El Bon Amo de Casa

Apartar-se dels efectes desastrosos de la vida, en aquests temps tenebrosos, certament és molt difícil però indispensable, altrament és devorat per la vida.

Qualsevol treball que un faci sobre si mateix amb el propòsit d’aconseguir un desenvolupament anímic i espiritual, es relaciona sempre amb l’aïllament molt ben entès, doncs sota la influència de la vida tal com sempre la vivim, no és possible desenvolupar altra cosa que la personalitat.

De cap manera intentem oposar-nos al desenvolupament de la personalitat, òbviament aquesta és necessària en l’existència, més certament és quelcom merament artificial, no és allò veritable, allò real en nosaltres.

Si el pobre mamífer intel·lectual equivocadament anomenat home no s’aïlla, sinó que s’identifica amb tots els successos de la vida pràctica i malgasta les seves forces en emocions negatives i en autoconsideracions personals i en vana xerrameca insubstancial de xerrada ambigua, gens edificant, cap element real pot desenvolupar-se en ell, fora d’allò que pertany al món de la mecanicitat.

Certament qui vulgui de veritat aconseguir en si el desenvolupament de l’Essència, ha d’arribar a estar hermèticament tancat. Això es refereix a quelcom íntim estretament relacionat amb el silenci.

La frase ve dels antics temps, quan s’ensenyava secretament una Doctrina sobre el desenvolupament interior de l’home vinculada amb el nom d’Hermes.

Si un vol que quelcom real creixi en la seva interioritat, és clar que ha d’evitar l’escapament de les seves energies psíquiques.

Quan un té escapaments d’energia i no està aïllat en la seva intimitat, és inqüestionable que no podrà aconseguir el desenvolupament d’alguna cosa real en la seva psique.

La vida ordinària comuna i corrent vol devorar-nos implacablement; nosaltres hem de lluitar contra la vida diàriament, hem d’aprendre a nedar contra corrent…

Aquest treball va en contra de la vida, es tracta d’alguna cosa molt diferent a allò de cada dia i que tanmateix hem de practicar d’instant en instant; vull referir-me a la Revolució de la Consciència.

És evident que si la nostra actitud envers la vida diària és fonamentalment equivocada; si creiem que tot de marxa bé, així perquè si, vindran els desenganys…

La gent vol que les coses els surtin bé, “així perquè si”, perquè tot ha de marxar d’acord amb els seus plans, més la crua realitat és diferent, mentre un no canviï interiorment, li agradi o no li agradi serà sempre víctima, de les circumstàncies.

Es diu i s’escriu sobre la vida, moltes estupideses sentimentals, més aquest Tractat de Psicologia Revolucionària és diferent.

Aquesta Doctrina va al gra, als fets concrets, clars i definitius; afirma emfàticament que l‘“Animal Intel·lectual” equivocadament anomenat home, és un bípede mecànic, inconscient, adormit.

“El Bon Amo de Casa” mai acceptaria la Psicologia Revolucionària; compleix amb tots els seus deures com a pare, espòs, etc., i per això pensa de si mateix el millor, però només serveix als fins de la naturalesa i això és tot.

Per oposició direm que també existeix “El Bon Amo de Casa” que neda contra corrent, que no vol deixar-se devorar per la vida; però, aquests subjectes són molt escassos al món, no abunden mai.

Quan un pensa d’acord amb les idees d’aquest Tractat de Psicologia Revolucionària, obté una correcta visió de la vida.