Prefaci

PREFACI

Per: V.M. GARGHA KUICHINES

La “GRAN REBEL·LIÓ” del Venerable Mestre Samael Aun Weor ens mostra palpablement la nostra posició en la vida.

Cal trencar tot allò que ens lliga a les coses il·lusòries d’aquesta vida.

Aquí reunim l’ensenyament de cada capítol per orientar al valent que es llanci a la Batalla contra si mateix.

Totes les claus d’aquesta obra condueixen a la destrucció dels nostres Joes, per alliberar l’Essència que és el que val en nosaltres.

El Jo no vol morir i l’amo se sent inferior al defecte.

Al món abunden els incapaços i el temor fa estralls per tot arreu.

“NO HI HA COSES IMPOSSIBLES, EL QUE HI HA SÓN HOMES INCAPAÇOS”.

CAPÍTOL 1

La humanitat està desproveïda de la bellesa interna; el superficial anul·la tot. La pietat es desconeix. La Crueltat té seguidors. La tranquil·litat no existeix perquè les gents viuen preocupades i desesperades.

La sort dels soferts està en mans dels pecadors de totes les calanyes.

CAPÍTOL 2

La fam i desesper augmenten d’instant en instant i els productes químics destrueixen l’atmosfera terrestre, però existeix un antídot contra el mal que ens envolta: “La Castedat Científica” o aprofitament de la llavor humana transformant-la en ENERGIA en el nostre laboratori humà i després en Llum i Foc quan aprenem a manejar els 3 factors del despertar de la consciència: 1. Mort dels nostres defectes. 2. Formar els cossos solars en nosaltres. 3. Servir a la Pobra Orfe (La Humanitat).

Terra, aigua i aire, es contaminen per culpa de la present civilització; no arriba l’or del món per reparar el mal; només ens serveixi l’or líquid que tots produïm, la nostra pròpia simiente, usant-la sàviament amb coneixement de causa, així ens capacitem per millorar al món i servir amb la consciència desperta.

Estem formant l’Exèrcit de Salvació Mundial amb tots aquells valerosos que tanquin files amb l’Avatar d’Aquari, mitjançant la Doctrina de la Cristificació que ens alliberarà de tot mal.

Si tu et millores, millora el món.

CAPÍTOL 3

Per a molts la felicitat no existeix, ells no saben que és obra nostra, que som els seus artífexs, els constructors; la construïm amb el nostre or líquid, la nostra Simiente.

Quan estem contents ens sentim feliços, però són fugaces aquests instants; si no tens comandament sobre la teva ment terrenal, seràs esclau d’ella, perquè ella no es contenta amb res. Cal viure en el Món sense ser Esclau d’ella.

CAPÍTOL 4 PARLA SOBRE LA LLIBERTAT

La Llibertat ens fascina, desitjaríem ser lliures, però ens parlen mal d’algú i quedem embruixat i així ens convertim en llibertins i passem a malvats.

El que repeteix les espècies maledicents, és més pervers que el que les inventa, perquè aquest pot procedir per gelosia, enveja o equivocat sincer; el repetidor ho fa com a fidel deixeble del mal, és un malvat en potència. “Cerqueu la Veritat i Ella us farà lliures”. Però com pot arribar a la Veritat el Mentiós? En aquestes condicions s’allunya cada instant del pol oposat, La Veritat.

La Veritat és atribut del Pare Ben Estimat, el mateix que la Fe. Com podrà tenir fe el mentiós, si aquesta és dàdiva del Pare? Els dons del Pare no pot rebre’ls el que està ple de defectes, vicis, ànsies de poder i prepotència. Som esclaus de les nostres pròpies creences; fuig del Clarivident que parla del que ell veu internament; aquest tal ven el Cel i tot li serà tret.

“Qui és lliure? Qui ha aconseguit la famosa llibertat? Quants s’han emancipat? Ai!, Ai!, Ai!”, (Samael). El que menteix mai podrà ser lliure perquè està en contra del Ben Estimat que és Veritat pura.

CAPÍTOL 5 PARLA SOBRE LA LLEI DEL PÈNDOL

Tot flueix i refluïx, puja i baixa, va i ve; però a les gents els interessa més el vaivé del veí que el seu propi vaivé i així anda en el tempestuós mar de la seva existència, utilitzant els seus defectuosos sentits per qualificar l’oscil·lació del seu veí; i ell què? Quan l’home mata els seus joes o defectes s’allibera, s’allibera de moltes lleis mecàniques, trenca un dels tants cascarones que formem i sent ànsies de llibertat.

Els extrems sempre seran perjudicials, hem de buscar el just mig, el fiel de la balança.

La raó s’inclina reverent davant el fet complert i el concepte s’esfuma davant la veritat cristalina. “Només eliminant l’error adviene la Veritat” (Samael).

CAPÍTOL 6 CONCEPTE I REALITAT

És convenient que el lector estudiï detingudament aquest capítol per evitar que sigui guiat per apreciacions errònies; mentre tinguem defectes psicològics, vicis, manies, els nostres conceptes seran també erronis; això de: “Això és així perquè jo vaig comprovar”, és de necis, tot té facetes, arestes, ondulacions, alts i baixos, distàncies, temps, on el neci unilateral veu les coses a la seva manera, les imposa amb violència, espantant als seus oients.

CAPÍTOL 7 DIALÈCTICA DE LA CONSCIÈNCIA

Sabem i això ens ensenya, que solament podem despertar la consciència a base de treballs conscients i sofriments voluntaris.

El devot de la Senda desaprofitament l’ENERGIA del petit percentatge de consciència quan s’identifica amb els successos de la seva existència.

Un Mestre capacitat, participant del Drama de la Vida, no s’identifica amb aquest drama, se sent com a espectador en el circ de la vida; allà com en el cinema, els espectadors es parcialitzen amb l’ofensor o amb l’ofès. Mestre de la Vida és el que ensenya coses bones i útils al devot de la senda, els fa millor del que són, la Mare Natura li obeeix i les gents ho segueixen amb AMOR.

“La Consciència és Llum que l’inconscient no percep” (Samael Aun Weor) al dormit li succeeix amb la Llum de la Consciència, el que al cec amb la Llum del Sol.

Quan augmenta el radi de la nostra consciència, un mateix experimenta en l’interior el real, el que és.

CAPÍTOL 8 LA JERGA CIENTÍFICA

Les gents davant els fenòmens de la natura s’espanten i esperen que passin; la ciència els rotula i els posa noms difícils, perquè els ignorants no segueixin molestant-los.

Hi ha milions d’éssers que coneixen el nom dels seus mals, però no saben com destruir-los.

L’home maneja meravellosament els complicats vehicles que ell crea, però no sap manejar el seu propi vehicle: El cos en què es mobilitza d’instant en Instant; l’home per conèixer-ho, li esdevé, el que a un laboratori amb bruts o impureses; però a l’home se li diu que ho netegi, matant els seus defectes, hàbits, vicis, etc., i no és capaç, creu que amb el bany diari és suficient.

CAPÍTOL 9 L’ANTICRIST

El portem per dins. El no ens permet arribar al Pare Ben Estimat. Però quan el dominem totalment és múltiple en la seva expressió.

L’Anticrist odia les virtuts cristianes de la Fe, la Paciència, la Humilitat, etc. L‘“Home” adora la seva ciència i l’obeeix.

CAPÍTOL 10 EL JO PSICOLÒGIC

Hem d’observar-nos en acció d’instant en instant, saber si el que fem ens millora, perquè la destrucció aliena de res ens serveix. Això solament ens porta a la convicció que som bons destructors, però això és bo quan destruïm en nosaltres el nostre mal, per millorar-nos d’acord amb el Crist viu que portem en potència per il·luminar i millorar a l’espècie Humana.

Ensenyar a odiar, això ho saben tots, però ensenyar a AMAR, això sí que és difícil.

Llegeix amb deteniment car lector aquest capítol, si desitges destruir d’arrel el teu propi mal.

CAPÍTOLS 11 AL 20

A les gents els encanta opinar, presentar als altres com elles els veuen, però ningú vol conèixer-se a si mateix, que és el que explica en la Senda de la Cristificació.

El que diu més mentides està a la moda; La Llum és la consciència i quan aquesta es manifesta en nosaltres, és per executar obra superior. “Pels seus obres els coneixereu”, va dir Jesús el Crist.

El no va dir que pels atacs que fessin. Gnòstics… despertad!!!

L’home intelectiu o emotiu actua d’acord amb el seu intel·lecte o emocions. Aquests com a jutges són terribles, senten el que els convé i jutgen o donen com a veritat de Déu, el que un Mentiós major que ells els afirma.

On hi ha llum, hi ha consciència. La maledicència és obra de les tenebres, això no prové de la llum.

En el capítol 12 es parla sobre les 3 ments que posseïm: Ment Sensual o dels sentits, Ment Intermèdia; aquesta és la que creu tot el que sent i jutja d’acord amb l’ofensor o defensor; quan és dirigida per la consciència, és un mediador formidable, es converteix en un instrument d’acció; les coses dipositades en la ment intermèdia formen les nostres creences.

El que té fe veritable, no necessita creure; el mentiós no podrà tenir fe, atribut de Déu i experiència directa, ni ment interior, que descobrim quan li donem Mort als indesitjables que carreguem en la nostra Psiquis.

La virtut de conèixer els nostres defectes, després analitzar-los i més tard destruir-los amb l’ajuda de la nostra mare RAM-IO, ens permet canviar i no ser esclaus dels tiranuelos que sorgeixen en totes les creences.

El Jo, l’Ego, és desordre dins de nosaltres; solament el Ser té poder per establir l’ordre dins de nosaltres, en la nostra Psiquis.

De l’estudi detingut del capítol 13, ens donem compte del que esdevé al Vident Defectuós, quan es troba amb els Joes indesitjables de qualsevol germanet de la Senda. Quan ens autoobservem deixem de parlar mal d’algú.

El Ser i el Saber, han d’equilibrar-se mútuament; així neix la comprensió. El saber, sense coneixement del Ser, porta confusió intel·lectual de tota espècie; neix el bergant.

Si és el Ser major que el Saber, neix el sant estúpid. El capítol 14 ens dona claus formidables per auto-coneixe’ns; Som un Déu diví, amb una cort al voltant que no li pertany; renunciar a tot això és alliberament i que diguin…

“El delicte es vesteix amb la toga de Jutge, amb la túnica del Mestre, amb el ropatge del mendicant, amb el vestit del Senyor i fins i tot amb la túnica del Crist” (Samael).

La nostra Divina Mare Marah, María o RAM-IO com la cridem els gnòstics, és la mitjancera entre el pare Ben Estimat i nosaltres, la mediadora entre els Déus elementals de la natura i el mag; per mitjà d’ella i mitjançant ella, els elementals de la natura ens obeeixen. És la nostra Divina Deva, la mediadora entre la Beneïda Deessa Mare del món i el nostre vehicle físic, per aconseguir sorprenents prodigis i servir als nostres semblants.

De la unió Sexual amb l’esposa Sacerdotessa, el varó es feminitza i l’esposa es varoniza; la nostra Mare RAM-IO és l’única que pot tornar polseguera còsmica als nostres Joes i les seves legions. Amb les normes sensitives no podem conèixer les coses del Ser, perquè els sentits són instruments densos, carregats de defectes, tal com és el seu amo; es requereix descongestionar-los, matant en nosaltres defectes, vicis, manies, aficions, desitjos, i tot el que agrada a la ment terrenal, que tants dubtes ens proporciona.

En el capítol 18 veiem, segons la Llei de dualitat, que així com vivim en un país o lloc de la terra, així també en la nostra intimitat existeix el lloc psicològic on ens trobem situats. Llegeix car lector aquest interessant capítol perquè sàpigues internament en quin barri, colònia o lloc et trobes situat.

Quan utilitzem a la nostra divina Mare RAM-IO destruïm als nostres joes satànics i ens alliberem en les 96 lleis de la consciència, de tanta podredumbre. L’odi no ens deixa progressar internament.

El mentiós peca contra el seu propi Pare i el fornicari contra l’Esperit Sant; es fornica en pensament, paraula i obra.

Existeixen tiranuelos que parlen meravelles de si mateixos, sedueixen a molts ignorants, però si, se’ls analitzi la seva obra, trobem destrucció i anarquia; la vida mateixa us encarrega d’aïllar-los i oblidar-los.

En el capítol 19, ens dona llums per no caure en la il·lusió de sentim superiors. Tots som estudiants al servei de l’Avatar; al dèspota li dol que ho lastimen i al neci, que no li ensalcen. Quan comprenem que la personalitat hem de destruir-la, si algú ens ajuda en aquesta dura labor és d’agrair.

La Fe és el coneixement pur, la saviesa experimental directa del Ser, “les al·lucinacions de la consciència egoica són iguals a les al·lucinacions provocades per les drogues” (Samael).

En el capítol 20, ens dona claus per exterminar el fred lunar enmig del qual ens desenvolupem i desenvolupar-nos.

CAPÍTOLS DEL 21 AL 29

En el 21 ens parla i ensenya a meditar i reflexionar, a saber canviar. Qui no sap meditar mai podrà dissoldre l’Ego.

En el 22 ens parla sobre “RETORN I RECURRÈNCIA”. És senzilla la forma com ens parla sobre el retorn; si no volem repetir escenes doloroses, hem de desintegrar els Joes, que ens les presenten; se’ns ensenya a millorar la qualitat dels nostres fills. La recurrència correspon als successos de la nostra existència, quan tenim cos físic.

El Crist íntim és el foc del foc; el que veiem i sentim és la part física del foc Crístico. L’adveniment del foc Crístico és l’esdeveniment més important de la nostra pròpia vida, aquest foc es fa càrrec de tots els processos dels nostres cilindres o cervells, que primer havíem de netejar amb els 5 elements de la Natura, valent-nos dels serveis de la nostra Beneïda Mare RAMIO.

“L’Iniciat ha d’aprendre a viure perillosament; així està escrit”.

En el capítol 25, el Mestre ens parla sobre el costat desconegut de nosaltres mateixos, el qual projectem com si fóssim una màquina projectora de cinema, i llavors, veiem els nostres defectes en la pantalla aliena.

Tot això ens mostra als sincers equivocats; així com els nostres sentits ens menteixen així som mentirosos; els sentits ocults causen desastres quan els despertem sense matar els nostres defectes.

En el capítol 26 ens parla dels tres traïdors, els enemics de Hiram Abiff, el Crist Intern, els dimonis de: 1.- La ment 2.- Mala Voluntat 3.- El desig

Cadascun de nosaltres portem en la nostra psiquis als tres traïdors.

Ens ensenya que el Crist Intern sent puresa i perfecció, ens ajuda a extirpar els milers d’indesitjables que portem per dins. En aquest capítol se’ns ensenya que el Crist Secret és el Senyor de la GRAN REBEL·LIÓ, rebutjat pels Sacerdots, pels ancians i pels escribes del temple.

En el capítol 28, ens parla sobre el Super-Home i el desconeixement total de les multituds sobre ell.

Els esforços de l’Humanoide per convertir-se en Super-Home són batalles i batalles contra si, contra el món i contra tot el que tracta a aquest món de misèries.

En el capítol 29, capítol final, ens parla sobre el Sant Grial, el got d’Hermes, la copa de Salomó; el Sant Grial al·legoriza en forma única al Yoni femení, el sexe, el soma dels místics on beuen els Déus Sants.

Aquesta copa de delícia no pot faltar en cap Temple de misteris, ni en la vida del Sacerdot Gnòstic.

Quan els gnòstics entenguin aquest misteri, els canviarà la seva vida conjugal i l’altar viu els servirà per oficiar com a sacerdot en el Diví Temple de l’Amor.

Que la pau més profunda regni en el teu cor.

GARGHA KUICHINES