El Superhome

Un Codi d’Anahuac ha dit: “Els Déus van crear els homes de fusta i després d’haver-los creat els van fusionar amb la divinitat”; més tard afegeix: “No tots els homes aconsegueixen integrar-se amb la divinitat”.

Inqüestionablement el primer que es necessita és crear l’home abans de poder integrar-lo amb el que és real.

L’animal intel·lectual equivocadament anomenat home de cap manera és l’home.

Si nosaltres comparem l’home amb l’animal intel·lectual, podrem llavors verificar per si mateixos el fet concret que l’animal intel·lectual encara que físicament s’assembli a l’home, psicològicament és absolutament diferent.

Desafortunadament tots pensen erròniament, suposen ser homes, es qualifiquen com a tals.

Sempre hem cregut que l’home és el rei de la creació; l’animal intel·lectual fins a la data present no ha demostrat ser ni tan sols rei de si mateix; si no és rei dels seus propis processos psicològics, si no pot dirigir-los a voluntat, molt menys podrà governar la natura.

De cap manera podríem acceptar l’home convertit en esclau, incapaç de governar-se a si mateix i convertit en joguina de les forces bestials de la natura.

O s’és rei de l’univers o no s’és; en l’últim d’aquests casos inqüestionablement queda demostrat el fet concret de no haver arribat encara a l’estat d’home.

Dins de les glàndules sexuals de l’animal intel·lectual el sol ha dipositat els gèrmens per a l’home.

Òbviament tals gèrmens poden desenvolupar-se o perdre’s definitivament.

Si volem que tals gèrmens es desenvolupin, es fa indispensable cooperar amb l’esforç que el sol està fent per crear homes.

L’home legítim ha de treballar intensivament amb el propòsit evident d’eliminar de si mateix els elements indesitjables que al nostre interior carreguem.

Si l’home real no eliminés de si mateix tals elements, fracassaria lamentablement; es convertiria en un avortament de la Mare Còsmica, en un fracàs.

L’home que veritablement treballi sobre si mateix amb el propòsit de despertar consciència, podrà integrar-se amb el divinal.

Ostensiblement l’home solar integrat amb la divinitat, es converteix de fet i per dret propi en SUPER-HOME.

No és tan fàcil arribar al SUPER-HOME. Indubtablement el camí que condueix al SUPERHOME està més enllà del bé i del mal.

Una cosa és bona quan ens convé i dolenta quan no ens convé. Entre les cadències del vers també s’amaga el delicte. Hi ha molta virtut en el malvat i molta maldat en el virtuós.

El camí que condueix al SUPER-HOME és la Sendera del Fil de la Navalla; aquesta sendera està plena de perills dins i per fora.

El mal és perillós, el bé també és perillós; l’espantós camí està més enllà del bé i del mal, és terriblement cruel.

Qualsevol codi de moral pot detenir-nos en la marxa cap al SUPER-HOME. L’afecció a tals o quals ahirs, a tals o quals escenes pot detenir-nos en el camí que arriba fins al SUPER-HOME.

Les normes, els procediments, per molt savis que siguin, si es troben embolicats en tal o qual fanatisme, en tal o qual prejudici, en tal o qual concepte pot obstaculitzar-nos en l’avanç cap al SUPER-HOME.

El SUPER-HOME coneix el bo del dolent i el dolent del bo; empunya l’espasa de la justícia còsmica i està més enllà del bé i del mal.

El SUPER-HOME havent liquidat en si mateix tots els valors bons i dolents, s’ha convertit en quelcom que ningú entén, és el raig, és la flama de l’esperit universal de vida resplendint en el rostre d’un Moisès.

A cada botiga del camí algun anacoreta ofereix les seves dàdives al SUPER-HOME més aquest continua el seu camí més enllà de les bones intencions dels anacoretes.

El que van dir les gents sota el pòrtic sagrat dels temples té molta bellesa, però el SUPERHOME està més enllà dels dits pietosos de les gents.

El SUPER-HOME és el raig i la seva paraula és el tro que desintegra els poders del bé i del mal.

El SUPER-HOME resplendeix en les tenebres, més les tenebres odien el SUPER-HOME.

Les multituds qualifiquen el SUPER-HOME de pervers pel fet mateix que no cap dins dels dogmes indiscutibles, ni dins de les frases pietoses, ni dins de la sana moral dels homes seriosos.

Les gents aborrecen el SUPER-HOME i el crucifiquen entre criminals perquè no l’entenen, perquè el prejutgen, mirant-lo a través de la lent psicològica del que es creu sant encara que sigui malvat.

El SUPER-HOME és com l’espurna que cau sobre els perversos o com la brillantor d’alguna cosa que no s’entén i que es perd després en el misteri.

El SUPER-HOME ni és sant ni és pervers, està més enllà de la santedat i de la perversitat; més les gents el qualifiquen de sant o de pervers.

El SUPER-HOME brilla per un moment entre les tenebres d’aquest món i després desapareix per sempre.

Dins del SUPER-HOME resplendeix abrasadorament el Crist Roig. El Crist revolucionari, el Senyor de la Gran Rebel·lió.