La Llibertat

El sentit de la Llibertat és quelcom que encara no ha estat entès per la Humanitat.

Sobre el concepte Llibertat, plantejat sempre en forma més o menys equivocada, s’han comès gravíssims errors.

Certament es baralla per una paraula, se’n treuen deduccions absurdes, es cometen atropellaments de tota espècie i es vessa sang als camps de batalla.

La paraula Llibertat és fascinant, a tothom li agrada, no obstant això, no es té veritable comprensió sobre la mateixa, existeix confusió en relació amb aquesta paraula.

No és possible trobar una dotzena de persones que defineixin la paraula Llibertat de la mateixa forma i del mateix mode.

El terme Llibertat, de cap manera seria comprensible per al racionalisme subjectiu.

Cadascú té sobre aquest terme idees diferents: opinions subjectives de les gents desproveïdes de tota realitat objectiva.

En plantejar-se la qüestió Llibertat, existeix incoherència, vaguetat, incongruència en cada ment.

Estic segur que ni tan sols Don Emmanuel Kant, l’autor de la Crítica de la Raó Pura, i de la Crítica de la Raó Pràctica, mai va analitzar aquesta paraula per donar-li el sentit exacte.

Llibertat, bonica paraula, bell terme: Quants crims s’han comès en el seu nom!

Incuestionablement, el terme Llibertat ha hipnotitzat les multituds; les muntanyes i les valls, els rius i els mars s’han tenyit amb sang a l’encant d’aquesta màgica paraula.

Quantes banderes, quanta sang i quants herois han succeït en el curs de la Història, cada vegada que sobre l’estora de la vida s’ha posat la qüestió Llibertat.

Desafortunadament, després de tota independència a tan alt preu assolida, continua dins de cada persona l’esclavitud.

Qui és lliure?, Qui ha aconseguit la famosa llibertat?, Quants s’han emancipat?, ai, ai, ai!

L’adolescent anhela llibertat; sembla increïble que moltes vegades tenint pa, abric, i refugi, es vulgui fugir de la casa paterna a la recerca de llibertat.

Resulta incongruent que el jove que ho té tot a casa, vulgui evadir-se, fugir, allunyar-se de la seva morada, fascinat pel terme llibertat. És estrany que gaudint de tota classe de comoditats en una llar feliç, es vulgui perdre el que es té, per viatjar per aquestes terres del món i submergir-se en el dolor.

Que el desventurat, el paria de la vida, el mendicant, anheli de veritat allunyar-se de la barraca, de la cabana, amb el propòsit d’obtenir algun canvi millor, resulta correcte; però que el nen bé, el nen de mamà, busqui escapatòria, fugida, resulta incongruent i fins i tot absurd; però això és així; la paraula Llibertat, fascina, embruixa, encara que ningú sàpiga definir-la en forma precisa.

Que la donzella vulgui llibertat, que anheli canviar de casa, que desitgi casar-se per escapar de la llar paterna i viure una vida millor, resulta en part lògic, perquè ella té dret a ser mare; no obstant això, ja en vida d’esposa, troba que no és lliure, i amb resignació ha de seguir carregant les cadenes de l’esclavitud.

L’empleat, cansat de tants reglaments, vol veure’s lliure, i si aconsegueix independitzar-se es troba amb el problema que continua sent esclau dels seus propis interessos i preocupacions.

Certament, cada vegada que es lluita per la Llibertat, ens trobem defraudats malgrat les victòries.

Tanta sang vessada inútilment en nom de la Llibertat, i no obstant això continuem sent esclaus de si mateixos i dels altres.

Les gents es barallen per paraules que mai entenen, encara que els diccionaris les expliquin gramaticalment.

La Llibertat és quelcom que cal aconseguir dins de si mateix. Ningú pot aconseguir-la fora de si mateix.

Cavalcar per l’aire és una frase molt oriental que al·legoritza el sentit de la genuïna Llibertat.

Ningú podria en realitat experimentar la Llibertat mentre la seva consciència continuï embotellada en el si mateix, en el meu mateix.

Comprendre aquest jo mateix, la meva persona, el que jo sóc, és urgent quan es vol molt sincerament aconseguir la Llibertat.

De cap manera podríem destruir les grillons de l’esclavitud sense haver comprès prèviament tota aquesta qüestió meva, tot això que afecta el jo, al meu mateix.

En què consisteix l’esclavitud?, Què és això que ens manté esclaus?, Quines són aquestes traves?, tot això és el que necessitem descobrir.

Rics i pobres, creients i descreguts, estan tots formalment presos encara que es considerin lliures.

Mentre la consciència, l’essència, el més digne i decent que tenim al nostre interior, continuï embotellada en el si mateix, en el meu mateix, en el jo mateix, en les meves apetències i temors, en els meus desitjos i passions, en les meves preocupacions i violències, en els meus defectes psicològics; s’estarà en formal presó.

El sentit de Llibertat només pot ser comprès íntegrament quan han estat aniquilats les grillons de la nostra pròpia presó psicològica.

Mentre el “jo mateix” existeixi la consciència estarà a la presó; evadir-se de la presó només és possible mitjançant l’aniquilació budista, dissolent el jo, reduint-lo a cendres, a polseguera còsmica.

La consciència lliure, desproveïda de jo, en absència absoluta del meu mateix, sense desitjos, sense passions, sense apetències ni temors, experimenta en forma directa la veritable Llibertat.

Qualsevol concepte sobre Llibertat no és Llibertat. Les opinions que ens formem sobre la Llibertat disten molt de ser la Realitat. Les idees que ens forgem sobre el tema Llibertat, res tenen a veure amb l’autèntica Llibertat.

La Llibertat és quelcom que hem d’experimentar en forma directa, i això només és possible morint psicològicament, dissolent el jo, acabant per sempre amb el meu mateix.

De res serviria continuar somiant amb la Llibertat, si de totes maneres prosseguim com a esclaus.

Val més veure’ns a si mateixos tal com som, observar acuradament totes aquestes grillons de l’esclavitud que ens mantenen en formal presó.

Autoconeixent-nos, veient el que som interiorment, descobrirem la porta de l’autèntica Llibertat.