L'Escala Meravellosa

Hem d’anhelar un canvi veritable, sortir d’aquesta rutina avorrida, d’aquesta vida merament mecanicista, pesada… El que primer hem de comprendre amb total claredat és que cadascú de nosaltres, ja sigui burgès o proletari, acomodat o de la classe mitjana, ric o miserable, es troba realment en tal o qual Nivell d’Ésser…

El Nivell d’Ésser del borratxo és diferent del de l’abstemi i el de la prostituta molt diferent del de la donzella. Això que estem dient és irrefutable, irrebatible… En arribar a aquesta part del nostre capítol, no perdem res imaginant-nos una escala que s’estén de baix cap amunt, verticalment i amb moltíssims graons…

Incuestionablement, en algun graó d’aquests ens trobem nosaltres; graons a sota hi haurà gent pitjor que nosaltres; graons a sobre es trobaran persones millors que nosaltres… En aquesta Vertical extraordinària, en aquesta escala meravellosa, és clar que podem trobar tots els Nivells d’Ésser… cada persona és diferent i això ningú pot refutar-ho…

Indubtablement no estem ara parlant de cares lletges o boniques, ni tampoc es tracta de qüestió d’edats. Hi ha gent jove i vella, ancians que ja estan per morir i nens acabats de néixer… La qüestió del temps i dels anys; això de néixer, créixer, desenvolupar-se, casar-se, reproduir-se, envellir-se i morir, és exclusiu de l’Horitzontal…

En l‘“Escala Meravellosa”, en la Vertical el concepte temps no hi cap. En els graons de tal escala només podem trobar “Nivells d’Ésser”… L’esperança mecànica de la gent no serveix per a res; creuen que amb el temps les coses seran millors; així pensaven els nostres avis i besavis; els fets precisament han vingut a demostrar el contrari…

El “Nivell d’Ésser” és el que compta i això és Vertical; ens trobem en un graó però podem pujar a un altre graó… L‘“Escala Meravellosa” de la qual estem parlant i que es refereix als diferents “Nivells d’Ésser”, certament, no té res a veure amb el temps lineal… Un “Nivell d’Ésser” més alt està immediatament per sobre de nosaltres d’instant en instant…

No està en cap remot futur horitzontal, sinó aquí i ara; dins de nosaltres mateixos; en la Vertical… És ostensible i qualsevol ho pot comprendre, que les dues línies —Horitzontal i Vertical— es troben de moment en moment en el nostre interior Psicològic i formen Creu…

La personalitat es desenvolupa i desembolica en la línia Horitzontal de la Vida. Neix i mor dins del seu temps lineal; és perecedera; no existeix cap demà per a la personalitat del mort; no és l’Ésser… Els Nivells de l’Ésser; l’Ésser mateix, no és del temps, no té res a veure amb la Línia Horitzontal; es troba dins de nosaltres mateixos. Ara, en la Vertical…

Resultaria manifestament absurd buscar al nostre propi Ésser fora de si mateixos… No està de més sentar com a corol·lari el següent: Títols, graus, ascensos, etc., en el món físic exterior, de cap manera originarien exaltació autèntica, reavaluació de l’Ésser, pas a un graó superior en els “Nivells de l’Ésser”…