Auto-Consciència Infantil

Se’ns ha dit molt sàviament que tenim noranta-set per cent de SUBCONSCIÈNCIA i TRES PER CENT DE CONSCIÈNCIA.

Parlant francament i sense ambages, direm que el noranta-set per cent de l’Essència que al nostre interior portem, es troba embotellada, embotida, ficada, dins de cadascun dels Jo que en el seu conjunt constitueixen el “Mi Mateix”.

Òbviament l’Essència o Consciència empresonada entre cada Jo, es processa en virtut del seu propi condicionament.

Qualsevol Jo desintegrat allibera determinat percentatge de Consciència, l’emancipació o alliberament de l’Essència o Consciència, seria impossible sense la desintegració de cada Jo.

A major quantitat de Jo desintegrats, major Auto-Consciència. A menor quantitat de Jo desintegrats, menor percentatge de Consciència desperta.

El despertar de la Consciència només és possible dissolent el JO, morint en si mateix, aquí i ara.

Inqüestionablement mentre l’Essència o Consciència estigui embotida entre cadascun dels Jo que carreguem al nostre interior, es troba adormida, en estat subconscient.

És urgent transformar el subconscient en conscient i això només és possible aniquilant els Jo; morint en si mateixos.

No és possible despertar sense haver mort prèviament en si mateixos. Els qui intenten despertar primer per a després morir, no posseeixen experiència real del que afirmen, marxen resoludament pel camí de l’error.

Els nens acabats de néixer són meravellosos, gaudeixen de plena auto-consciència; es troben totalment desperts.

Dins del cos del nen acabat de néixer es troba reincorporada l’Essència i això dóna a la criatura la seva bellesa.

No volem dir que el cent per cent de l’Essència o Consciència estigui reincorporada en el nounat, però sí el tres per cent lliure que normalment no està empresonat entre els Jo.

No obstant això, aquest percentatge d’Essència lliure reincorporat entre l’organisme dels nens acabats de néixer, els dóna plena auto-consciència, lucidesa, etc.

Els adults veuen el nounat amb pietat, pensen que la criatura es troba inconscient, però s’equivoquen lamentablement.

El nounat veu l’adult tal com en realitat és; inconscient, cruel, pervers, etc.

Els Jo del nounat van i vénen, fan voltes al voltant del bressol, voldrien ficar-se entre el nou cos, però degut a que el nounat encara no ha fabricat la personalitat, tot intent dels Jo per entrar en el nou cos, resulta quelcom més que impossible.

A vegades les criatures s’espanten en veure aquests fantasmes o Jo que s’acosten al seu bressol i llavors criden, ploren, però els adults no entenen això i suposen que el nen està malalt o que té gana o set; tal és la inconsciència dels adults.

A mesura que la nova personalitat es va formant, els Jo que vénen d’existències anteriors, van penetrant poc a poc en el nou cos.

Quan ja la totalitat dels Jo s’ha reincorporat, apareixem al món amb aquesta horrible lletjor interior que ens caracteritza; llavors, anem com somnàmbuls per totes parts; sempre inconscients, sempre perversos.

Quan morim, tres coses van al sepulcre: 1) El cos físic. 2) El fons vital orgànic. 3) La personalitat.

El fons vital, qual fantasma es va desintegrant poc a poc, davant de la fossa sepulcral a mesura que el cos físic es va també desintegrant.

La personalitat és subconscient o infraconscient, entra i surt del sepulcre cada vegada que vol, s’alegra quan els dolents li porten flors, estima els seus familiars i es va dissolent molt lentament fins a convertir-se en polseguera còsmica.

Això que continua més enllà del sepulcre és l’EGO, el JO pluralitzat, el mi mateix, un munt de diables dins dels quals es troba empresonada l’Essència, la Consciència, que al seu temps i a la seva hora retorna, es reincorpora.

Resulta lamentable que en fabricar-se la nova personalitat del nen, es reincorporin també els Jo.