Les Tres Ments

Hi ha per tot arreu molts bergants de l’intel·lecte sense orientació positiva i enverinats per l’asquejant escepticisme.

Certament, el repugnant verí de l’escepticisme va contagiar les ments humanes de forma alarmant des del segle XVIII.

Abans d’aquell segle, la famosa illa Nontrobada o Encoberta, situada davant de les costes d’Espanya, es feia visible i tangible constantment.

No hi ha dubte que tal illa es troba ubicada dins de la quarta vertical. Moltes són les anècdotes relacionades amb aquesta illa misteriosa.

Després del segle XVIII, la citada illa es va perdre en l’eternitat, ningú sap res sobre la mateixa.

En les èpoques del Rei Artús i dels cavallers de la taula rodona, els elementals de la natura es van manifestar per tot arreu, penetrant profundament dins de la nostra atmosfera física.

Són molts els relats sobre follets, genis i fades que encara abunden a la verda Erim, Irlanda; desafortunadament, totes aquestes coses innocents, tota aquesta bellesa de l’ànima del món, ja no és percebuda per la humanitat a causa de les sabiduries dels bergants de l’intel·lecte i al desenvolupament desmesurat de l’Ego animal.

Avui dia els sapastres es riuen de totes aquestes coses, no les accepten encara que en el fons ni remotament hagin aconseguit la felicitat.

Si la gent entengués que tenim tres ments, un altre gall cantaria, possiblement fins i tot s’interessarien més per aquests estudis.

Malauradament, els ignorants il·lustrats, ficats en el racó de les seves difícils erudicions, ni tan sols tenen temps per ocupar-se dels nostres estudis seriosament.

Aquesta pobra gent és autosuficient, es troben engreïdes amb el buit intel·lectualisme, pensen que van pel camí recte i ni remotament suposen que es troben ficades en un carreró sense sortida.

En nom de la veritat hem de dir que en síntesi, tenim tres ments.

A la primera podem i hem de dir-li Ment Sensual, a la segona la batejarem amb el nom de Ment Intermèdia. A la tercera la direm Ment Interior.

Anem ara a estudiar cada una d’aquestes tres Ments per separat i de forma judiciosa.

Inqüestionablement la Ment Sensual elabora els seus conceptes de contingut mitjançant les percepcions sensorials externes.

En aquestes condicions la Ment Sensual és terriblement grollera i materialista, no pot acceptar res que no hagi estat demostrat físicament.

Com que els conceptes de contingut de la Ment Sensual tenen per fonament les dades sensorials externes, indubtablement res pot saber sobre el real, sobre la veritat, sobre els misteris de la vida i mort, sobre l’ànima i l’esperit, etc.

Per als bergants de l’intel·lecte, atrapats totalment pels sentits externs i embotellats entre els conceptes de contingut de la ment sensual, els nostres estudis esotèrics els són bogeria.

Dins de la raó de la sense raó, en el món del desgavell, ells tenen raó a causa de que estan condicionats pel món sensorial extern. Com podria la Ment Sensual acceptar alguna cosa que no sigui sensual?

Si les dades dels sentits serveixen de moll secret per a tots els funcionalismes de la Ment Sensual, és obvi que aquests últims han d’originar conceptes sensuals.

La Ment Intermèdia és diferent, però tampoc sap res de forma directa sobre el real, es limita a creure i això és tot.

En la Ment Intermèdia hi ha les creences religioses, els dogmes infrangibles, etc.

La Ment Interior és fonamental per a l’experiència directa de la veritat.

Indubtablement la Ment Interior elabora els seus conceptes de contingut amb les dades aportades per la consciència superlativa de l’Ésser.

Inqüestionablement la consciència pot vivenciar i experimentar el real. No hi ha dubte que la consciència sap de veritat.

No obstant això, per a la manifestació la consciència necessita un mediador, un instrument d’acció i aquest en si mateix és la Ment Interior.

La consciència coneix directament la realitat de cada fenomen natural i mitjançant la Ment Interior pot manifestar-la.

Obrir la Ment Interior seria l’indicat a fi de sortir del món dels dubtes i de la ignorància.

Això significa que només obrint la Ment Interior neix la fe autèntica en l’ésser humà.

Mirada aquesta qüestió des d’un altre angle, direm que l’escepticisme materialista és la característica peculiar de la ignorància. No hi ha dubte que els ignorants il·lustrats resulten cent per cent escèptics.

La fe és percepció directa del real; saviesa fonamental; vivència d’això que està més enllà del cos, dels afectes i de la ment.

Distingiu entre fe i creença. Les creences es troben dipositades en la Ment Intermèdia, la fe és característica de la Ment Interior.

Desafortunadament existeix sempre la tendència general a confondre la creença amb la fe. Encara que sembli paradoxal emfatitzarem el següent: “EL QUE TÉ FE VERITABLE NO NECESSITA CREURE”.

És que la fe autèntica és sapiència vívida, cognició exacta, experiència directa.

Succeeix que durant molts segles s’ha confós la fe amb la creença i ara costa molt de fer comprendre a la gent que la fe és saviesa veritable i mai vanes creences.

Els funcionalismes sapient de la ment interior tenen com a molles íntimes totes aquestes dades formidables de la saviesa continguda en la consciència.

Qui ha obert la Ment Interior recorda les seves vides anteriors, coneix els misteris de la vida i la mort, no pel que hagi llegit o deixat de llegir, no pel que un altre hagi dit o deixat de dir, no pel que s’hagi cregut o deixat de creure, sinó per experiència directa, vívida, terriblement real.

Això que estem dient no li agrada a la ment sensual, no pot acceptar-ho perquè se surt dels seus dominis, res té a veure amb les percepcions sensorials externes, és alguna cosa aliena als seus conceptes de contingut, al que li van ensenyar a l’escola, al que va aprendre en diferents llibres, etc., etc., etc.

Això que estem dient tampoc és acceptat per la Ment Intermèdia perquè de fet contraria les seves creences, desvirtua el que els seus preceptes religiosos li van fer aprendre de memòria, etc.

Jesús El Gran Kabir adverteix els seus deixebles dient-los: “Guardeu-vos del llevat dels saduceus i del llevat dels fariseus”.

És ostensible que Jesús El Crist amb aquesta advertència es va referir a les doctrines dels materialistes saduceus i dels hipòcrites fariseus.

La doctrina dels saduceus és a la Ment Sensual, és la doctrina dels cinc sentits.

La doctrina dels fariseus es troba ubicada a la Ment Intermèdia, això és irrefutable, irrebatible.

És evident que els fariseus concorren als seus ritus perquè es digui d’ells que són bones persones, per aparentar davant dels altres, però mai treballen sobre si mateixos.

No seria possible obrir la Ment Interior si no aprenguéssim a pensar psicològicament.

Inqüestionablement quan algú comença a observar-se a si mateix és senyal que ha començat a pensar psicològicament.

En tant un no admeti la realitat de la seva pròpia Psicologia i la possibilitat de canviar-la fonamentalment, indubtablement no sent la necessitat de l’auto-observació psicològica.

Quan un accepta la doctrina dels molts i comprèn la necessitat d’eliminar els diferents jo que carrega a la seva psique amb el propòsit d’alliberar la consciència, l’essència, indubtablement de fet i per dret propi inicia l’auto-observació psicològica.

Òbviament l’eliminació dels elements indesitjables que a la nostra psique carreguem origina l’obertura de la Ment Interior.

Tot això significa que la citada obertura és una cosa que es realitza de forma gradual, a mesura que anem aniquilant elements indesitjables que portem a la nostra psique.

Qui hagi eliminat els elements indesitjables en el seu interior en un cent per cent, òbviament també haurà obert la seva ment interior en un cent per cent.

Una persona així posseirà la fe absoluta. Ara comprendreu les paraules del Crist quan va dir: “Si tinguéssiu fe com un gra de mostassa moureu muntanyes”.