Retorn i Recurrència

Un home és el que és la seva vida: si un home no treballa la seva pròpia vida, està perdent el temps miserablement.

Només eliminant els elements indesitjables que portem a dins, podem fer de la nostra vida una obra mestra.

La mort és el retorn al principi de la vida, amb la possibilitat de repetir-la novament en l’escenari d’una nova existència.

Les diverses escoles de tipus pseudo-esoterista i pseudo-ocultista sostenen la teoria eterna de les vides successives, tal concepte és equivocat.

La vida és una pel·lícula; un cop acabada la projecció, enrotllem la cinta al seu carret i ens l’emportem per a l’eternitat.

El reingrés existeix, el retorn existeix; en tornar a aquest món projectem sobre la catifa de l’existència la mateixa pel·lícula, la mateixa vida.

Podem establir la tesi d’existències successives; però no de vides successives perquè la pel·lícula és la mateixa.

L’ésser humà té un tres per cent d’essència lliure i un noranta-set per cent d’essència embotellada entre els jo.

En retornar el tres per cent d’essència lliure impregna totalment l’òvul fecundat; inqüestionablement continuem en la llavor dels nostres descendents.

Personalitat és diferent; no hi ha cap demà per a la personalitat del mort; aquesta última es va dissolent lentament al panteó o cementiri.

En el nounat només s’ha reincorporat el petit percentatge d’essència lliure; això dóna a la criatura autoconeixement i bellesa interior.

Els diversos jo que retornen donen voltes al voltant del nounat, van i vénen lliurement per tot arreu, voldrien ficar-se dins de la màquina orgànica, però això no és possible fins que no s’hagi creat una nova personalitat.

Convè saber que la personalitat és energètica i que es forma amb l’experiència a través del temps.

Escrit està que la personalitat s’ha de crear durant els primers set anys de la infància i que posteriorment s’enforteix i es fortifica amb pràctica.

Els jo comencen a intervenir dins de la màquina orgànica a poc a poc a mesura que la nova personalitat es va creant.

La mort és una resta de fraccionaris, acabada l’operació matemàtica l’únic que continua són els valors (això és els jo bons i dolents, útils i inútils, positius i negatius).

Els valors a la llum astral s’atrauen i es repel·leixen entre si d’acord amb les lleis de la imantació universal.

Nosaltres som punts matemàtics a l’espai que servim de vehicles a determinades sumes de valors.

Dins de la humana personalitat de cadascun de nosaltres existeixen sempre aquests valors que serveixen de basament a la llei de Recurrència.

Tot torna a ocórrer tal com va succeir més el resultat o conseqüència de les nostres accions precedents.

Com que dins de cadascun de nosaltres existeixen molts jo de vides precedents, podem afirmar de forma emfàtica que cadascun d’aquells és una persona diferent.

Això ens convida a comprendre que dins de cadascun de nosaltres viuen moltíssimes persones amb diferents compromisos.

Dins de la personalitat d’un lladre existeix una veritable cova de lladres; dins de la personalitat d’un homicida existeix tot un club d’assassins; dins de la personalitat d’un luxuriós existeix una casa de cites; dins de la personalitat de qualsevol prostituta existeix tot un prostíbul.

Cadascuna d’aquestes persones que dins de la nostra pròpia personalitat carreguem, té els seus problemes i els seus compromisos.

Gent vivint dins de la gent, persones vivint dins les persones; això és irrefutable, irrebatible.

El greu de tot això és que cadascuna d’aquestes persones o jo que dins de nosaltres viu, ve d’antigues existències i té determinats compromisos.

El jo que en la passada existència va tenir una aventura amorosa a l’edat dels trenta anys, en la nova existència esperarà tal edat per manifestar-se i arribat el moment buscarà la persona dels seus somnis, es posarà en contacte telepàtic amb la mateixa i a la fi vindrà el retrobament i la repetició de l’escena.

El jo que a l’edat de quaranta anys va tenir un plet per béns materials, en la nova existència esperarà tal edat per repetir la mateixa xafarderia.

El jo que a l’edat de vint-i-cinc anys es va barallar amb un altre home a la cantina o al bar, esperarà en la nova existència la nova edat de vint-i-cinc anys per buscar el seu adversari i repetir la tragèdia.

Es busquen entre si els jo d’un i altre subjecte mitjançant ones telepàtiques i després es retroben per repetir mecànicament el mateix.

Aquesta és realment la mecànica de la Llei de Recurrència, aquesta és la tragèdia de la vida.

A través de milers d’anys els diversos personatges es retroben per reviure els mateixos drames, comèdies i tragèdies.

La humana persona no és més que una màquina al servei d’aquests jo amb tants compromisos.

El pitjor de tota aquesta qüestió és que tots aquests compromisos de la gent que portem al nostre interior es compleixen sense que el nostre enteniment tingui prèviament alguna informació.

La nostra personalitat humana en aquest sentit sembla un carro arrossegat per múltiples cavalls.

Hi ha vides d’exactíssima repetició, recurrents existències que mai es modifiquen.

De cap manera podrien repetir-se les comèdies, drames i tragèdies de la vida sobre la pantalla de l’existència, si no existissin actors.

Els actors de totes aquestes escenes són els jo que al nostre interior carreguem i que vénen d’antigues existències.

Si nosaltres desintegrem els jo de la ira, les escenes tràgiques de la violència conclouen inevitablement.

Si nosaltres reduïm a polseguera còsmica als agents secrets de la cobdícia, els problemes de la mateixa finalitzaran totalment.

Si nosaltres aniquilem els jo de la luxúria, les escenes del prostíbul i de la morbositat finalitzen.

Si nosaltres reduïm a cendres als personatges secrets de l’enveja, els esdeveniments de la mateixa conclouran radicalment.

Si nosaltres matem els jo de l’orgull, de la vanitat, de la fatuïtat, de l’auto-importància, les escenes ridícules d’aquests defectes finalitzaran per falta d’actors.

Si nosaltres eliminem de la nostra psique els factors de la peresa, de la inèrcia i de la mandra, les horripilants escenes d’aquesta classe de defectes no podran repetir-se per falta d’actors.

Si nosaltres pulveritzem els jo fastigosos de la gola, de la glotoneria, finalitzaran els banquets, les borratxeres, etc. per falta d’actors.

Com que aquests múltiples jo es processen lamentablement en els diferents nivells de l’ésser, es fa necessari conèixer les seves causes, el seu origen i els procediments Crístics que finalment hauran de conduir-nos a la mort del mi mateix i a l’alliberament final.

Estudiar el Crist íntim, estudiar l’esoterisme Crístic és bàsic quan es tracta de provocar en nosaltres un canvi radical i definitiu; això és el que estudiarem en pròxims capítols.