Les Drogues

El desdoblament psicològic de l’home ens permet evidenciar el cru realisme d’un nivell superior en cadascun de nosaltres.

Quan un ha pogut verificar per si mateix de forma directa el fet concret de dos homes en un mateix, l’inferior en el nivell normal comú i corrent, el superior en una octava més elevada, llavors tot canvia i procurem en aquest cas actuar en la vida d’acord amb els principis fonamentals que porta en el fons del seu SER.

Així com existeix una vida externa, així també existeix una vida interna.

L’home exterior no és tot, el desdoblament psicològic ens ensenya la realitat de l’home interior.

L’home exterior té la seva manera de ser, és una cosa amb múltiples actituds i reaccions típiques en la vida, una marioneta moguda per fils invisibles.

L’home interior és el SER autèntic, es processa en altres lleis molt diferents, mai podria ser convertit en robot.

L’home exterior no dóna puntada sense didal, sent que li han pagat malament, es compadeix de si mateix, s’auto-considera massa, si és soldat aspira a ser general, si és treballador d’una fàbrica protesta quan no l’ascendeixen, vol que els seus mèrits siguin degudament reconeguts, etc.

Ningú podria arribar al naixement SEGON, renéixer com diu l’Evangeli del Senyor, mentre continuï vivint amb la psicologia de l’home inferior comú i corrent.

Quan un reconeix la seva pròpia insignificança i misèria interior, quan té el valor de revisar la seva vida, indubtablement arriba a saber per si mateix que de cap manera posseeix mèrits de cap mena.

“Benaventurats els pobres d’esperit perquè ells rebran el regne dels cels”.

Pobres d’esperit o indigents de l’esperit, són realment aquells que reconeixen la seva pròpia insignificança, desvergonyiment i misèria interior. Aquesta classe d’éssers inqüestionablement reben la il·luminació.

“Més fàcil passa un camell pel forat d’una agulla, que un ric entra en el regne dels cels”.

És ostensible que la ment enriquida per tants mèrits, condecoracions i medalles, distingides virtuts socials i complicades teories acadèmiques, no és pobra d’esperit i per tant mai podria entrar en el regne dels cels.

Per entrar al Regne es fa impostergable el tresor de la fe. Mentre no s’hagi produït en cadascun de nosaltres el desdoblament psicològic, la FE resulta una cosa més que impossible.

La FE és el coneixement pur, la saviesa experimental directa.

La FE va ser sempre confosa amb les vanes creences, els Gnòstics no hem de caure mai en un error tan greu.

La FE és experiència directa del real; vivència magnífica de l’home interior; cognició divinal autèntica.

L’home interior, en conèixer per experiència mística directa els seus propis mons interns, és ostensible que coneix també els mons interns de totes les persones que poblen la faç de la terra.

Ningú podria conèixer els mons interns del planeta Terra, del sistema solar i de la galàxia en què vivim, si abans no ha conegut els seus propis mons interns. Això és similar al suïcida que escapa de la vida per porta falsa.

Les extra percepcions del drogoaddicte tenen la seva arrel particular en l’abominable òrgan KUNDARTIGUADOR (la serpiente temptadora de l’Edén).

La consciència embotellada entre els múltiples elements que constitueixen l’Ego es processa en virtut del seu propi embotellament.

La consciència egoica esdevé doncs, en estat comatós, amb al·lucinacions hipnòtiques molt similars a les de qualsevol subjecte que es trobés sota la influència de tal o qual droga.

Podem plantejar aquesta qüestió en la següent forma: al·lucinacions de la consciència egoica són iguals a les al·lucinacions provocades per les drogues.

Òbviament aquests dos tipus d’al·lucinacions tenen les seves causes originals en l’abominable òrgan KUNDARTIGUADOR. (Vegeu capítol XVI del present llibre).

Indubtablement les drogues aniquilen els raigs alfa, llavors inqüestionablement es perd la connexió intrínseca entre ment i cervell; això de fet resulta fracàs total.

El drogoaddicte converteix el vici en religió i desviat pensa experimentar el real sota la influència de les drogues, ignorant que les extra-percepcions produïdes per la marihuana, el L.S.D., la morfina, els bolets al·lucinants, la cocaïna, l’heroïna, l’haixix, pastilles tranquil·litzants en excés, amfetamines, barbitúrics, etc., etc., etc., són meres al·lucinacions elaborades per l’abominable òrgan KUNDARTIGUADOR.

Els drogoaddictes involucionant, degenerant en el temps, se submergeixen al final de forma definitiva dins dels mons inferns.