Els Dos Mons

Observar i observar-se a un mateix són dues coses completament diferents, però ambdues exigeixen atenció.

En l’observació, l’atenció és orientada cap a fora, cap al món exterior, a través de les finestres dels sentits.

En l’auto-observació d’un mateix, l’atenció és orientada cap a dins i per això els sentits de percepció externa no serveixen, motiu aquest més que suficient com perquè sigui difícil al neòfit l’observació dels seus processos psicològics íntims.

El punt de partida de la ciència oficial en el seu costat pràctic, és l’observable. El punt de partida del treball sobre un mateix, és l’auto-observació, l’auto-observable.

Inqüestionablement aquests dos punts de partida rengles amunt citats, ens porten a direccions completament diferents.

Podria algú envellir aferrat entre els dogmes transigents de la ciència oficial, estudiant fenòmens externs, observant cèl·lules, àtoms, molècules, sols, estrelles, cometes, etc., sense experimentar dins de si mateix cap canvi radical.

La classe de coneixement que transforma interiorment a algú, mai podria aconseguir-se mitjançant l’observació externa.

El veritable coneixement que realment pot originar en nosaltres un canvi interior fonamental té per basament l’auto-observació directa d’un mateix.

És urgent dir-li als nostres estudiants Gnòstics que s’observin a si mateixos i en quin sentit han d’auto-observar-se i les raons per a això.

L’observació és un mitjà per a modificar les condicions mecàniques del món. L’auto-observació Interior és un mitjà per a canviar íntimament.

Com a seqüència o corol·lari de tot això, podem i hem d’afirmar en forma emfàtica, que existeixen dues classes de coneixement, l’extern i l’intern i que a menys que tinguem en si mateixos el centre magnètic que pugui diferenciar les qualitats del coneixement, aquesta barreja dels dos plans o ordres d’idees podrien portar-nos a la confusió.

Sublimes Doctrines pseudo-esotèriques amb marcat cientificisme de fons, pertanyen al terreny de l’observable, però són acceptades per molts aspirants com a coneixement intern.

Ens trobem doncs davant dos mons, l’exterior i l’interior. El primer d’aquests és percebut pels sentits de percepció externa; el segon només pot ser perceptible mitjançant el sentit d’auto-observació interna.

Pensaments, idees, emocions, anhels, esperances, desenganys, etc., són interiors, invisibles per als sentits ordinaris, comuns i corrents i, tanmateix, són per a nosaltres més reals que la taula del menjador o els sofàs de la sala.

Certament nosaltres vivim més en el nostre món interior que en l’exterior; això és irrefutable, irrebatible.

En els nostres Mons Interns, en el nostre món secret, amem, desitgem, sospitem, beneïm, maleïm, anhelem, patim, gaudim, som defraudats, premiats, etc., etc., etc.

Inqüestionablement els dos mons intern i extern són verificables experimentalment. El món exterior és l’observable. El món interior és l’auto-observable en si mateix i dins de si mateix, aquí i ara.

Qui de veritat vulgui conèixer els “Mons Interns” del planeta Terra o del Sistema Solar o de la Galàxia en què vivim, ha de conèixer prèviament el seu món íntim, la seva vida interior, particular, els seus propis “Mons Interns”.

“Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’Univers i als Déus”.

Com més s’explori aquest “Món Interior” anomenat “Un Mateix”, tant més comprendrà que viu simultàniament en dos mons, en dues realitats, en dos àmbits, l’exterior i l’interior.

De la mateixa manera que a un li és indispensable aprendre a caminar en el “món exterior”, per a no caure en un precipici, no extraviar-se en els carrers de la ciutat, seleccionar les seves amistats, no associar-se amb perversos, no menjar verí, etc., així també mitjançant el treball psicològic sobre un mateix, aprenem a caminar en el “Món Interior” el qual és explorable mitjançant l’auto-observació de si.

Realment el sentit d’auto-observació de si mateix es troba atrofiado en la raça humana decadent d’aquesta època tenebrosa en què vivim.

A mesura que nosaltres perseverem en l’auto-observació de si mateixos, el sentit d’auto-observació íntima s’anirà desenvolupant progressivament.