Prefaci

El present Tractat de Psicologia Revolucionària és un nou Missatge que el Mestre atorga als germans amb motiu del Nadal de 1975. És un Codi complet que ens ensenya a matar defectes. Fins ara l’estudiantat es conforma amb reprimir els defectes, una cosa així com el cap militar que s’imposa davant dels seus subordinats, personalment hem estat tècnics a reprimir defectes, però va arribar el moment en què ens veiem obligats a donar-li mort, a eliminar-los, valent-nos de la tècnica del Mestre Samael qui en forma nítida, precisa i exacta ens dóna les claus.

Quan els defectes moren, a més d’expressar-se l’Ànima amb la seva immaculada bellesa tot canvia per a nosaltres, molts pregunten com fan quan diversos defectes afloren alhora, i a ells els contestem que eliminin uns i que els altres esperin, a aquests altres els poden reprimir per a més tard eliminar.

En el PRIMER CAPÍTOL; ens ensenya com canviar la pàgina de la nostra vida, trencar: Ira, cobdícia, enveja, luxúria, orgull, peresa, gola, desig, etc. És indispensable dominar la ment terrena i fer girar el vòrtex frontal perquè aquest absorbeixi l’etern coneixement de la ment Universal, en aquest mateix capítol ens ensenya a examinar, el nivell moral de Ser i canviar aquest nivell. Això és possible quan destruïm els nostres defectes.

Tot canvi interior porta com a conseqüència un canvi exterior. El nivell de Ser de què tracta el Mestre en aquesta obra es refereix a la condició en què ens trobem.

En el SEGON CAPÍTOL; explica que el nivell de Ser és l’esglaó on ens trobem situats a l’escala de la Vida, quan pugem aquesta escala llavors progressem, però quan romanem estacionats ens produeix avorriment, desgana, tristesa, pesar.

En el TERCER CAPÍTOL; ens parla sobre la rebel·lia Psicològica i ens ensenya que el punt Psicològic de partida està dins de nosaltres i ens diu que el camí vertical o perpendicular és el camp dels Rebels, dels que busquen canvis immediats, de tal manera que el treball sobre si mateix és la característica principal del camí vertical; Els humanoides caminen pel camí horitzontal a l’escala de la vida.

En el QUART CAPÍTOL; determina com es produeixen els canvis, la bellesa d’un nen obeeix al fet de no haver desenvolupat els seus defectes i veiem que conforme aquests es van desenvolupant en el nen va perdent la seva bellesa Innata. Quan desintegrem els defectes l’Ànima es manifesta en la seva esplendor i això ho perceben les persones a simple vista, a més la bellesa de l’Ànima és la que embellir el cos físic.

En el CAPÍTOL CINQUÈ; Ens ensenya el maneig aquest gimnàs Psicològic, i ens ensenya el mètode per aniquilar la lletjor secreta que portem per dins, (els defectes); ens ensenya a treballar sobre si mateix, per aconseguir una transformació Radical.

Canviar és necessari, però les gents no saben com canviar, pateixen molt i es conformen a donar-li la culpa, als altres, no saben que únicament ells són els responsables del maneig de la seva Vida.

En el CAPÍTOL SISÈ; ens parla sobre la vida, ens diu que la vida resulta un problema que ningú entén: Els estats són Interiors i els esdeveniments són Exteriors.

En el CAPÍTOL SETÈ; Ens parla sobre els estats Interiors, i ens ensenya la diferència que existeix entre els estats de consciència i els esdeveniments exteriors de la vida pràctica.

Quan modifiquem els estats equivocats de la consciència, això origina canvis fonamentals en nosaltres.

Ens parla en el NOVÈ CAPÍTOL SOBRE ELS SUCCÉSOS PERSONALS; i ens ensenya a corregir els estats Psicològics equivocats i els estats interiors erronis, ens ensenya a posar ordre a la nostra desordenada casa interior, la vida interior porta circumstàncies exteriors i si aquestes són doloroses es deuen als estats interiors absurds. L’exterior és el reflex de l’interior, el canvi interior origina immediatament un nou ordre de coses.

Els estats interiors equivocats ens converteixen en víctimes indefenses de la perversitat humana, ens ensenya a no identificar-nos amb cap esdeveniment recordant-nos que tot passa, hem d’aprendre a veure la vida com una pel·lícula i en el drama hem de ser observadors, no confondre’ns amb el drama.

Un dels meus fills té un Teatre on s’exhibeixen les pel·lícules modernes i aquest s’omple quan treballen artistes que s’han distingit amb Oscares; Un dia qualsevol el meu fill Alvaro em convidava a una pel·lícula on treballaven artistes amb Oscares, a la invitació li vaig contestar que no podia assistir perquè estava Interessat en un drama humà millor que el de la seva pel·lícula, on tots els artistes eren Oscares; ell em va preguntar: Quin és aquest drama?, i jo li vaig respondre, el drama de la Vida; Ell va continuar, però en aquest drama tots treballem, i li vaig manifestar: Jo treballo com a observador d’aquest Drama. Per què? Li vaig respondre: perquè jo no em confonc amb el drama, faig el que he de fer, no m’emociono ni m’entristeixo amb els esdeveniments del drama.

En el CAPÍTOL DÈCIM; Ens parla sobre els diferents joes i ens explica que en la vida interior de les persones no hi ha treball harmoniós per ser una suma de joes, per això tants canvis en la vida diària de cadascun dels actors del drama: gelosia, riures, plors, ràbia, esglai, aquestes característiques ens mostren els canvis i alteracions tan variades a què ens exposen els joes de la nostra personalitat.

En el CAPÍTOL ONZÈ; Ens parla sobre el nostre estimat Ego i ens diu que els joes són valors psíquics ja siguin positius o negatius i ens ensenya la pràctica de l’auto-observació interior i així anem descobrint a molts joes que viuen dins de la nostra personalitat.

En el CAPÍTOL DOTZÈ; Ens parla del Canvi Radical, allà ens ensenya que no és possible cap canvi en la nostra psiquis sense observació directa de tot aquest conjunt de factors subjectius que portem a dins.

Quan aprenem que no som un si no molts dins de nosaltres, anem en el camí de l’auto-coneixement. Coneixement i Comprensió són diferents, el primer és de la ment i el segon és del cor.

CAPÍTOL TRETZE; Observador i observat, allà ens parla de l’atleta de l’auto-observació interna que és aquell que treballa seriosament sobre si mateix i s’esforça per apartar els elements indesitjables que carreguem a dins.

Per a l’auto-coneixement hem de dividir-nos en observador i observat, sense aquesta divisió mai podríem arribar a l’auto-coneixement.

En el CAPÍTOL CATORZÈ; Ens parla sobre els pensaments Negatius; i veiem que tots els joes posseeixen intel·ligència i es valen del nostre centre Intel·lectiu per llançar conceptes, idees, anàlisis, etc., la qual cosa indica que no posseïm ment individual, veiem en aquest capítol que els joes abusivament utilitzen el nostre centre pensant.

En el CAPÍTOL QUINZÈ; Ens parla sobre la Individualitat, allà s’adona un que no tenim consciència ni voluntat pròpia, ni individualitat, mitjançant l’auto-observació íntima podem veure a les gents que viuen en la nostra psiquis (els joes) i que hem d’eliminar per aconseguir la Transformació Radical, ja que la individualitat és sagrada, veiem el cas de les Mestres d’escola que viuen corregint nens tota la vida i així arriben a la decrepitud perquè també es van confondre amb el drama de la vida.

Els restants capítols del 16 al 32 són interessantíssims per a totes aquelles persones que vulguin sortir del munt, per als que aspiren a ser alguna cosa a la vida, per a les àguiles altívoles, per als revolucionaris de la consciència i d’esperit indomable, per a aquells que renuncien a l’espinada de goma, que dobleguen la seva cerviz davant la fusta de qualsevol tirà.

CAPÍTOL SETZE; ens parla el Mestre sobre el llibre de la vida, és convenient observar la repetició de paraules diàries, la recurrència de les coses d’un mateix dia tot això ens condueix a l’alt coneixement.

En el CAPÍTOL DISSET; Ens parla sobre les criatures mecàniques i ens diu que quan un no s’auto-observa no pot adonar-se de la incessant repetició diària, qui no desitja observar-se a si mateix tampoc desitja treballar per aconseguir una veritable transformació Radical, la nostra personalitat és només una marioneta, un ninot parlant, alguna cosa mecànica, som repetidors de successos, els nostres hàbits són els mateixos, mai hem volgut modificar-los.

CAPÍTOL DIVUIT; es tracta del Pa Súper-Substancial, els hàbits ens mantenen petrificats, som gents mecàniques carregats de vells hàbits, hem de provocar canvis interns. L’auto-observació és indispensable.

CAPÍTOL DINOU; ens parla del bon amo de casa, cal aïllar-nos del drama de la vida, cal defensar la fugida de la psiquis, aquest treball va en contra de la vida, es tracta d’alguna cosa molt diferent al de la vida diària.

Mentre un no es canviï interiorment serà sempre víctima de les circumstàncies. El bon amo de casa és aquell que neda contra el corrent, els que no volen deixar-se devorar per la vida són molt escassos.

En el CAPÍTOL VINT; Ens parla sobre els dos mons, i ens diu que el veritable coneixement que realment pot originar en nosaltres un canvi interior fonamental, té per basament l’auto-observació directa de si mateix. L’auto-observació interior és un mitjà per canviar íntimament, mitjançant l’auto-observació de si, aprenem a caminar en el camí interior, El sentit d’auto-observació de si mateix es troba atrofiado en la raça humana, però aquest sentit es desenvolupa quan perseveramos en l’auto-observació de si mateix, així com aprenem a caminar en el món exterior, així també mitjançant el treball psicològic sobre si mateix aprenem a caminar en el món interior.

En el CAPÍTOL VINT-I-U; ens parla sobre l’observació de si mateix, ens diu que l’observació de si mateix és un mètode pràctic per aconseguir una transformació radical, conèixer mai és observar, no cal confondre el conèixer amb l’observar.

L’observació de si, és un cent per cent activa, és un mitjà de canvi de si, mentre que el conèixer que és passiu no ho és. L’atenció dinàmica prové del costat observant, mentre els pensaments i les emocions pertanyen al costat observat. El conèixer és alguna cosa completament mecànic, passiu; en canvi l’observació de si és un acte conscient.

En el CAPÍTOL VINT-I-DOS; ens parla de la Xerrada, i ens diu que verifiquem, o sigui això de “parlar sols” és perjudicial, perquè són els nostres joes enfrontats uns amb altres, quan et descobreixis parlant sol, observa’t i descobriràs la majadería que estàs cometent.

En el CAPÍTOL VINT-I-TRES; ens parla del món de relacions, i ens diu que existeixen tres estats de relacions, obligants amb el nostre propi cos, amb el món exterior i la relació de l’home amb si mateix, la qual cosa no té importància per a la majoria de les gents, a les gents només els interessen els dos primers tipus de relacions. Hem d’estudiar per saber amb quins d’aquests tres tipus estem en falta.

La falta d’eliminació interior fa que no estiguem relacionats amb si mateix i això fa que permanezcam en tenebres, quan et trobis abatut, desorientat, confós, recorda’t a “tu mateix” i això farà que les cèl·lules del teu cos rebin un alè diferent.

En el CAPÍTOL VINT-I-QUATRE; Ens parla sobre la cançó psicològica, ens diu sobre les cantaletes, l’autodefensa, el sentir-nos perseguits, etc., el creure que altres tenen la culpa de tot quant ens succeeix, en canvi els triomfs els prenem com a obra nostra, així mai podrem millorar-nos. L’home embotellat en els conceptes que ell genera es pot tornar útil o inútil, aquesta no és la tònica per observar-nos i millorar-nos, aprendre a perdonar és indispensable per al nostre millorament interior. La llei de la Misericòrdia és més elevada que la llei de l’home violent. “Ull per ull, dent per dent”. La Gnosis està destinada a aquells aspirants sincers que veritablement volen treballar i canviar, cadascú canta la seva pròpia cançó psicològica.

El trist record de les coses viscudes ens lliguen al passat i no ens permeten viure el present el qual ens desfigura. Per passar a un nivell superior és indispensable deixar de ser el que s’és, sobre cadascun de nosaltres hi ha nivells superiors al que hem d’escalar.

En el CAPÍTOL VINT-I-CINQUÈ; Ens parla sobre el Retorn i Recurrència i ens diu que Gnosis és transformació, renovació, millorament incessant; el que no vol millorar-se, transformar-se, perd el seu temps perquè a més de no avançar es queda en el camí de retrocés i per tant s’incapacita per conèixer-se; amb justa raó assevera el V.M. que som marionetes repetint les escenes de la vida. Quan reflexionem sobre aquests fets ens adonem que som artistes que treballem de franc en el drama de la vida diària.

Quan tenim el poder de vigilar-nos per observar el que fa i executa el nostre cos físic, ens col·loquem en el camí de l’auto-observació conscient i observem que una cosa és la consciència, la que coneix, i una altra cosa és la que executa i obeeix o sigui el nostre propi cos. La comèdia de la vida és dura i cruel amb aquell que no sap encendre els focs interns, es consumeix entre el seu propi laberint enmig de les més profundes tenebres, els joes nostres viuen placenteramente en les tenebres.

En el CAPÍTOL VINT-I-SISÈ; Ens parla sobre l’Auto-Consciència Infantil, diu que quan el nen neix es reincorpora l’Essència, això dóna al nen bellesa, després conforme va desenvolupant la personalitat es van reincorporant els joes que venen de vides passades i va perdent la bellesa natural.

En el CAPÍTOL VINT-I-SETÈ; Tracta del Publicano i el Fariseu, diu que cadascú descansa sobre alguna cosa del que té, d’aquí l’afany de tots per tenir alguna cosa: Títols, béns, diners, fama, posició social, etc. L’home i la dona inflats d’orgull són els que més necessiten del necessitat per viure, l’home descansa únicament sobre bases externes, també és un invàlid perquè el dia en què perd aquestes bases es convertirà en l’home més infeliç del món.

Quan ens sentim majors que els altres estem engreixant els nostres joes i rebutgem amb això aconseguir ser benaventurats. Per al treball esotèric els nostres propis elogis són obstacles que s’oposen a tot progrés espiritual, quan ens auto-observem podem cobrir les bases sobre les quals descansem, hem de posar molta atenció a les coses que ens ofenen o laceran així descobrim les bases psicològiques sobre les quals ens trobem.

En aquest sender del millorament el que es cregui superior a un altre s’estanca o retrocedeix. En el procés Iniciàtic de la meva vida es va operar un gran canvi quan afligit per milers d’aspereses, desenganys i infortunis, vaig fer a casa meva el curs de “paria” vaig abandonar la posada de “jo sóc el dóna tot per a aquesta llar”, per sentir-me un trist almoiner, malalt i sense res a la vida, tot va canviar en la meva vida perquè se’m brindava: Esmorzar, dinar i menjar, roba neta i el dret de dormir en el mateix llit que la meva patrona (l’esposa Sacerdotisa) però això només va durar dies perquè aquella llar no em va suportar aquella actitud o tàctica guerrera. Cal aprendre a transformar, el mal en bé, les tenebres en llum, l’odi en amor, etc.

El Real Ser no discuteix ni entén les injúries dels joes que ens disparen els adversaris o amics. Els que senten aquests fuetades són els joes que lliguen l’ànima nostra, ells s’enfrascan i reaccionen colèrics i iracunds, a ells els interessa anar contra el Crist Intern, contra la nostra pròpia llavor.

Quan els estudiants ens demanen remei per curar les pol·lucions, els aconsellem que abandonin la ira, els que ho han fet obtenen beneficis.

En el CAPÍTOL VINT-I-VUITÈ; Ens parla el Mestre sobre la Voluntat, ens diu que hem de treballar en aquesta obra del Pare, però els estudiants creuen que és treballar amb l’arcà A.Z.F., el treball sobre nosaltres mateixos, el treball amb els tres factors que alliberen a la nostra consciència, hem de conquistar-nos Interiorment, alliberar el Prometeu que tenim encadenat dins de nosaltres. La voluntat Creadora és obra nostra, qualsevol que sigui la circumstància en què ens trobem.

L’emancipació de la Voluntat adviene amb l’eliminació dels nostres defectes i la naturalesa ens obeeix.

En el CAPÍTOL VINT-I-NOU; Ens parla de la Decapitació, ens diu que els moments més tranquils de les nostres vides són els menys favorables per auto-conèixer-nos, això només s’aconsegueix en el treball de la vida, en les relacions socials, negocis, jocs, en fi en la vida diària és quan més enyoren els nostres joes. El sentit de l’auto-observació interna, es troba atrofiado en tot ésser humà, aquest sentit es desenvolupa en forma progressiva amb l’auto-observació que executem, de moment en moment i amb l’ús continu.

Tot el que està fora de lloc és dolent i el dolent deixa de ser-ho quan està al seu lloc, quan ha de ser.

Amb el poder de la Deessa Mare en nosaltres, la Mare RAM-IO només podem destruir els joes dels diferents nivells de la ment, la fórmula la trobaran els lectors en diverses obres del V.M. Samael.

Stella Maris és l’assignatura astral, la potència sexual, ella té el poder de desintegrar les aberracions que en el nostre interior psicològic carreguem.

“Tonazin” decapita qualsevol jo psicològic.

En el CAPÍTOL TRENTA; Ens parla del Centre de Gravetat Permanent, i ens diu que cada persona és una màquina de servei dels innombrables joes que el posseeixen i per consegüent la persona humana no posseeix centre de gravetat permanent, per consegüent només existeix inestabilitat per aconseguir l’auto-realització íntima de l’Ésser; es requereix continuïtat de propòsit i això s’aconsegueix extirpant els egos o joes que portem a dins.

Si no treballem sobre si mateix involucionamos i degeneramos. El procés de la Iniciació ens posa en el camí de la superació, ens condueix a l’estat Angèlic-dévico.

En el CAPÍTOL TRENTA-I-U; Ens parla del baix Esotèric Gnòstic, i ens diu que es requereix examinar el jo atrapat o que ho reconeixem, requisit indispensable per poder-lo destruir és l’observació, això permet que entre un raig de llum al nostre interior.

La destrucció dels joes que hem analitzat ha d’anar acompanyat de serveis als altres donant-los instrucció perquè ells s’alliberin dels satanes o joes que obstaculitzen la seva pròpia redempció.

En el CAPÍTOL TRENTA-I-DOS; Ens parla sobre l’Oració en el Treball, ens diu que l’Observació, Judici i Execució són els tres factors bàsics de la dissolució del Jo. 1 °—s’observa, 2 °—es jutja, 3 °—s’executa; així es fa amb els espies a la guerra. El sentit d’auto-observació interna conforme es vagi desenvolupant ens permetrà veure l’avanç progressiu del nostre treball.

Fa 25 anys en el Nadal de 1951 ens deia el Mestre aquí a la ciutat de Ciénaga i més tard ho explica en el Missatge de Nadal de 1962, el següent: “Estic de part de vosaltres fins que hàgiu format al Crist en el vostre Cor”.

Sobre les seves espatlles pesa la responsabilitat del poble d’Aquari i la doctrina de l’Amor s’expandeix a través del coneixement Gnòstic, si vols seguir la doctrina de l’Amor, has de deixar d’odiar, fins i tot en la seva més ínfima manifestació, això ens prepara perquè sorgeixi el nen d’or, el nen de l’alquímia, el fill de la castedat, el Crist Intern que viu i palpita en el fons mateix de la nostra Energia Creadora. Així aconseguim la mort de les legions de joes Satànics que mantenim a dins i ens preparem per a la resurrecció, per a un canvi total.

Aquesta Santa Doctrina no l’entenen els humans d’aquesta Era, però hem de lluitar per a ells en el culte de totes les religions, perquè anhelen una vida superior, dirigida per éssers superiors, aquest cos de doctrina ens regressa a la doctrina del Crist Intern, quan la portem a la pràctica canviarem l’esdevenidor de la humanitat.

PAU INVERENCIAL,

GARGHA KUICHINES