Pensaments Negatius

Pensar profundament i amb plena atenció resulta estrany per aquesta època involutiva i decadent. Del Centre Intel·lectual sorgeixen diversos pensaments provinents, no d’un Jo permanent com suposen nèciament els ignorants il·lustrats, sinó dels diferents “Jos” en cadascú de nosaltres.

Quan un home està pensant, creu fermament que ell, per si mateix i per la seva pròpia voluntat, està pensant. No vol adonar-se’n el pobre mamífer intel·lectual que els múltiples pensaments que pel seu enteniment creuen tenen el seu origen en els diferents “Jos” que portem dins.

Això significa que no som veritables individus pensants; realment encara no tenim ment individual. No obstant això, cadascun dels diferents “Jos” que carreguem dins usa el nostre Centre Intel·lectual, l’utilitza cada vegada que pot per pensar. Absurd seria, doncs, identificar-se amb tal o qual pensament negatiu i perjudicial, creient-lo propietat particular.

Òbviament, aquest o aquell pensament negatiu prové de qualsevol “Jo” que en un moment donat ha usat abusivament el nostre Centre Intel·lectual. Pensaments negatius n’hi ha de diferent espècie: sospita, desconfiança, mala voluntat cap a una altra persona, gelosia passional, gelosia religiosa, gelosia política, gelosia per amistats o de tipus familiar, cobdícia, luxúria, venjança, ira, orgull, enveja, odi, ressentiment, robatori, adulteri, peresa, gola, etc., etc., etc.

Realment són tants els defectes psicològics que tenim que encara que tinguéssim palau d’acer i mil llengües per parlar, no arribaríem a enumerar-los cabalment. Com a seqüència o corol·lari d’allò dit abans, resulta desgavellat identificar-nos amb els pensaments negatius.

Com vulgui que no és possible que existeixi efecte sense causa, afirmem solemnement que mai podria existir un pensament per si mateix, per generació espontània… La relació entre pensador i pensament és ostensible; cada pensament negatiu té el seu origen en un pensador diferent.

En cadascú de nosaltres existeixen tants pensadors negatius com pensaments de la mateixa índole. Mirada aquesta qüestió des de l’angle pluralitzat de “Pensadors i Pensaments”, succeeix que cadascun dels “Jos” que carreguem en la nostra psique és certament un pensador diferent.

Inqüestionablement, dins de cadascú de nosaltres existeixen massa pensadors; no obstant això, cadascun d’aquests, malgrat ser tan sols part, es creu el tot en un moment donat… Els mitòmans, els egòlatres, els narcisistes, els paranoics, mai acceptarien la tesi de “La Pluralitat de Pensadors” perquè s’estimen massa a si mateixos, se senten “el papà de Tarzan” o “la mamà dels pollets”…

Com podrien tals gents anormals acceptar la idea que no posseeixen una ment individual, genial, meravellosa?… No obstant això, tals “Sabihondos” pensen de si mateixos el millor i fins i tot es vesteixen amb la túnica d’Aristip per demostrar saviesa i humilitat…

Compta per aquí la llegenda dels segles que Aristip, volent demostrar saviesa i humilitat, es va vestir amb una vella túnica plena de pegats i forats; va empunyar amb la destra el bastó de la filosofia i se’n va anar pels carrers d’Atenes i se’n va anar pels carrers d’Atenes… Diuen que quan Sòcrates el va veure venir, va exclamar amb gran veu: “Oh Aristip, es veu la teva vanitat a través dels forats de la teva vestidura!”.

Qui no viu sempre en estat d’alerta novetat, alerta percepció, pensant que està pensant, s’identifica fàcilment amb qualsevol pensament negatiu. De resultes d’això, enforteix lamentablement el poder sinistre del “Jo Negatiu”, autor del corresponent pensament en qüestió.

Com més ens identifiquem amb un pensament negatiu, tant més esclaus serem del corresponent “Jo” que el caracteritza. Pel que fa a la Gnosis, al Camí Secret, al treball sobre si mateix, les nostres temptacions particulars es troben precisament en els “Jos” que odien la Gnosis, el treball esotèric, perquè no ignoren que la seva existència dins de la nostra psique està mortalment amenaçada per la Gnosis i pel treball.

Aquests “Jos Negatius” i pendenciers s’apoderen fàcilment de certs racons mentals emmagatzemats en el nostre Centre Intel·lectual i originen seqüencialment corrents mentals nocives i perjudicials. Si acceptem aquests pensaments, aquests “Jos Negatius” que en un moment donat controlen el nostre Centre Intel·lectual, serem llavors incapaços de lliurar-nos dels seus resultats.

Mai hem d’oblidar que tot “Jo Negatiu” s‘“Auto-Enganya” i “Enganya”, conclusió: menteix. Cada vegada que sentim una sobtada pèrdua de força, quan l’aspirant es desil·lusiona, de la Gnosis, del treball esotèric, quan perd l’entusiasme i abandona allò millor, és obvi que ha estat enganyat per algun Jo Negatiu.

El “Jo Negatiu de l’Adulteri” aniquila els nobles llars i fa desgraciats als fills. El “Jo Negatiu de la Gelosia” enganya als éssers que s’adoren i destrueix la felicitat dels mateixos. El “Jo Negatiu de l’Orgull Místic” enganya als devots del Camí i aquests, sentint-se savis, aborren al seu Mestre o el traeixen…

El Jo Negatiu apel·la a les nostres experiències personals, als nostres records, als nostres millors anhels, a la nostra sinceritat, i, mitjançant una rigorosa selecció de tot això, presenta quelcom en una falsa llum, quelcom que fascina i ve el fracàs… No obstant això, quan un descobreix el “Jo” en acció, quan ha après a viure en estat d’alerta, tal engany es fa impossible…