Les Tenebres

Un dels problemes més difícils de la nostra època certament ve a ser l’intrincat laberint de les teories.

Indubtablement, per aquests temps s’han multiplicat exorbitantment per aquí, per allà i allà les escoles pseudo-esoteristes i pseudo-ocultistes.

La mercaderia d’ànimes, de llibres i teories és horrorosa, estrany és aquell que entre la teranyina de tantes idees contradictòries aconsegueixi en veritat trobar el camí secret.

El més greu de tot això és la fascinació intel·lectiva; existeix la tendència a nodrir-se estrictament en forma intel·lectual amb tot el que arriba a la ment.

Els vagabunds de l’intel·lecte ja no es contenten amb tota aquesta llibreria subjectiva i de tipus general que abunda en els mercats de llibres, sinó que ara i per acabar-ho d’adobar, també s’atipen i indigesten amb el pseudo-esoterisme i pseudo-ocultisme barat que abunda per tot arreu com la mala herba.

El resultat de totes aquestes argots és la confusió i desorientació manifesta dels bergants de l’intel·lecte.

Constantment rebo cartes i llibres de tota espècie; els remitents com sempre interrogant-me sobre aquesta o aquella escola, sobre tal o qual llibre, jo em limito a contestar el següent: Deixi vostè la ociositat mental; a vostè no li ha d’importar la vida aliena, desintegri el jo animal de la curiositat, a vostè no li han d’importar les escoles alienes, torni’s seriós, conegui’s a si mateix, estudiï’s a si mateix, observi’s a si mateix, etc., etc., etc.

Realment l’important és conèixer-se a si mateix profundament en tots els nivells de la ment.

Les tenebres són la inconsciència; la llum és la consciència; hem de permetre que la llum penetri en les nostres tenebres; òbviament la llum té poder per vèncer les tenebres.

Desgraciadament la gent es troba auto-tancada dins de l’ambient fètid i immund de la seva pròpia ment, adorant el seu estimat Ego.

No volen adonar-se la gent que no són amos de la seva pròpia vida, certament cada persona està controlada des de dins per moltes altres persones, vull referir-me en forma enfàtica a tota aquesta multiplicitat de jo que portem dins.

Ostensiblement cada un d’aquests jo posa en la nostra ment el que hem de pensar, en la nostra boca el que hem de dir, en el cor el que hem de sentir, etc.

En aquestes condicions la humana personalitat no és més que un robot governat per diferents persones que es disputen la supremacia i que aspiren al suprem control dels centres capitals de la màquina orgànica.

En nom de la veritat hem d’afirmar solemnement que el pobre animal intel·lectual equivocadament anomenat home encara que es cregui molt equilibrat viu en un desequilibri psicològic complet.

El mamífer intel·lectual de cap manera és unilateral, si ho fos seria equilibrat.

L’animal intel·lectual és desgraciadament multilateral i això està demostrat fins a la sacietat.

Com podria ser equilibrat l’humanoide racional? Perquè existeixi equilibri perfecte es necessita de la consciència desperta.

Només la llum de la consciència dirigida no des dels angles sinó en forma plena central sobre nosaltres mateixos, pot acabar amb els contrastos, amb les contradiccions psicològiques i establir en nosaltres el veritable equilibri interior.

Si dissolem tot aquest conjunt de jo que en el nostre interior portem, ve el despertar de la consciència i com a seqüència o corol·lari l’equilibri veritable de la nostra pròpia psique.

Desafortunadament no volen adonar-se la gent de la inconsciència en què viuen; dormen profundament.

Si la gent estigués desperta, cada qual sentiria els seus pròxims en si mateixos.

Si la gent estigués desperta, els nostres pròxims ens sentirien en el seu interior.

Llavors òbviament les guerres no existirien i la terra sencera seria en veritat un paradís.

La llum de la consciència, donant-nos veritable equilibri psicològic, ve a establir cada cosa en el seu lloc, i el que abans entrava en conflicte íntim amb nosaltres, de fet queda en el seu lloc adequat.

És tal la inconsciència de les multituds que ni tan sols són capaces de trobar la relació existent entre llum i consciència.

Inqüestionablement llum i consciència són dos aspectes del mateix; on hi ha llum hi ha consciència.

La inconsciència és tenebres i aquestes últimes existeixen en el nostre interior.

Només mitjançant l’auto-observació psicològica permetem que la llum penetri en les nostres pròpies tenebres.

“La llum va venir a les tenebres però les tenebres no la van comprendre”.