens sentin passions terribles des de primerenca edat i ruboritzen les seves mares de forma escandalosa.

La mare sap que està donant vida a un nou ésser el qual guarda al seu Temple Viu, com una joia preciosa, donant-li amb les seves oracions i pensaments belles formes que enaltiran la nova criatura, després ve l’esdeveniment del naixement sense dolor; de forma senzilla i natural per a glòria dels seus pares. La parella guarda una dieta que generalment és de quaranta dies fins que torni al seu lloc la matriu que va servir de bressol al nou ésser, sap l’home que a la dona que cria el fill ha d’acariciar-la i contemplar-la, amb carícies sanes doncs qualsevol forma passionària violenta repercuteix als pits de la mare i porten obstruccions als canals per on flueix el preciós líquid que li donarà vida, al fill de les seves entranyes, la dona que vulgui posar en pràctica aquest ensenyament observarà que desapareix la vergonya d’haver d’operar els pits per permanents obstruccions. On hi ha castedat hi ha amor i obediència, els fills s’aixequen de forma natural i tot mal desapareix, així comença aquesta educació fonamental per a la preparació de la personalitat del nou ésser que ja anirà al col·legi capacitat per seguir l’educació que li permetrà conviure i més tard guanyar-se per si sol el pa de cada dia.

En els primers 7 anys forma el nen la seva pròpia personalitat de manera que són tan importants com els mesos de la gestació i el que s’espera d’un ésser portat en semblants condicions és quelcom que ni tan sols sospiten els humans. La intel·ligència és un atribut de l’Ésser, hem de conèixer l’Ésser.

El Jo no pot conèixer la Veritat perquè la Veritat no pertany al temps i el Jo sí.

La por i el temor danyen la lliure iniciativa. La iniciativa és creadora, el temor és destructiu.

Analitzant tot i meditant, despertem la consciència adormida.

La veritat és allò desconegut d’instant en instant, ella res té a veure amb el que un cregui o no cregui; la veritat és qüestió d’experimentar, vivenciar, comprendre.

JULIO MEDINA VIZCAÍNO S. S. S.