La Dialèctica de la Consciència

En el treball esotèric relacionat amb l’eliminació dels elements indesitjables que carreguem en el nostre interior, sorgeix a vegades el fastigueig, el cansament i l’avorriment.

Inqüestionablement necessitem tornar sempre al punt de partida original i revalorar els fonaments del treball psicològic, si és que de debò anhelem un canvi radical.

Estimar el treball esotèric és indispensable quan de debò es vol una transformació interior completa.

En tant que no estimem el treball psicològic que condueix al canvi, la reavaluació de principis resulta una cosa més que impossible.

Seria absurd suposar que poguéssim interessar-nos pel treball, si en realitat no hem arribat a estimar-los.

Això significa que l’amor és inaplaçable quan una i altra vegada intentem revalorar els fonaments del treball psicològic.

Urgeix abans de tot saber què és això que s’anomena consciència, ja que són moltes les persones que mai s’han interessat per saber res sobre la mateixa.

Qualsevol persona comuna i corrent mai ignoraria que un boxejador en caure noquejat sobre el ring perd la consciència.

És clar que en tornar en si, el desventurat púgil adquireix novament la consciència.

Seqüencialment qualsevol comprèn que existeix una clara diferència entre la personalitat i la consciència.

En venir al món tots tenim en l’existència un tres per cent de consciència i un noranta-set per cent repartible entre subconsciència, infraconsciència i inconsciència.

El tres per cent de consciència desperta pot ser augmentada a mesura que treballem sobre nosaltres mateixos.

No és possible augmentar la consciència mitjançant procediments exclusivament físics o mecànics.

Indubtablement la consciència només pot despertar a base de treballs conscients i patiments voluntaris.

Existeixen diversos tipus d’energia dins de nosaltres mateixos, hem de comprendre: Primera.- energia mecànica. Segona.- energia vital. Tercera.- energia psíquica. Quarta.- energia mental. Cinquena.- energia de la voluntat. Sisena.- energia de la consciència. Setena.- energia de l’esperit pur. Per molt que multipliquéssim l’energia estrictament mecànica, mai aconseguiríem despertar la consciència.

Per molt que incrementéssim les forces vitals dins del nostre organisme, mai arribaríem a despertar la consciència.

Molts processos psicològics es realitzen dins de si mateixos, sense que per això intervingui per a res la consciència.

Per molt grans que siguin les disciplines de la ment, l’energia mental no aconseguirà mai despertar els diversos funcionalismes de la consciència.

La força de la voluntat, encara que fos multiplicada fins a l’infinit, no aconsegueix despertar la consciència.

Tots aquests tipus d’energia s’escalonen en diferents nivells i dimensions que no tenen res a veure amb la consciència.

La consciència només pot ser despertada mitjançant treballs conscients i rectes esforços.

El petit percentatge de consciència que la humanitat posseeix, en comptes de ser incrementada, sol ser malgastada inútilment en la vida.

És obvi que en identificar-nos amb tots els successos de la nostra existència malbaratem inútilment l’energia de la consciència.

Nosaltres hauríem de veure la vida com una pel·lícula sense identificar-nos mai amb cap comèdia, drama o tragèdia, així estalviaríem energia conscientiva.

La consciència en si mateixa és un tipus d’energia amb elevadíssima freqüència vibratòria.

No s’ha de confondre la consciència amb la memòria, ja que són tan diferents l’una de l’altra, com ho és la llum dels fars de l’automòbil amb relació a la carretera per on anem.

Molts actes es realitzen dins de nosaltres mateixos, sense participació alguna d’això que s’anomena consciència.

En el nostre organisme succeeixen molts ajustos i reajustos, sense que per això la consciència participi en els mateixos.

El centre motor del nostre cos pot manejar un automòbil o dirigir els dits que toquen en el teclat d’un piano sense la més insignificant participació de la consciència.

La consciència és la llum que l’inconscient no percep.

El cec tampoc percep la llum física solar, però ella existeix per si mateixa.

Necessitem obrir-nos perquè la llum de la consciència penetri en les tenebres espantoses del meu mateix, del si mateix.

Ara comprendrem millor el significat de les paraules de Joan, quan en l’Evangeli diu: “La llum va venir a les tenebres, però les tenebres no la van comprendre”.

Però seria impossible que la llum de la consciència pogués penetrar dins de les tenebres del jo mateix, si prèviament no uséssim el sentit meravellós de l’auto-observació psicològica.

Necessitem franquear-li el pas a la llum per il·luminar les profunditats tenebroses del Jo de la Psicologia.

Un mai s’auto-observaria si no tingués interès en canviar, tal interès només és possible quan un estima de debò els ensenyaments esotèrics.

Ara comprendran els nostres lectors, el motiu pel qual aconsellem revalorar una i altra vegada les instruccions concernents al treball sobre si mateix.

La consciència desperta, ens permet experimentar en forma directa la realitat.

Desafortunadament l’animal intel·lectual, equivocadament anomenat home, fascinat pel poder formulatiu de la lògica dialèctica, ha oblidat la dialèctica de la consciència.

Inqüestionablement el poder per formular conceptes lògics resulta en el fons terriblement pobre.

De la tesi podem passar a l’antítesi i mitjançant la discussió arribar a la síntesi, però aquesta última en si mateixa continua sent un concepte intel·lectual que de cap manera pot coincidir amb la realitat.

La Dialèctica de la Consciència és més directa, ens permet experimentar la realitat de qualsevol fenomen en si mateix.

Els fenòmens naturals de cap manera coincideixen exactament amb els conceptes formulats per la ment.

La vida es desenvolupa d’instant en instant i quan la capturem per analitzar-la, la matem.

Quan intentem inferir conceptes en observar tal o qual fenomen natural, de fet deixem de percebre la realitat del fenomen i només veiem en el mateix, el reflex de les teories i conceptes rancis que de cap manera han de veure res amb el fet observat.

L’al·lucinació intel·lectual és fascinant i volem a la força que tots els fenòmens de la naturalesa coincideixin amb la nostra lògica dialèctica.

La dialèctica de la consciència es fonamenta en les experiències viscudes i no en el mer racionalisme subjectiu.

Totes les lleis de la naturalesa existeixen dins de nosaltres mateixos i si entre el nostre interior no les descobrim, mai les descobrirem fora de si mateixos.

L’home està contingut en l’Univers i l’Univers està contingut en l’home.

Real és allò que un mateix experimenta en el seu interior, només la consciència pot experimentar la realitat.

El llenguatge de la consciència és simbòlic, íntim, profundament significatiu i només els desperts el poden comprendre.

Qui vulgui despertar la consciència ha d’eliminar del seu interior tots els elements indesitjables que constitueixen l’Ego, el Jo, el Mi mateix, dins dels quals es troba embotellada l’essència.