La Voluntat

La “Gran Obra” és, abans de tot, la creació de l’home per si mateix, a base de treballs confidencials i patiments voluntaris.

La “Gran Obra” és la conquesta interior de si mateix, de la nostra veritable llibertat en Déu.

Necessitem amb urgència màxima, inajornable, desintegrar tots aquests “Jo” que viuen en el nostre interior si és que en realitat volem la, emancipació perfecta de la Voluntat.

Nicolás Flamel i Raimundo Lulio, pobres tots dos, van alliberar la seva voluntat i van realitzar innombrables prodigis psicològics que sorprenen.

Agripa no va arribar mai més que a la primera part de la “Gran Obra” i va morir penosament, lluitant en la desintegració dels seus “Jo” amb el propòsit de posseir-se a si mateix i fixar la seva independència.

L’emancipació perfecta de la voluntat assegura al savi l’imperi absolut sobre el Foc, l’Aire, l’Aigua i la Terra.

A molts estudiants de Psicologia contemporània els semblarà exagerat el que rengles amunt afirmem en relació amb el poder sobirà de la voluntat emancipada; no obstant això, la Bíblia ens parla meravelles sobre Moisès.

Segons Filó, Moisès era un Iniciat a la terra dels Faraons a la vora del Nil, Sacerdot d’Osiris, cosí del Faraó, educat entre les columnes d’ISIS, la Mare Divina, i d’OSIRIS el nostre Pare que està en secret.

Moisès era descendent del Patriarca Abraham, el gran Mag Caldeu, i del molt respectable Isaac.

Moisès l’home que va alliberar el poder elèctric de la voluntat, posseeix el do dels prodigis; això ho saben els Divins i els humans. Així està escrit.

Tot el que les Sagrades Escriptures diuen sobre aquest cabdill hebreu, és certament extraordinari, portentós.

Moisès transforma el seu bastó en serp, transforma una de les seves mans en mà de leprós, després li torna la vida.

La prova aquella de l’esbarzer ardent ha posat en clar el seu poder, la gent comprèn, s’agenolla i es prosterna.

Moisès utilitza una Vara Màgica, emblema del poder reial, del poder sacerdotal de l’Iniciat en els Grans Misteris de la Vida i de la Mort.

Davant del Faraó, Moisès canvia en sang l’aigua del Nil, els peixos moren, el riu sagrat queda infectat, els egipcis no poden beure’n, i les irrigacions del Nil vessen sang pels camps.

Moisès fa més; aconsegueix que apareguin milionades de granotes desproporcionades, gegantines, monstruoses, que surten del riu i envaeixen les cases. Després, sota el seu gest, indicador d’una voluntat lliure i sobirana, aquelles granotes horribles desapareixen.

Però com que el Faraó no deixa lliures els israelites. Moisès obra nous prodigis: cobreix la terra de brutícia, suscita núvols de mosques fastigoses i immundes, que després es dona el luxe d’apartar.

Desencadena l’espantosa pesta, i tots els ramats excepte els dels jueus moren.

Agafant sutge del forn —diuen les Sagrades Escriptures— el tira a l’aire i, caient sobre els Egipcis, els causa pústules i úlceres.

Estentent el seu famós bastó Màgic, Moisès fa ploure una calamarsa del cel que en forma inclement destrueix i mata. A continuació fa esclatar el raig flamíger, retumba el tro aterridor i plou espantosament, després amb un gest torna la calma.

No obstant això, el Faraó continua inflexible. Moisès, amb un cop terrible de la seva vara màgica, fa sorgir com per encant núvols de llagostes, després vénen tenebres. Un altre cop amb la vara i tot retorna a l’ordre original.

Molt conegut és el final de tot aquell Drama Bíblic de l’Antic Testament: Intervé Jehová, fa morir tots els primogènits dels egipcis i al Faraó no li queda més remei que deixar marxar els hebreus.

Posteriorment Moisès se serveix de la seva vara màgica per fendre les aigües del Mar Roig i travessar-les a peu sec.

Quan els guerrers egipcis es precipiten per allà perseguint els israelites, Moisès amb un gest, fa que les aigües es tornin a tancar empassant-se aquestes als perseguidors.

Inqüestionablement molts Pseudo-Ocultistes en llegir tot això, voldrien fer el mateix, tenir els mateixos poders de Moisès, no obstant això això resulta una mica més que impossible mentre la Voluntat continuï embotellada entre tots i cadascun d’aquests “Jo” que en els diferents rerefons de la nostra psique carreguem.

L’Essència embutida entre el “Mi Mismo” és el Geni de la làmpada d’Aladí, anhelant llibertat… Lliure tal Geni, pot realitzar prodigis.

L’Essència és “Voluntat-Consciència” desgraciadament processant-se en virtut del nostre propi condicionament.

Quan la Voluntat s’allibera, llavors es barreja o fusiona integrant-se així amb la Voluntat Universal, fent-se per això sobirana.

La Voluntat individual fusionada amb la Voluntat Universal, pot realitzar tots els prodigis de Moisès.

Existeixen tres classes d’actes: A) Aquells que corresponen a la Llei dels accidents. B) Aquests que pertanyen a la Llei de Recurrència, fets sempre repetits en cada existència. C) Accions determinades intencionalment per la Voluntat-Conscient.

Inqüestionablement només gent que hagi alliberat la seva Voluntat mitjançant la mort del “Mi Mismo”, podran realitzar actes nous nascuts del seu lliure albir.

Els actes comuns i corrents de la humanitat, són sempre el resultat de la Llei de Recurrència o el mer producte d’accidents mecànics.

Qui posseeix Voluntat lliure de veritat, pot originar noves circumstàncies; qui té la seva Voluntat embotellada entre el “Jo Pluralitzat”, és víctima de les circumstàncies.

En totes les pàgines bíbliques existeix un desplegament meravellós d’Alta Màgia, Vidència, Profecia, Prodigis, Transfiguracions, Resurrecció de morts, ja per insuflació o per imposició de mans o per la mirada fixa sobre el naixement del nas, etc., etc., etc.

Abunda a la Bíblia el massatge, l’oli sagrat, els passis magnètics, l’aplicació d’una mica de saliva sobre la part malalta, la lectura del pensament aliè, els transports, les aparicions, les paraules vingudes del cel, etc., etc., etc., veritables meravelles de la Voluntat Conscient alliberada, emancipada, sobirana.

Bruixots? Fetillers? Mags Negres?, Abunden com la mala herba; però aquests no són Sants, ni Profetes, ni Adeptes de la Blanca Germandat.

Ningú podria arribar a la “Il·luminació Real”, ni exercir el Sacerdoci Absolut de la Voluntat-Conscient, si prèviament no hagués mort radicalment en si mateix, aquí i ara.

Moltes persones ens escriuen freqüentment queixant-se de no posseir Il·luminació, demanant poders, exigint-nos claus que els converteixin en Mags, etc., etc., etc., però mai s’interessen per auto-observar-se, per auto-coneixer-se, per desintegrar aquests agregats psíquics, aquests “Jo” dins dels quals es troba emmarcada la Voluntat, l’Essència.

Persones així, òbviament estan condemnades al fracàs. Són persones que cobejen les facultats dels Sants, però que de cap manera estan disposades a morir en si mateixes.

Eliminar errors és una cosa màgica, meravellosa per si mateixa, que implica rigorosa auto-observació psicològica.

Exercir poders és possible quan s’allibera radicalment el poder meravellós de la Voluntat.

Desgraciadament com que les persones tenen la voluntat emmarcada entre cada “Jo”, òbviament aquella es troba dividida en múltiples voluntats que es processen cadascuna en virtut del seu propi condicionament.

Resulta clar comprendre que cada “Jo” posseeix per tal causa la seva voluntat inconscient, particular.

Les innombrables voluntats emmarcades entre els “Jo”, xoquen entre si freqüentment, fent-nos per tal motiu impotents, dèbils, miserables, víctimes de les circumstàncies, Incapaços.