L'Essència

El que fa bell i adorable a tot nen nounat és la seva Essència; aquesta constitueix en si mateixa la seva veritable realitat… El normal creixement de l’Essència en tota criatura, certament és molt residual, incipient…

El cos humà creix i es desenvolupa d’acord amb les lleis biològiques de l’espècie, però aquestes possibilitats resulten per si mateixes molt limitades per a l’Essència… Inqüestionablement l’Essència només pot créixer per si mateixa sense ajuda, en petitíssim grau…

Parlant francament i sense ambages direm que el creixement espontani i natural de l’Essència, només és possible durant els primers tres, quatre i cinc anys d’edat, és a dir, en la primera etapa de la vida… La gent pensa que el creixement i desenvolupament de l’Essència es realitza sempre de forma contínua, d’acord amb la mecànica de l’evolució, però el Gnosticisme Universal ensenya clarament que això no ocorre així…

Amb la finalitat que l’Essència creixi més, alguna cosa molt especial ha de succeir, alguna cosa nova cal realitzar. Vull referir-me en forma emfàtica al treball sobre si mateix. El desenvolupament de l’Essència únicament és possible a base de treballs conscients i patiments voluntaris…

És necessari comprendre que aquests treballs no es refereixen a qüestions de professió, bancs, fusteria, paleteria, arranjament de línies fèrries o assumptes d’oficina… Aquest treball és per a tota persona que ha desenvolupat la personalitat; es tracta d’alguna cosa Psicològica…

Tots nosaltres sabem que tenim dins de si mateixos això que s’anomena EGO, JO, MI MATEIX, SI MATEIX… Desgraciadament l’Essència es troba embotellada, enfrascada, entre l’EGO i això és lamentable. Dissoldre el JO Psicològic, desintegrar els seus elements indesitjables, és urgent, inajornable, impostergable… així és el sentit del treball sobre si mateix. Mai podríem alliberar l’Essència sense desintegrar prèviament el JO Psicològic…

En l’Essència hi ha la Religió, el BUDDHA, la Saviesa, les partícules de dolor del nostre Pare que està en els Cels i totes les dades que necessitem per a l’AUTO-REALITZACIÓ ÍNTIMA DE L’ÉSSER. Ningú podria aniquilar el JO Psicològic sense eliminar prèviament els elements inhumans que portem dins…

Necessitem reduir a cendres la crueltat monstruosa d’aquests temps: l’enveja que desgraciadament ha vingut a convertir-se en el ressort secret de l’acció; la cobdícia insuportable que ha tornat la vida tan amarga: l’fastigosa maledicència; la calúmnia que tantes tragèdies origina; les borratxeres; la immunda luxúria que fa tanta pudor; etc., etc., etc.

A mesura que totes aquestes abominacions es van reduint a polseguera còsmica, l’Essència a més d’emancipar-se, creixerà i es desenvoluparà harmoniosament… Inqüestionablement quan el JO Psicològic ha mort, resplendeix en nosaltres l’Essència…

L’Essència lliure ens confereix bellesa íntima; de tal bellesa emanen la felicitat perfecta i el veritable Amor… L’Essència posseeix múltiples sentits de perfecció i extraordinaris poders naturals… Quan “Morim en Si Mateixos”, quan dissolim el JO Psicològic, gaudim dels preuosos sentits i poders de l’Essència…