Què Pensar. Com Pensar.

A casa nostra i a l’escola, els pares i mestres sempre ens diuen què hem de pensar, però mai a la vida ens ensenyen COM PENSAR.

Saber què pensar és relativament molt fàcil. Els nostres pares, mestres, tutors, autors de llibres, etc. etc. etc., cadascú és un dictador a la seva manera, cadascú vol que pensem en els seus dictats, exigències, teories, prejudicis, etc.

Els dictadors de la ment abunden com la mala herba. Existeix arreu una tendència perversa a esclavitzar la ment aliena, a embotellar-la, a obligar-la a viure dins de determinades normes, prejudicis, escoles, etc.

Els milers i milions de DICTADORS de la ment mai han volgut respectar la llibertat mental de ningú. Si algú no pensa com ells, és qualificat de pervers, renegat, ignorant, etc. etc. etc.

Tothom vol esclavitzar tothom, tothom vol atropellar la llibertat intel·lectual dels altres. Ningú vol respectar la llibertat del pensament aliè. Cadascú se sent JUDICIÓS, SAVI, MERAVELLÓS, i vol, com és natural, que els altres siguin com ell, que el converteixin en el seu model, que pensin com ell.

S’ha abusat massa de la ment. Observeu els COMERCIANTS, i la seva propaganda a través del diari, la ràdio, la televisió, etc. etc. etc. La propaganda comercial es fa de manera dictatorial: “Compri vostè sabó tal!”, “Sabates tal!”, “Tants pesos!”, “Tants dòlars!”, “Compri ara mateix!”, “Immediatament!”, “No ho deixi per a demà!”, “Ha de ser immediatament!”, etc. Només falta que diguin que si no obeeix vostè el fiquem a la presó, o l’assassinem.

El pare vol ficar-li al fill les seves idees a la força i el mestre d’escola renya, castiga i posa males qualificacions si el noi o la noia no accepten DICTATORIALMENT les idees del mestre.

Mitja humanitat vol esclavitzar la ment aliena de l’altra mitja humanitat. Aquesta tendència a esclavitzar la ment dels altres ressalta a simple vista quan estudiem la pàgina negra de la negra història.

Arreu han existit i existeixen SANGUINÀRIES DICTADURES obstinades a esclavitzar els pobles. Sanguinàries dictadures que dicten el que la gent ha de pensar. Desgraciat aquell! que intenta pensar lliurement: aquest va inevitablement als camps de concentració, a Sibèria, a la presó, als treballs forçats, a la forca, a l’afusellament, al desterrament, etc.

Ni els MESTRES i MESTRES, ni els PARES, ni els llibres volen ensenyar el COM PENSAR.

A la gent li encanta obligar els altres a pensar d’acord amb com creuen que ha de ser, i és clar que cadascú en això és un DICTADOR a la seva manera, cadascú es creu l’última paraula, cadascú creu fermament que tots els altres han de pensar com ell, perquè ell és el millor del millor.

Pares, mestres, patrons, etc. etc. etc., renyen i tornen a renyar els seus subordinats.

És espantosa aquesta horrible tendència de la humanitat a faltar el respecte als altres, a atropellar la ment aliena, a engabiar, tancar, esclavitzar, encadenar el pensament aliè.

El marit vol ficar-li a la dona les seves idees al cap i a la força, la seva doctrina, les seves idees, etc., i la dona vol fer el mateix. Moltes vegades marit i dona es divorcien per incompatibilitat d’idees. No volen els cònjuges comprendre la necessitat de respectar la llibertat intel·lectual aliena.

Cap cònjuge té dret a esclavitzar la ment d’un altre cònjuge. Cadascú és de fet digne de respecte. Cadascú té dret a pensar com vulgui, a professar la seva religió, a pertànyer al partit polític que vulgui.

Als nens i nenes de l’escola se’ls obliga a pensar a la força en tals i quals idees, però no se’ls ensenya a manejar la ment. La ment dels nens és tendra, elàstica, dúctil, i la dels vells ja és dura, fixa, com argila en un motlle, ja no canvia, ja no pot canviar. La ment dels nens i joves és susceptible de molts canvis, pot canviar.

Als nens i als joves se’ls pot ensenyar com PENSAR. Als vells és molt difícil ensenyar-los COM PENSAR, perquè ells ja són com són i així moren. És molt rar trobar a la vida algun vell interessat a canviar radicalment.

La ment de la gent és modelada des de la infantesa. Això és el que pares i mestres d’escola prefereixen fer. Ells gaudeixen donant forma a la ment dels nens i joves. Ment ficada en un motlle és de fet ment condicionada, ment esclava.

És necessari que els MESTRES i MESTRES d’escola trenquin les grillons de la ment. És urgent que els mestres sàpiguen dirigir la ment dels nens cap a la llibertat veritable perquè no es deixin esclavitzar més. És indispensable que els mestres ensenyin als alumnes COM S’HA DE PENSAR.

Els mestres han de comprendre la necessitat d’ensenyar als alumnes el camí de l’anàlisi, la meditació, la comprensió. Cap persona comprensiva ha d’acceptar mai de manera dogmàtica res. És urgent primer investigar. Comprendre, inquirir, abans d’acceptar.

En altres paraules direm que no hi ha necessitat d’acceptar, sinó d’investigar, analitzar, meditar i comprendre. Quan la comprensió és plena, l’acceptació és innecessària.

De res serveix omplir-nos el cap d’informació intel·lectual si en sortir de l’escola NO SABEM PENSAR i continuem com a AUTÒMATES VIVENTS, com a màquines, repetint la mateixa rutina dels nostres pares, avis i besavis, etc. Repetir sempre el mateix, viure vida de màquines, de la casa a l’oficina i de l’oficina a la casa, casar-se per convertir-se en maquinetes de fer nens, això no és viure, i si per a això estudiem, i per a això anem a l’escola i al col·legi i a la universitat durant deu o quinze anys, millor seria no estudiar.

EL MAHATMA GHANDI va ser un home molt singular. Moltes vegades els pastors protestants es van asseure a la seva porta hores i hores senceres lluitant per convertir-lo al cristianisme en la seva forma protestant. Gandhi no acceptava l’ensenyament dels pastors, tampoc la rebutjava, la COMPRENIA, la RESPECTAVA, i això és tot. Moltes vegades deia el MAHATMA: “Jo sóc Brahmà, Jueu, Cristià, Mahometà, etc. etc. etc. EL MAHATMA comprenia que totes les religions són necessàries perquè totes conserven els mateixos VALORS ETERNS.

Això d’acceptar o rebutjar alguna doctrina o concepte revela falta de maduresa mental. Quan rebutgem o acceptem alguna cosa, és perquè no l’hem compresa. On hi ha COMPRENSIÓ, l’acceptació o el rebuig sobren.

La ment que creu, la ment que no creu, la ment que dubta, és ment IGNORANT. El camí de la SAVIESA no consisteix a CREURE o no CREURE o DUBTAR. El camí de la SAVIESA consisteix a INQUIRIR, analitzar, meditar i EXPERIMENTAR.

La VERITAT és allò desconegut de moment en moment. La veritat no té res a veure amb allò que un cregui o deixi de creure, ni tampoc amb l’escepticisme. La VERITAT no és qüestió d’acceptar alguna cosa o de rebutjar-la. La VERITAT és qüestió d’EXPERIMENTAR, VIURE, COMPRENDRE.

Tot l’esforç dels MESTRES ha de, en última síntesi, portar els alumnes a l’EXPERIÈNCIA d’allò real, d’allò veritable.

És URGENT que els MESTRES abandonin aquesta tendència antiquada i perniciosa dirigida sempre a MODELAR la ment PLÀSTICA i DÚCTIL dels nens. És absurd que persones ADULTES plenes de prejudicis, passions, preconceptes antiquats, etc., atropellin així la ment dels nens i dels joves, tractant de modelar-los la ment d’acord amb les seves idees ràncies, torpes, antiquades.

Millor és respectar la LLIBERTAT INTEL·LECTUAL dels ALUMNES, respectar la seva promptitud mental, la seva espontaneïtat creadora. Els mestres no tenen dret a engabiar la ment dels alumnes.

Allò fonamental no és DICTAR a la MENT dels alumnes allò que ha de pensar, sinó ensenyar-los, de manera completa, COM PENSAR. La MENT és l’instrument del CONEIXEMENT, i és necessari que els MESTRES ensenyin als seus alumnes a manejar sàviament aquest instrument.