El País Psicològic

Indiscutiblement, així com existeix el País Exterior en el qual vivim, així també en la nostra intimitat existeix el país psicològic.

La gent no ignora mai la ciutat o la comarca on viu, desafortunadament passa que desconeixen el lloc psicològic on es troben ubicades.

En un instant donat, qualsevol sap en quin barri o colònia es troba, però en el terreny psicològic no passa el mateix, normalment la gent ni remotament sospita en un moment donat el lloc del seu país psicològic on s’ha ficat.

Així com en el món físic existeixen colònies de gent decent i culta, així també passa a la comarca psicològica de cadascú de nosaltres; no hi ha dubte que existeixen colònies molt elegants i boniques.

Així com en el món físic hi ha colònies o barris amb carrerons perillosíssims, plens d’assaltants, així també passa el mateix a la comarca psicològica del nostre interior.

Tot depèn de la classe de gent que ens acompanyi; si tenim amics borratxos anirem a parar a la cantina, i si aquests últims són calaveres, indubtablement el nostre destí estarà als prostíbuls.

Dins del nostre país psicològic cadascú té els seus acompanyants, els seus JO, aquests el portaran a un on l’han de portar d’acord amb les seves característiques psicològiques.

Una dama virtuosa i honorable, magnífica esposa, de conducta exemplar, vivint en una bonica mansió al món físic, a causa dels seus JO luxuriosos podria estar ubicada en antres de prostitució dins del seu país psicològic.

Un cavaller honorable, d’honradesa intachable, magnífic ciutadà, podria dins de la seva comarca psicològica trobar-se ubicat en una cova de lladres, a causa dels seus pèssims acompanyants, JO del robatori, molt submergits dins de l’inconscient.

Un anacoreta i penitent, possiblement un monjo així vivint auster dins de la seva cel·la, en algun monestir, podria psicològicament trobar-se ubicat en una colònia d’assassins, pistolers, atracadors, drogoaddictes, a causa precisament de JO infraconscients o inconscients, submergits profundament dins dels racons més difícils de la seva psique.

Per alguna cosa se’ns ha dit que hi ha molta virtut en els malvats i que hi ha molta maldat en els virtuosos.

Molts sants canonitzats encara viuen dins dels antres psicològics del robatori o en cases de prostitució.

Això que estem afirmant de forma enfàtica podria escandalitzar els beatos, als pietistes, als ignorants il·lustrats, als models de saviesa, però mai als veritables psicòlegs.

Encara que sembli increïble, entre l’encens de l’oració també s’amaga el delicte, entre les cadències del vers també s’amaga el delicte, sota la cúpula sagrada dels santuaris més divins el delicte es revesteix amb la túnica de la santedat i la paraula sublim.

Entre els fons profunds dels sants més venerables, viuen els JO del prostíbul, del robatori, de l’homicidi, etc.

Acompanyants infrahumans amagats entre les insondables profunditats de l’inconscient.

Molt van patir per tal motiu els diversos sants de la història; recordem les temptacions de Sant Antoni, totes aquelles abominacions contra les quals va haver de lluitar el nostre germà Francesc d’Assís.

No obstant això, no tot ho van dir aquests sants, i la major part dels anacoretes van callar.

Un s’adona de l’estranyesa que alguns anacoretes penitents i santíssims visquin a les colònies psicològiques de la prostitució i del robatori.

Però són sants, i si encara no han descobert aquestes coses espantoses de la seva psique, quan les descobreixin usaran cilicis sobre la seva carn, dejunaran, possiblement es flagel·laran, i pregaran a la seva divina mare KUNDALINI elimini de la seva psique aquests mals acompanyants que en aquests antres tenebrosos del seu propi país psicològic els té ficats.

Molt han dit les diferents religions sobre la vida després de la mort i el més enllà.

Que no es devanin més els sesos les pobres gents sobre el que hi ha allà de l’altre costat, més enllà del sepulcre.

Indiscutiblement després de la mort cadascú continua vivint a la colònia psicològica de sempre.

El lladre en els antres dels lladres continuarà; el luxuriós a les cases de cites prosseguirà com a fantasma de mal averany; l’iracund, el furiós seguirà vivint als carrerons perillosos del vici i de la ira, allà també on brilla el punyal i sonen els trets de les pistoles.

L’essència en si mateixa és molt bonica, va venir de dalt, de les estrelles i desgraciadament està ficada dins de tots aquests jo que portem dins.

Per oposició l’essència pot desfer el camí, tornar al punt de partida original, tornar a les estrelles, però ha d’alliberar-se primer dels seus mals acompanyants que la tenen ficada als suburbis de la perdició.

Quan Francesc d’Assís i Antoni de Pàdua, insignes mestres Cristificats, van descobrir dins del seu interior els jo de la perdició, van patir l’indicible i no hi ha dubte que a base de treballs conscients i patiments voluntaris van aconseguir reduir a pols còsmica tot aquest conjunt d’elements inhumans que en el seu interior vivien. Indiscutiblement aquests Sants es van Cristificar i van tornar al punt de partida original després d’haver patit molt.

Abans de res és necessari, és urgent, inajornable, que el centre magnètic que de forma anormal tenim establert a la nostra falsa personalitat, sigui transferit a l’Essència, així podrà iniciar l’home complet el seu viatge des de la personalitat fins a les estrelles, ascendint de forma didàctica progressiva, de grau en grau per la muntanya del SER.

Mentre continuï el centre magnètic establert a la nostra personalitat il·lusòria viurem als antres psicològics més abominables, encara que a la vida pràctica siguem magnífics ciutadans.

Cadascú té un centre magnètic que el caracteritza; el comerciant té el centre magnètic del comerç i per això es desenvolupa als mercats i atrau el que li és afí, compradors i mercaders.

L’home de ciència té a la seva personalitat el centre magnètic de la ciència i per això atreu cap a si totes les coses de la ciència, llibres, laboratoris, etc.

L’Esoterista té en si mateix el centre magnètic de l’esoterisme, i com que aquesta classe de centre es torna diferent a les qüestions de la personalitat, indubtablement se succeeix per tal motiu la transferència.

Quan el centre magnètic s’estableix a la consciència, és a dir, a l’essència, llavors s’inicia el retorn de l’home total a les estrelles.