L'Oració a la Feina

Observació, Judici i Execució, són els tres factors bàsics de la dissolució.

Primer: s’observa. Segon: s’enjudicia. Tercer: s’executa.

Als espies a la guerra, primer se’ls observa; segon se’ls enjudicia; tercer se’ls afusella.

En la interrelació existeix auto-descobriment i auto-revelació. Qui renuncia a la convivència amb els seus semblants, renuncia també a l’auto-descobriment.

Qualsevol incident de la vida per insignificant que sembli, indubtablement té per causa un actor íntim en nosaltres, un agregat psíquic, un “Jo”.

L’auto-descobriment és possible quan ens trobem en estat d’alerta percepció, alerta novetat.

“Jo”, descobert in fraganti, ha de ser observat acuradament en el nostre cervell, cor i sexe.

Un Jo qualsevol de luxúria podria manifestar-se en el cor com a amor, en el cervell com un Ideal, més en posar atenció al sexe, sentiríem certa excitació morbosa inconfusible.

L’enjudiciament de qualsevol Jo ha de ser definitiu. Necessitem asseure’l al banc dels acusats i jutjar-lo despietadament.

Qualsevol evasiva, justificació, consideració, ha de ser eliminada, si és que en veritat volem fer-nos conscients del “Jo” que anhelem extirpar de la nostra psique.

Execució és diferent; no seria possible executar un “Jo” qualsevol, sense haver-lo prèviament observat i enjudiciat.

L’oració en el treball psicològic és fonamental per a la dissolució. Necessitem un poder superior a la ment, si és que en realitat desitgem desintegrar tal o qual “Jo”.

La ment per si mateixa mai podria desintegrar cap “Jo”, això és irrebatible, irrefutable.

Orar és parlar amb Déu. Nosaltres hem d’apel·lar a Déu Mare en la Nostra Intimitat, si és que en veritat volem desintegrar “Joes”, qui no estima la seva Mare, el fill ingrat, fracassarà en el treball sobre si mateix.

Cadascú de nosaltres té la seva Mare Divina particular, individual, ella en si mateix és una part del nostre propi Ser, però derivat.

Tots els pobles antics van adorar “Déu Mare” en el més profund del nostre Ser. El principi femení de l’Etern és ISIS, MARIA, TONANZIN, CIBELES, REA, ADONIA, INSUBERTA, etc., etc., etc.

Si en el merament físic tenim pare i mare, en el més fondo del nostre Ser tenim també el nostre Pare que està en secret i la nostra Divina Mare KUNDALINI.

Hi ha tants Pares al Cel quants homes a la terra. Déu Mare en la nostra pròpia intimitat és l’aspecte femení del nostre Pare que està en secret.

ELL i ELLA són certament les dues parts superiors del nostre Ser íntim. Indubtablement ELL i ELLA són el nostre mateix Ser Real més enllà del “JO” de la Psicologia.

ELL es desdobla en ELLA i mana, dirigeix, instrueix. ELLA elimina els elements indesitjables que en el nostre interior portem, a condició d’un treball continu sobre si mateix.

Quan hàgim mort radicalment, quan tots els elements indesitjables hagin estat eliminats després de molts treballs conscients i patiments voluntaris ens fusionarem i integrarem amb el “PARE-MARE”, llavors serem Déus terriblement divins, més enllà del bé i del mal.

La nostra Mare Divina particular, individual, mitjançant els seus poders flamígers pot reduir a polseguera còsmica qualsevol d’aquests tants “Joes”, que hagi estat prèviament observat i enjudiciat.

De cap manera seria necessària una fórmula específica per resar-li a la nostra Mare Divina interior. Hem de ser molt naturals i simples en dirigir-nos a ELLA. El nen que es dirigeix a la seva mare, mai té fórmules especials, diu el que surt del seu cor i això és tot.

Cap “Jo” es dissol instantàniament; la nostra Divina Mare ha de treballar i fins i tot patir moltíssim abans d’aconseguir una aniquilació de qualsevol “Jo”.

Torneu-vos introvertits, dirigiu la vostra pregària cap a dins, buscant dins del vostre interior la vostra Divina Senyora i amb súpliques sinceres podeu parlar-li. Pregueu-li desintegri aquell “Jo” que hàgiu prèviament observat i enjudiciat.

El sentit d’auto-observació íntima, conforme es vagi desenvolupant, us permetrà verificar l’avanç progressiu del vostre treball.

Comprensió, discerniment, són fonamentals, no obstant això es necessita d’alguna cosa més si és que en realitat volem desintegrar el “MI MATEIX”.

La ment pot donar-se el luxe d’etiquetar qualsevol defecte, passar-lo d’un departament a un altre, exhibir-lo, amagar-lo, etc., més mai podria alterar-lo fonamentalment.

Es necessita d’un “poder especial” superior a la ment, d’un poder flamíger capaç de reduir a cendres qualsevol defecte.

STELLA MARIS, la nostra Divina Mare, té aquest poder, pot polvoritzar qualsevol defecte psicològic.

La nostra Mare Divina, viu en la nostra intimitat, més enllà del cos, dels afectes i la ment. Ella és per si mateixa un poder igni superior a la ment.

La nostra Mare Còsmica particular, individual, posseeix Saviesa, Amor i Poder. En ella existeix absoluta perfecció.

Les bones intencions i la repetició constant de les mateixes, de res serveixen, a res condueixen.

De res serviria repetir: “no seré luxuriós”; els Joes de la lascívia de totes maneres continuarien existint en el fons mateix de la nostra psique.

De res serviria repetir diàriament: “no tindré més ira”. Els “Joes” de la ira continuarien existint en els nostres fons psicològics.

De res serviria dir diàriament: “no seré més cobejós”. Els “Joes” de la cobdícia continuarien existint en els diversos rerefons de la nostra psique.

De res serviria apartar-nos del món i tancar-nos en un convent o viure en alguna caverna; els “Joes” dins de nosaltres continuarien existint.

Alguns anacoretes cavernaris a base de rigoroses disciplines van arribar a l’èxtasi dels sants i van ser portats als cels, on van veure i van sentir coses que als éssers humans no els és donat comprendre; no obstant això els “Joes” van continuar existint en el seu interior.

Inqüestionablement l’Essència pot escapar-se del “Jo” a base de rigoroses disciplines i gaudir de l’èxtasi, però, després de la felicitat, retorna a l’interior del “Mi Mismo”.

Qui s’han acostumat a l’èxtasi, sense haver dissolt l‘“Ego”, creuen que ja van aconseguir l’alliberament, s’autoenganyen creient-se Mestres i fins i tot Ingressen a la Involució submergida.

Jamés ens pronunciaríem contra l’arravatament místic, contra l’èxtasi i la felicitat de l’Ànima en absència de l’EGO.

Només volem posar èmfasi en la necessitat de dissoldre “Joes” per aconseguir l’alliberament final.

L’Essència de qualsevol anacoreta disciplinat, acostumat a escapar-se del “Jo”, repeteix tal gesta després de la mort del cos físic, gaudeix per un temps de l’èxtasi i després torna com el Geni de la làmpada d’Aladí a l’interior de l’ampolla, a l’Ego, al Mi Mismo.

Aleshores no li queda més remei que retornar a un nou cos físic, amb el propòsit de repetir la seva vida sobre l’estoreta de l’existència.

Molts místics que van desencarnar en les cavernes de l’Himàlaia, a l’Àsia Central, ara són persones vulgars, comunes i corrents en aquest món, tot i que els seus seguidors encara els adoren i veneren.

Qualsevol intent d’alliberament per grandiós que aquest sigui, si no té en compte la necessitat de dissoldre l’Ego, està condemnat al fracàs.