Criatures Mecàniques

De cap manera podríem negar la Llei de Recurrència processant-se en cada moment de la nostra vida.

Certament, en cada dia de la nostra existència, hi ha repetició d’esdeveniments, estats de consciència, paraules, desitjos, pensaments, volicions, etc.

És obvi que quan un no s’auto-observa, no pot adonar-se d’aquesta incessant repetició diària.

Resulta evident que qui no sent cap interès per observar-se a si mateix, tampoc no desitja treballar per aconseguir una veritable transformació radical.

Per acabar-ho d’adobar, hi ha gent que vol transformar-se sense treballar sobre si mateixos.

No neguem el fet que cadascú té dret a la real felicitat de l’esperit, però també és cert que la felicitat seria una cosa més que impossible si no treballem sobre si mateixos.

Un pot canviar íntimament, quan de veritat aconsegueix modificar les seves reaccions davant els diversos fets que li sobrevenen diàriament.

Però no podríem modificar la nostra forma de reaccionar davant els fets de la vida pràctica, si no treballéssim seriosament sobre si mateixos.

Necessitem canviar la nostra manera de pensar, ser menys negligents, tornar-nos més seriosos i prendre la vida de manera diferent, en el seu sentit real i pràctic.

Però, si continuem així tal com estem, comportant-nos de la mateixa manera cada dia, repetint els mateixos errors, amb la mateixa negligència de sempre, qualsevol possibilitat de canvi quedarà de fet eliminada.

Si un de veritat vol arribar a conèixer-se a si mateix, ha de començar per observar la seva pròpia conducta, davant els successos de qualsevol dia de la vida.

No volem dir amb això que no s’hagi d’observar un a si mateix diàriament, només volem afirmar que s’ha de començar per observar un primer dia.

En tot hi ha d’haver un començament, i començar per observar la nostra conducta en qualsevol dia de la nostra vida, és un bon començament.

Observar les nostres reaccions mecàniques davant tots aquests petits detalls d’alcova, llar, menjador, casa, carrer, feina, etc., etc., etc., el que un diu, sent i pensa, és certament el més indicat.

L’important és veure després com o de quina manera pot un canviar aquestes reaccions; però, si creiem que som bones persones, que mai no ens comportem de manera inconscient i equivocada, mai no canviarem.

Abans de res necessitem comprendre que som persones-màquines, simples marionetes controlades per agents secrets, per Joes ocults.

Dins de la nostra persona viuen moltes persones, mai no som idèntics; de vegades es manifesta en nosaltres una persona mesquina, altres vegades una persona irritable, en qualsevol altre instant una persona esplèndida, benevolent, més tard una persona escandalosa o calumniadora, després un sant, després un mentider, etc.

Tenim gent de tota classe dins de cadascun de nosaltres, Joes de tota espècie. La nostra personalitat no és més que una marioneta, un ninot parlant, una cosa mecànica.

Comencem per comportar-nos conscientment durant una petita part del dia; necessitem deixar de ser simples màquines encara que sigui durant breus minuts diaris, això influirà decisivament sobre la nostra existència.

Quan ens Auto-Observem i no fem el que tal o qual Jo vol, és clar que comencem a deixar de ser màquines.

Un sol moment, en què s’està prou conscient, com per deixar de ser màquina, si es fa voluntàriament, sol modificar radicalment moltes circumstàncies desagradables.

Desgraciadament vivim diàriament una vida mecanicista, rutinària, absurda. Repetim successos, els nostres hàbits són els mateixos, mai no hem volgut modificar-los, són el carril mecànic per on circula el tren de la nostra miserable existència, però, pensem de nosaltres el millor…

Per tot arreu abunden els “MITÒMANS”, els que es creuen Déus; criatures mecàniques, rutinàries, personatges del fang de la terra, míseres nines mogudes per diversos Joes; gent així no treballarà sobre si mateixos…