El Pa Supersubstancial

Si observem acuradament qualsevol dia de la nostra vida, veurem que certament no sabem viure conscientment.

La nostra vida sembla un tren en marxa, movent-se en els carrils fixos dels hàbits mecànics, rígids, d’una existència vana i superficial.

El més curiós del cas és que mai se’ns acudeix modificar els hàbits, sembla que no ens cansem d’estar remetent sempre el mateix.

Els hàbits ens tenen petrificats, més pensem que som lliures; som espantosament lletjos però ens creiem Apol·los…

Som gent mecànica, motiu més que suficient com per a mancar de tot sentiment veritable del que s’està fent a la vida.

Ens movem diàriament dins del vell carril dels nostres hàbits antiquats i absurds i així és clar que no tenim una veritable vida; en comptes de viure, vegetem miserablement, i no rebem noves impressions.

Si una persona iniciés el seu dia conscientment, és ostensible que tal dia seria molt diferent als altres dies.

Quan un pren la totalitat de la seva vida, com el mateix dia que està vivint, quan no deixa per a demà el que s’ha de fer avui mateix, arriba realment a conèixer el que significa treballar sobre si mateix.

Mai un dia no manca d’importància; si en veritat volem transformar-nos radicalment, ens hem de veure, observar i comprendre diàriament.

No obstant això, la gent no vol veure’s a si mateixa, alguns tenint ganes de treballar sobre si mateixos, justifiquen la seva negligència amb frases com la següent: “El treball a l’oficina no permet treballar sobre si mateix”. Paraules aquestes sense sentit, buides, vanes, absurdes, que només serveixen per justificar la indolència, la peresa, la manca d’amor per la Gran Causa.

Gent així, encara que tingui moltes inquietuds espirituals, és obvi que no canviarà mai.

Observar-nos a si mateixos és urgent, inajornable, impostergable. L’Auto-Observació íntima és fonamental per al canvi veritable.

Quin és el seu estat psicològic en aixecar-se? Quin és el seu estat d’ànim durant l’esmorzar? Va estar impacient amb el cambrer?, Amb l’esposa? Per què va estar impacient? Què és el que sempre el trasbalsa?, etc.

Fumar o menjar menys no és tot el canvi, més si indica cert avanç. Bé sabem que el vici i la golafreria són inhumans i bestials.

No està bé que algú dedicat al Camí Secret, tingui un cos físic, excessivament gras i amb un ventre inflat i fora de tota eurítmia de perfecció. Això indicaria golafreria, gola i fins i tot peresa.

La vida quotidiana, la professió, l’ocupació, encara que vitals per a l’existència, constitueixen el somni de la consciència.

Saber que la vida és somni no significa haver-ho comprès. La comprensió ve amb l’auto-observació i el treball intens sobre si mateix.

Per treballar sobre si, és indispensable treballar sobre la seva vida diària, avui mateix, i llavors es comprendrà el que significa aquella frase de l’Oració del Senyor: “Doneu-nos el pa nostre de cada dia”.

La frase “Cada Dia”, significa el “Pa supersubstancial” en grec o el “Pa de l’Alt”.

La Gnosis dóna aquest Pa de Vida en el doble sentit d’idees i forces que ens permeten desintegrar errors psicològics.

Cada vegada que reduïm a polseguera còsmica tal o qual ‘Jo’, guanyem experiència psicològica, mengem el “Pa de la Saviesa”, rebem un nou coneixement.

La Gnosis ens ofereix el “Pa Supersustancial”, el “Pa de la Saviesa”, i ens assenyala amb precisió la nova vida que comença en un mateix, dins d’un mateix, aquí i ara.

Ara, bé, ningú pot alterar la seva vida o canviar res relacionat amb les reaccions mecàniques de l’existència, tret que compti amb l’ajuda de noves idees i rebi auxili Divinal.

La Gnosis dóna aquestes noves idees i ensenya el “modus operandi” mitjançant el qual pot un ser assistit per Forces Superiors a la ment.

Necessitem preparar els centres inferiors del nostre organisme per rebre les idees i força que vénen dels centres Superiors.

En el treball sobre si mateix no existeix res menyspreable. Qualsevol pensament per insignificant que sigui, mereix ser observat. Qualsevol emoció negativa, reacció, etc., ha de ser observada.