La Individualitat

Creure’s “Un”, certament és una broma de molt mal gust; desafortunadament aquesta vana il·lusió existeix dins de cadascú de nosaltres.

Lamentablement sempre pensem de nosaltres mateixos el millor, mai se’ns acut comprendre que ni tan sols posseïm Individualitat veritable.

El pitjor del cas és que fins i tot ens donem el luxe fals de suposar que cadascú de nosaltres gaudeix de plena consciència i voluntat pròpia.

Pobres de nosaltres! Que necis som! No hi ha dubte que la ignorància és la pitjor de les desgràcies.

Dins de cadascú de nosaltres hi existeixen molts milers d’individus diferents, subjectes distints, Joes o gent que renyen entre si, que es barallen per la supremacia i que no tenen ordre o concordança alguna.

Si fóssim conscients, si despertéssim de tants somnis i fantasies, com diferent seria la vida. ..

Però per acabar-ho d’adobar, les emocions negatives i les auto-consideracions i l’amor propi, ens fascinen, ens hipnotitzen, mai ens permeten recordar-nos de nosaltres mateixos, veure’ns tal com som…

Creiem tenir una sola voluntat quan en realitat posseïm moltes voluntats diferents. (Cada Jo té la seva)

La tragicomèdia de tota aquesta Multiplicitat Interior resulta espantosa; les diferents voluntats interiors xoquen entre si, viuen en conflicte continu, actuen en diferents direccions.

Si tinguéssim veritable Individualitat, si posseïssim Una Unitat en comptes d’una Multiplicitat, tindríem també continuïtat de propòsits, consciència desperta, voluntat particular, individual.

Canviar és l’indicat, però hem de començar per ser sincers amb nosaltres mateixos.

Necessitem fer un inventari psicològic de nosaltres mateixos per conèixer el que ens sobra i el que ens falta.

És possible aconseguir Individualitat, però si creiem tenir-la tal possibilitat desapareixerà.

És evident que mai lluitaríem per aconseguir alguna cosa que creiem tenir. La fantasia ens fa creure que som posseïdors de la Individualitat i fins i tot existeixen al món escoles que així ho ensenyen.

És urgent lluitar contra la fantasia, aquesta ens fa aparèixer com si fóssim això, o allò, quan en realitat som miserables, desvergonyits i perversos.

Pensem que som homes, quan en veritat som tan sols mamífers intel·lectuals desproveïts d’Individualitat.

Els mitòmans es creuen Déus, Mahatmas, etc., sense sospitar si més no que ni tan sols tenen ment individual i Voluntat Conscient.

Els egòlatres adoren tant al seu estimat Ego, que mai acceptarien la idea de la Multiplicitat d’Egos dins de si mateixos.

Els paranoics amb tot l’orgull clàssic que els caracteritza, ni tan sols llegiran aquest llibre…

És indispensable lluitar a mort contra la fantasia sobre nosaltres mateixos, si és que no volem ser víctimes d’emocions artificials i experiències falses que a més de posar-nos en situacions ridícules, detenen tota possibilitat de desenvolupament interior.

L’animal intel·lectual està tan hipnotitzat per la seva fantasia, que somia que és lleó o àguila quan en veritat no és més que un vil cuc del fang de la terra.

El mitòman mai acceptaria aquestes afirmacions renglons amunt fetes; òbviament ell se sent arxihierofante diguin el que diguin; sense sospitar que la fantasia és merament res, “res sinó fantasia”.

La fantasia és una força real que actua universalment sobre la humanitat i que manté a l’Humanoide Intel·lectual en estat de somni, fent-li néixer creure que ja és un home, que posseeix veritable Individualitat, voluntat, consciència desperta, ment particular, etc., etc., etc.

Quan pensem que som un, no podem moure’ns d’on estem en si mateixos, romanem estancats i finalment degenerem, involucionem.

Cadascú de nosaltres es troba en determinada etapa psicològica i no podrem sortir de la mateixa, tret que descobrim directament a totes aquestes persones o Joes que viuen dins de la nostra persona.

És clar que mitjançant l’auto-observació íntima podrem veure a la gent que viu en la nostra psiquis i que necessitem eliminar per aconseguir la transformació radical.

Aquesta percepció, aquesta auto-observació, canvia fonamentalment tots els conceptes equivocats que sobre si mateixos teníem i com a resultat evidenciem el fet concret que no posseïm veritable Individualitat,

Mentre no ens auto-observem, viurem en la il·lusió que som Un i en conseqüència la nostra vida serà equivocada.

No és possible relacionar-nos correctament amb els nostres semblants mentre no es realitzi un canvi Interior en el fons de la nostra psiquis.

Qualsevol canvi íntim exigeix l’eliminació prèvia dels Joes que portem dins.

De cap manera podríem eliminar tals Joes si no els observem en el nostre interior.

Aquells que se senten Un, que pensen de si mateixos el millor, que mai acceptarien la doctrina dels molts, tampoc desitgen observar als Joes i per tant qualsevol possibilitat de canvi es fa en ells impossible.

No és possible canviar si no s’elimina, però qui se sent posseïdor de la Individualitat si acceptés que ha d’eliminar, ignoraria realment que és el que ha d’eliminar.

Però, no hem d’oblidar que qui creu ser Un, auto-enganyat creu que sí sap el que ha d’eliminar, però en veritat ni tan sols sap que no sap, és un ignorant il·lustrat.

Necessitem “desegoïtzar-nos” per “individualitzar-nos”, però qui creu que posseeix la Individualitat és impossible que pugui desegoïtzar-se.

La Individualitat és sagrada en un cent per cent, rars són els que la tenen, però tots pensen que la tenen.

Com podríem eliminar “Joes”, si creiem que tenim un “Jo” Únic?

Certament només qui mai s’ha Auto-Observat seriosament pensa que té un Jo Únic.

Però hem de ser molt clars en aquest ensenyament perquè existeix el perill psicològic de confondre a la Individualitat autèntica amb el concepte d’alguna espècie de “Jo Superior” o alguna cosa per l’estil.

La Individualitat Sagrada està molt més enllà de qualsevol forma de “Jo”, és el que és, el que sempre ha estat i el que sempre serà.

La legítima Individualitat és l’Ésser i la raó de Ser de l’Ésser, és el mateix Ésser.

Distingiu entre l’Ésser i el Jo. Qui confonen al Jo amb l’Ésser, certament mai s’han auto-observat seriosament.

Mentre continuï l’Essència, la consciència, embotellada entre tot aquest conjunt de Joes que portem dins, el canvi radical serà alguna cosa més que Impossible.