Rebel·lia Psicològica

Els que s’han dedicat a viatjar per tots els països del món amb el propòsit d’estudiar detalladament totes les races humanes, han pogut comprovar per ells mateixos que la naturalesa d’aquest pobre ANIMAL INTEL·LECTUAL equivocadament anomenat home, és sempre la mateixa, ja sigui a la vella Europa o a l’Àfrica cansada de tanta esclavitud, a la terra sagrada dels Vedes o a les Índies Occidentals, a Àustria o a la Xina.

Aquest fet concret, aquesta tremenda realitat que sorprèn tot home estudioso, pot especialment verificar-se si el viatger visita escoles, col·legis i universitats.

Hem arribat a l’època de producció en sèrie. Ara tot es produeix en cinta successiva i a gran escala. Sèries d’avions, cotxes, mercaderies de luxe, etc., etc., etc.

Encara que resulti una mica grotesc, és molt cert que les escoles industrials, universitats, etc. s’han convertit també en fàbriques intel·lectuals de producció en sèrie.

En aquests temps de producció en sèrie l’únic objectiu a la vida és trobar seguretat econòmica. La gent té por de tot i busca seguretat.

El pensament independent en aquests temps de producció en sèrie, es fa gairebé impossible perquè el modern tipus d’Educació es basa en mers convenients.

“La Nova Onada” viu molt conforme amb aquesta mediocritat intel·lectual. Si algú vol ser diferent, diferent dels altres, tothom el desqualifica, tothom el critica, se li fa el buit, se li nega la feina, etc.

El desig d’aconseguir els diners per viure i divertir-se, la urgència d’assolir l’èxit a la vida, la recerca de seguretat econòmica, el desig de comprar moltes coses per presumir davant dels altres, etc., li marquen l’alt al pensament pur, natural i espontani.

S’ha pogut comprovar totalment que la por embota la ment i endureix el cor.

En aquests temps de tanta por i recerca de seguretat, la gent s’amaga a les seves coves, als seus caus, al seu racó, al lloc on creuen que pot tenir més seguretat, menys problemes i no volen sortir d’allà, tenen terror a la vida, por a les noves aventures, a les noves experiències, etc., etc., etc.

Tota aquesta tan PREGONADA educació moderna es basa en la por i la recerca de seguretat, la gent està espantada, té por fins i tot de la seva pròpia ombra.

La gent té terror a tot, tem sortir de les velles normes establertes, ser diferent de les altres persones, pensar de manera revolucionària, trencar amb tots els prejudicis de la Societat decadent, etc.

Afortunadament viuen al món uns quants sincers i comprensius, que de veritat desitgen examinar profundament tots els problemes de la ment, però en la gran majoria de nosaltres ni tan sols existeix l’esperit d’inconformitat i rebel·lia.

Existeixen dos tipus de REBEL·LIA que ja estan degudament classificats. Primer: Rebel·lia Psicològica violenta. Segon: Rebel·lia Psicològica profunda de la INTEL·LIGÈNCIA.

El primer tipus de Rebel·lia és Reaccionari conservador i retardatari. El segon tipus de Rebel·lia és REVOLUCIONARI.

En el primer tipus de Rebel·lia Psicològica trobem el REFORMADOR que apedaça vestits vells i repara murs de vells edificis perquè no s’ensorrin, el tipus regressiu, el Revolucionari de sang i aiguardent, el líder dels quarterades i cops d’Estat, l’home d’escopeta a l’espatlla, el Dictador que gaudeix portant al paredó a tots els que no acceptin els seus capricis, les seves teories.

En el segon tipus de Rebel·lia Psicològica trobem a BUDDHA, a JESÚS, a HERMES, al transformador, al REBEL INTEL·LIGENT, a l’INTUÏTIU, als GRANS paladins de la REVOLUCIÓ DE LA CONSCIÈNCIA, etc., etc., etc.

Aquells que només s’eduquen amb l’absurd propòsit d’escalar magnífiques posicions dins de l’alvèol burocràtic, pujar, enfilar-se al capdamunt de l’escala, fer-se sentir, etc., manquen de veritable profunditat, són imbècils per naturalesa, superficials, buits, cent per cent murris.

Ja està comprovat fins a la sacietat que quan en l’ésser humà no existeix veritable INTEGRACIÓ de pensament i sentiment, encara que hàgim rebut una gran educació, la vida resulta incompleta, contradictòria, avorrida i turmentada per innombrables temors de tot tipus.

Fora de tot dubte i sense temor a equivocar-nos, podem afirmar emfàticament que sense educació INTEGRAL, la vida resulta perjudicial, inútil i perillosa.

L’ANIMAL INTEL·LECTUAL té un EGO INTERN compost desgraciadament per distants ENTITATS que es fortifiquen amb l’EDUCACIÓ EQUIVOCADA.

EL JO PLURALITZAT que cadascú de nosaltres portem dins, és la causa fonamental de tots els nostres complexos i contradiccions.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL ha d’ensenyar a les noves generacions la nostra DIDÀCTICA Psicològica per a la DISSOLUCIÓ del JO.

Només dissolent-se les vàries entitats que en el seu conjunt constitueixen l’Ego (JO) podem establir en nosaltres un centre permanent de consciència individual, llavors serem ÍNTEGRES.

Mentre existeixi dins de cadascú de nosaltres EL JO PLURALITZAT, no només ens amargarem la vida a nosaltres mateixos sinó que també se l’amargarem als altres.

De què val que estudiem dret i ens fem advocats, si perpetuem els plets? De què val acumular a la nostra ment molts coneixements, si nosaltres continuem confosos? De què serveixen les habilitats tècniques i industrials si les fem servir per a la destrucció dels nostres semblants?

De res serveix instruir-nos, assistir a classes, estudiar, si en el procés del diari viure ens estem destruint miserablement els uns als altres.

L’objectiu de l’educació no ha de ser només produir cada any nous cercadors d’ocupacions, nou tipus de murris, nous ximples que ni tan sols saben respectar la Religió del proïsme, etc.

El veritable objectiu de l’EDUCACIÓ FONAMENTAL ha de ser crear veritables homes i dones INTEGRATS i per tant conscients i intel·ligents.

Desgraciadament els Mestres i Mestres d’Escoles, Col·legis i Universitats, tot ho pensen, menys a despertar la INTEL·LIGÈNCIA INTEGRAL dels EDUCANDS.

Qualsevol persona pot cobejar i adquirir títols, condecoracions, diplomes i fins i tot tornar-se molt eficient en el terreny mecanicista de la vida, però això no significa ser INTEL·LIGENT.

La INTEL·LIGÈNCIA no pot ser mai mer funcionalisme mecànic, la INTEL·LIGÈNCIA no pot ser el resultat de simple informació libresca, la INTEL·LIGÈNCIA no és capacitat per reaccionar automàticament amb paraules espurnejants davant de qualsevol repte. La INTEL·LIGÈNCIA no és mera verbalització de la memòria. La INTEL·LIGÈNCIA és la capacitat per rebre directament l’ESSÈNCIA, allò REAL, allò que veritablement ÉS.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL és la ciència que ens permet despertar aquesta capacitat en nosaltres mateixos i en els altres.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL ajuda a cada INDIVIDU a descobrir els veritables VALORS que sorgeixen com a resultat de la investigació profunda i de la COMPRENSIÓ INTEGRAL de SI MATEIX.

Quan no existeix en nosaltres AUTO-CONEIXEMENT, llavors l’AUTO-EXPRESSIÓ es converteix en AUTO-AFIRMACIÓ EGOISTA I DESTRUCTIVA.

L’EDUCACIÓ FONAMENTAL només es preocupa per despertar en cada individu LA CAPACITAT per comprendre’s a si mateix en tots els terrenys de la ment i no simplement per lliurar-se a la complaença de l’AUTO-EXPRESSIÓ equivocada del JO PLURALITZAT.