Els Tres Traïdors

En el treball interior profund, dins del terreny de l’estricta autoobservació psicològica, hem de vivenciar en forma directa tot el drama còsmic.

El Crist Íntim ha d’eliminar tots els elements indesitjables que al nostre interior carreguem.

Els múltiples agregats psíquics a les nostres profunditats psicològiques criden demanant crucifixió per al senyor interior.

Inqüestionablement cadascú de nosaltres porta a la seva psique els tres traïdors.

Judas, el dimoni del desig; Pilat el dimoni de la ment; Caifàs, el dimoni de la mala voluntat.

Aquests tres traïdors van crucificar el senyor de Perfeccions en el fons mateix de la nostra ànima.

Es tracta de tres tipus específics d’elements inhumans fonamentals en el drama còsmic.

Indubtablement l’esmentat drama s’ha viscut sempre secretament en les profunditats de la consciència superlativa de l’ésser.

No és doncs, el drama còsmic propietat del Gran Kabir Jesús com suposen sempre els ignorants il·lustrats.

Els Iniciats de totes les edats, els Mestres de tots els segles, han hagut de viure el drama còsmic dins de si mateixos, aquí i ara.

Però, Jesús el Gran Kabir va tenir el valor de representar tal drama íntim públicament, al carrer i a la llum del dia, per obrir el sentit de la iniciació a tots els éssers humans, sense diferències de raça, sexe, casta o color.

És meravellós que hi hagi algú que en forma pública ensenyés el drama íntim a tots els pobles de la terra.

El Crist Íntim no sent un luxuriós ha d’eliminar de si mateix els elements psicològics de la luxúria.

El Crist Íntim sent en si mateix pau i amor ha d’eliminar de si mateix els elements indesitjables de la ira.

El Crist Íntim no sent un cobejós ha d’eliminar de si mateix els elements indesitjables de la cobdícia.

El Crist Íntim no sent enveja ha d’eliminar de si mateix els agregats síquics de l’enveja.

El Crist Íntim sent humilitat perfecta, modèstia infinita, senzillesa absoluta, ha d’eliminar de si mateix els fastigosos elements de l’orgull, de la vanitat, de la fatuïtat.

El Crist Íntim, la paraula, el Logos Creador vivint sempre en constant activitat ha d’eliminar al nostre interior, en si mateix i per si mateix els elements indesitjables de la inèrcia, de la peresa, de l’estancament.

El Senyor de Perfecció acostumat a tots els dejunis, temperat, mai amic de borratxeres i de grans banquets ha d’eliminar de si mateix els abominables elements de la gola.

Estranya simbiosi la del Crist-Jesús; el Crist-Home; rara barreja del que és diví i de l’humà del que és perfecte i del que és imperfecte; prova sempre constant per al Logos.

El més interessant de tot això és que el Crist secret és sempre un triomfador; algú que venç constantment a les tenebres; algú que elimina les tenebres dins de si mateix, aquí i ara.

El Crist Secret és el senyor de la Gran Rebel·lió, rebutjat pels sacerdots, pels ancians i pels escribes del temple.

Els sacerdots l’odien; és a dir, no el comprenen, volen que el Senyor de Perfeccions visqui exclusivament en el temps d’acord amb els seus dogmes infrangibles.

Els ancians, és a dir, els habitants de la terra, els bons amos de casa, la gent assenyada, la gent d’experiència aborreceix el Logos, el Crist Vermell, el Crist de la Gran Rebel·lió, perquè aquest se surt del món dels seus hàbits i costums antiquades, reaccionàries i petrificades en molts ahirs.

Els escribes del temple, els bergants de l’intel·lecte aborreceixen el Crist Íntim perquè aquest és l’antítesi de l’Anticrist, l’enemic declarat de tota aquesta podridura de teories universitàries que tant abunda als mercats de cossos i d’ànimes.

Els tres traïdors odien mortalment el Crist Secret i el condueixen a la mort dins de nosaltres mateixos i en el nostre propi espai psicològic.

Judas el dimoni del desig canvia sempre el senyor per trenta monedes de plata, és a dir, per licors, diners, fama, vanitats, fornicacions, adulteris, etc.

Pilat el dimoni de la ment, sempre es renta les mans, sempre es declara innocent, mai té la culpa, constantment es justifica davant de si mateix i davant dels altres, busca evasives, escapatòries per eludir les seves pròpies responsabilitats, etc.

Caifàs el dimoni de la mala voluntat traeix incessantment el senyor dins de nosaltres mateixos; l’Adorable Íntim li dona el bàcul per pasturar les seves ovelles, no obstant això, el cínic traïdor converteix l’altar en llit de plaers, fornica incessantment, adultera, ven els sagraments, etc.

Aquests tres traïdors fan patir secretament a l’adorable senyor Íntim sense compassió alguna.

Pilat li fa posar corona d’espines a les seves temples, els malvats joes el flagel·len, l’insulten, el maleeixen a l’espai psicològic íntim sense pietat de cap mena.