Observador i Observat

És molt clar i no resulta difícil comprendre que quan algú comença a observar-se a si mateix seriosament des del punt de vista que no és Un sinó Molts, comença realment a treballar sobre tot allò que carrega a dins.

Són un obstacle, un impediment, una trava, per al treball d’Auto-observació Íntima, els següents defectes psicològics: Mitomania (Deliri de Grandesa, creure’s un Déu), Egolatria (Creença en un JO Permanent; adoració a qualsevol espècie d’Alter-Ego), Paranoia (Sabiondesa, Autosuficiència, engreïment, creure’s infal·lible, orgull místic, persona que no sap veure el punt de vista aliè).

Quan es continua amb la convicció absurda que se és Un, que es posseeix un JO permanent, resulta quelcom més que impossible el treball seriós sobre si mateix. Qui sempre es creu Un, mai serà capaç de separar-se dels seus propis elements indesitjables. Considerarà cada pensament, sentiment, desig, emoció, passió, afecte, etc., etc., etc., com a funcionalismes diferents, immutables, de la seva pròpia naturalesa i fins i tot es justificarà davant els altres dient que tals o quals defectes personals són de caràcter hereditari…

Qui accepta la Doctrina dels Molts Jos, comprèn a base d’observació que cada desig, pensament, acció, passió, etc., correspon a aquest o a un altre Jo diferent, diferent… Qualsevol atleta de l’Auto-observació íntima, treballa molt seriosament dins de si mateix i s’esforça per apartar de la seva psique els diversos elements indesitjables que carrega a dins…

Si un de veritat i molt sincerament comença a observar-se internament, resulta dividint-se en dos: Observador i Observat. Si tal divisió no es produís, és evident que mai faríem un pas endavant en la Via meravellosa de l’Autoconeixement. Com podríem observar-nos a nosaltres mateixos si cometem l’error de no voler dividir-nos entre Observador i Observat?

Si tal divisió no es produeix, és obvi que mai faríem un pas endavant en el camí de l’Autoconeixement. Indubtablement, quan aquesta divisió no succeeix, continuem identificats amb tots els processos del JO Pluralitzat… Qui s’identifica amb els diversos processos del JO Pluralitzat, és sempre víctima de les circumstàncies.

Com podria modificar circumstàncies aquell que no es coneix a si mateix? Com podria conèixer-se a si mateix qui mai s’ha observat internament? De quina manera podria algú auto-observar-se si no es divideix prèviament en Observador i Observat?

Ara bé, ningú pot començar a canviar radicalment mentre no sigui capaç de dir: “Aquest desig és un Jo animal que he d’eliminar”; “aquest pensament egoista és un altre Jo que em turmenta i que necessito desintegrar”; “aquest sentiment que fereix el meu cor és un Jo intrús que necessito reduir a pols còsmica”; etc., etc., etc. Naturalment, això és impossible per a qui mai s’ha dividit entre Observador i Observat.

Qui pren tots els seus processos psicològics com a funcionalismes d’un JO Únic, Individual i Permanent, es troba tan identificat amb tots els seus errors, els té tan units a si mateix, que ha perdut per tal motiu la capacitat per separar-los de la seva psique. Òbviament, persones així mai poden canviar radicalment, són gent condemnada al fracàs més rotund.