El Nivell de l'Ésser

Qui som? D’on venim?, Cap a on anem?, Per a què vivim?, Per què vivim?…

Inqüestionablement el pobre “Animal Intel·lectual” equivocadament anomenat home, no només no sap, sinó que a més ni tan sols sap que no sap… El pitjor de tot és la situació tan difícil i tan estranya en què ens trobem, ignorem el secret de totes les nostres tragèdies i tanmateix estem convençuts que ho sabem tot…

Emporteu-vos un “Mamífer Racional”, una persona d’aquelles que en la vida presumeixen d’influents, al centre del desert del Sàhara, deixeu-lo allà lluny de qualsevol oasi i observeu des d’una nau aèria tot el que succeeix… Els fets parlaran per si mateixos; l‘“Humanoide Intel·lectual” encara que presumeixi de fort i es cregui molt home, en el fons resulta espantosament feble…

L‘“Animal Racional” és ximple en un cent per cent; pensa de si mateix el millor; creu que pot desenvolupar-se meravellosament mitjançant el Kindergarten, manuals de urbanitat, primàries, secundàries, batxillerat, universitat, el bon prestigi del pare, etc., etc., etc. Desafortunadament, darrere de tantes lletres i bones maneres, títols i diners, bé sabem que qualsevol dolor d’estómac ens entristeix i que en el fons continuem sent infeliços i miserables…

N’hi ha prou de llegir la Història Universal per saber que som els mateixos bàrbars d’antany i que en comptes de millorar ens hem tornat pitjors… Aquest segle XX amb tota la seva espectacularitat, guerres, prostitució, sodomia mundial, degeneració sexual, drogues, alcohol, crueltat exorbitant, perversitat extrema, monstruositat, etc., etc., etc., és l’espill en què ens hem de mirar; no existeix doncs raó de pes com per presumir d’haver arribat a una etapa superior de desenvolupament…

Pensar que el temps significa progrés és absurd, desgraciadament els “ignorants il·lustrats” continuen embotellats en el “Dogma de l’Evolució”… En totes les pàgines negres de la “Negra Història” hi trobem sempre les mateixes horroroses crueltats, ambicions, guerres, etc. Tanmateix els nostres contemporanis “Súper-civilitzats” estan encara convençuts que això de la Guerra és una cosa secundària, un accident passatger que res té a veure amb la seva tan sorollosa “Civilització Moderna”.

Certament el que importa és la manera de ser de cada persona; alguns subjectes seran borratxos, uns altres abstemis, aquells honrats i aquests altres pocavergonyes; de tot n’hi ha a la vida… La massa és la suma dels individus; el que és l’individu és la massa, és el Govern, etc. La massa és doncs l’extensió de l’individu; no és possible la transformació de les masses, dels pobles, si l’individu, si cada persona, no es transforma…

Ningú no pot negar que existeixen diferents nivells socials; hi ha gent d’església i de prostíbul; de comerç i de camp, etc., etc., etc. Així també existeixen diferents Nivells de l’Ésser. El que internament som, esplèndids o mesquins, generosos o avariciosos, violents o pacífics, castos o luxuriosos, atrau les diverses circumstàncies de la vida…

Un luxuriós atraurà sempre escenes, drames i fins i tot tragèdies de lascívia en què es veurà ficat… Un borratxo atraurà els borratxos i es veurà ficat sempre en bars i cantines, això és obvi… Què atraurà l’usurer, l’egoista? Quants problemes, presons, desgràcies?

Tanmateix la gent amargada, cansada de patir, té ganes de canviar, girar la pàgina de la seva història… Pobres gents! Volen canviar i no saben com; no coneixen el procediment; estan ficades en un carreró sense sortida… El que els va succeir ahir els succeeix avui i els succeirà demà; repeteixen sempre els mateixos errors i no aprenen les lliçons de la vida ni a canonades.

Totes les coses es repeteixen en la seva pròpia vida; diuen les mateixes coses, fan les mateixes coses, lamenten les mateixes coses… Aquesta repetició avorridora de drames, comèdies i tragèdies, continuarà mentre carreguem en el nostre interior els elements indesitjables de la Ira, Avarícia, Luxúria, Enveja, Orgull, Peresa, Gola, etc., etc., etc.

Quin és el nostre nivell moral?, o millor dit: Quin és el nostre Nivell de l’Ésser? Mentre el Nivell de l’Ésser no canviï radicalment, continuarà la repetició de totes les nostres misèries, escenes, desgràcies i infortunis… Totes les coses, totes les circumstàncies, que se succeeixen fora de nosaltres, en l’escenari d’aquest món, són exclusivament el reflex del que interiorment portem.

Amb justa raó podem asseverar solemnement que allò “exterior és el reflex de l’interior”. Quan un canvia interiorment i tal canvi és radical, l’exterior, les circumstàncies, la vida, canvien també.

He estat observant per aquest temps (Any 1974), un grup de gents que van envair un terreny aliè. Aquí a Mèxic tals gents reben el curiós qualificatiu de “PARACAIGUDISTES”. Són veïns de la colònia campestre Churubusco, estan molt a prop de casa meva, motiu aquest pel qual he pogut estudiar-los de prop…

Ser pobres mai pot ser delicte, més allò greu no està en això, sinó en el seu Nivell de l’Ésser… Diàriament es barallen entre si, s’emborratxen, s’insulten mútuament, es converteixen en assassins dels seus propis companys d’infortuni, viuen certament en immundes cabanes dins de les quals en comptes d’amor regna l’odi…

Moltes vegades he pensat en què si qualsevol subjecte d’aquests, eliminés del seu interior l’odi, la ira, la luxúria, l’embriaguesa, la maledicència, la crueltat, l’egoisme, la calúmnia, l’enveja, l’amor propi, l’orgull, etc., etc., etc., agradaria a altres persones, s’associaria per simple Llei d’Afinidades Psicològiques amb gents més refinades, més espirituals; aquestes noves relacions serien definitives per a un canvi econòmic i social…

Seria aquest el sistema que permetria a tal subjecte, abandonar la “cotxera”, la “claveguera” immunda… Així doncs, si realment volem un canvi radical, el que primer hem de comprendre és que cadascun de nosaltres (ja sigui blanc o negre, groc o rogenc, ignorant o il·lustrat, etc.), està en tal o qual “Nivell de l’Ésser”.

Quin és el nostre Nivell de l’Ésser? Heu vosaltres reflexionat alguna vegada sobre això? No seria possible passar a un altre nivell si ignorem l’estat en què ens trobem.