El Camí Difícil

Indubtablement existeix un costat fosc de nosaltres mateixos que no coneixem o no acceptem; hem de portar la llum de la consciència a aquest costat tenebrós de si mateixos.

Tot l’objecte dels nostres estudis Gnòstics és fer que el coneixement de si mateixos es faci més conscient.

Quan es tenen moltes coses en un mateix que no es coneixen ni s’accepten, llavors aquestes coses ens compliquen la vida espantosament i provoquen en veritat tota mena de situacions que podrien ser evitades mitjançant el coneixement de si.

El pitjor de tot això és que projectem aquest costat desconegut i inconscient de si mateixos en altres persones i llavors ho veiem en elles.

Per exemple: les veiem com si fossin mentideres, infidels, mesquines, etc., en relació amb el que carreguem en el nostre interior.

La Gnosis diu sobre aquest particular, que vivim en una part molt petita de nosaltres mateixos.

Significa això que la nostra consciència s’estén només a una part molt reduïda de nosaltres mateixos.

La idea del treball esotèric Gnòstic és la d’ampliar clarament la nostra pròpia consciència.

Indubtablement mentre no estiguem ben relacionats amb si mateixos, tampoc estarem ben relacionats amb els altres i el resultat seran conflictes de tota espècie.

És indispensable arribar a ser molt més conscients per a si mateixos mitjançant una directa observació de si.

Una regla Gnòstica general en el treball esotèric Gnòstic, és que quan no ens entenem amb alguna persona, es pot tenir la seguretat que aquesta és la cosa mateixa contra la qual és precís treballar sobre si mateix.

El que es critica tant en els altres és quelcom que descansa en el costat fosc d’un mateix i que no es coneix, ni es vol reconèixer.

Quan estem en tal condició el costat fosc de nosaltres mateixos és molt gran, però quan la llum de l’observació de si il·lumina aquest costat fosc, la consciència s’acreix mitjançant el coneixement de si.

Aquest és el Camí del Fil de la Navalla, més amarg que la fel, molts la inicien, molt rars són els que arriben a la meta.

Així com la Lluna té un costat ocult que no es veu, un costat desconegut, així també succeeix amb la Lluna Psicològica que carreguem en el nostre interior.

Òbviament tal Lluna Psicològica està formada per l’Ego, el Jo, el Meu Mateix, el Si mateix.

En aquesta lluna psicològica carreguem elements inhumans que espanten, que horroritzen i que de cap manera acceptaríem tenir.

Cruel camí és aquest de l’AUTO-REALITZACIÓ INTIMA DE L’ÉSSER, Quants precipicis!, Quins passos tan difícils!, Quins laberints tan horribles!.

A vegades el camí interior després de moltes voltes i revoltes, pujades horripilants i perillosíssimes baixades, es perd en deserts de sorra, no se sap per on segueix i ni un raig de llum t’il·lumina.

Senda plena de perills per dins i per fora; camí de misteris indecibles, on només bufa un alè de mort.

En aquest camí interior quan un creu que va molt bé, en realitat va molt mal.

En aquest camí interior quan un creu que va molt mal, succeeix que marxa molt bé.

En aquest camí secret existeixen instants en què un ja ni sap què és el bo ni què és el dolent.

El que normalment es prohibeix, a vegades resulta que és el just; així és el camí interior.

Tots els Codis morals en el camí interior surten sobrant; una bella màxima o un bell precepte moral, en determinats moments pot convertir-se en un obstacle molt seriós per a l’Auto-Realització íntima de l’Ésser.

Afortunadament el Crist Intim des del mateix fons del nostre Ésser treballa intensament, pateix, plora, desintegra elements perillosíssims que en el nostre interior portem.

El Crist neix com un nen en el cor de l’home però a mesura que va eliminant els elements indesitjables que portem dins, va creixent a poc a poc fins a convertir-se en un home complet.