La Kundalini

Hem arribat a un punt molt espinós, vull referir-me a la qüestió aquesta de la Kundalini, la serp ígnia dels nostres màgics poders, citada en molts textos de la saviesa oriental.

Indubtablement la Kundalini té molta documentació i és una cosa que val la pena investigar.

En els textos d’Alquímia Medieval, la Kundalini és la signatura astral de l’esperma sagrat, STELLA MARIS, la VERGE DEL MAR, qui guia sàviament els treballadors de la Gran Obra.

Entre els asteques ella és TONANTZIN, entre els grecs la CASTA DIANA, i a Egipte és ISIS, la MARE DIVINA a qui cap mortal ha aixecat el vel.

No hi ha cap dubte que el Cristianisme Esotèric mai va deixar d’adorar la Divina Mare Kundalini; òbviament és MARAH, o millor diríem RAM-IO, MARIA.

El que no van especificar les religions ortodoxes, almenys pel que fa al cercle exotèric o públic, és l’aspecte d’ISIS en la seva forma individual humana.

Ostensiblement, només en secret es va ensenyar als iniciats que aquesta Divina Mare existeix individualment dins de cada ésser humà.

No està de més aclarir de forma emfàtica que Déu-Mare, REA, CIBELES, ADONÍA o com vulguem anomenar-la, és una variant del nostre propi Ser individual aquí i ara.

Concretant direm que cadascú de nosaltres té la seva pròpia Mare Divina particular, individual.

Hi ha tantes Mares al cel quantes criatures existents sobre la faç de la terra.

La Kundalini és l’energia misteriosa que fa existir el món, un aspecte de BRAHMA.

En el seu aspecte psicològic manifest a l’anatomia oculta de l’ésser humà, la KUNDALINI es troba enroscada tres vegades i mitja dins de cert centre magnètic ubicat a l’os coxis.

Allí descansa entumida com qualsevol serp la Divina Princesa.

Al centre d’aquell Xacra o estada existeix un triangle femella o YONI on està establert un LINGAM mascle.

En aquest LINGAM atòmic o màgic que representa el poder creador sexual de BRAHMA, s’enrosca la sublim serp KUNDALINI.

La reina ígnia en la seva figura de serp, desperta amb el secretum secretorum de cert artifici alquimista que he ensenyat clarament en la meva obra titulada: «El Misteri de l’Àuri Florecer».

Inqüestionablement, quan aquesta divina força desperta, ascendeix victoriosa pel canal medul·lar espinal per desenvolupar en nosaltres els poders que divinitzen.

En el seu aspecte transcendental divinal subliminal, la serp sagrada transcendint a allò merament fisiològic, anatòmic, en el seu estat ètnic, és com ja vaig dir el nostre propi Ser, però derivat.

No és el meu propòsit ensenyar en aquest tractat la tècnica per al despertar de la serp sagrada.

Només vull posar cert èmfasi al cru realisme de l’Ego i a la urgència interior relacionada amb la dissolució dels seus diversos elements inhumans.

La ment per si mateixa no pot alterar radicalment cap defecte psicològic.

La ment pot rotular qualsevol defecte, passar-lo d’un nivell a un altre, amagar-lo de si mateixa o dels altres, disculpar-lo però mai eliminar-lo absolutament.

Comprensió és una part fonamental, però no ho és tot, cal eliminar.

Defecte observat ha de ser analitzat i comprès de forma íntegra abans de procedir a la seva eliminació.

Necessitem un poder superior a la ment, un poder capaç de desintegrar atòmicament qualsevol jo-defecte que prèviament hàgim descobert i enjudiciat profundament.

Afortunadament tal poder subjau profundament més enllà del cos, dels afectes i de la ment, encara que tingui els seus exponents concrets a l’os del centre coxis, com ja ho vam explicar en paràgrafs anteriors del present capítol.

Després d’haver comprès íntegrament qualsevol jo-defecte, hem de submergir-nos en meditació profunda, suplicant, orant, demanant a la nostra Divina Mare particular individual desintegri el jo-defecte prèviament comprès.

Aquesta és la tècnica precisa que es requereix per a l’eliminació dels elements indesitjables que al nostre interior carreguem.

La Divina Mare Kundalini té poder per reduir a cendres qualsevol agregat psíquic subjectiu, inhumà.

Sense aquesta didàctica, sense aquest procediment, tot esforç per a la dissolució de l’Ego resulta infructuós, inútil, absurd.