Rebel·lia Psicològica

No està de més recordar als nostres lectors que existeix un punt matemàtic dins de nosaltres mateixos… Inqüestionablement, tal punt, mai es troba en el passat, ni tampoc en el futur…

Qui vulgui descobrir aquest punt misteriós, l’ha de buscar aquí i ara, dins de si mateix, exactament en aquest instant, ni un segon endavant, ni un segon enrere… Els dos pals Vertical i Horitzontal de la Santa Creu, es troben en aquest punt…

Ens trobem doncs d’instant en instant davant de dos Camins: l’Horitzontal i el Vertical… És ostensible que l’Horitzontal és molt “cursi”, per ell hi caminen “Vicente i tota la gent”, “Villegas i tot el que arriba”, “Don Raimundo i tothom”…

És evident que el Vertical és diferent; és el camí dels rebels intel·ligents, el dels Revolucionaris… Quan un es recorda de si mateix, quan treballa sobre si mateix, quan no s’identifica amb tots els problemes i penes de la vida, de fet va per la Senda Vertical…

Certament, mai resulta una tasca fàcil eliminar les emocions negatives; perdre tota identificació amb el nostre propi tren de vida; problemes de tota índole, negocis, deutes, pagament de lletres, hipoteques, telèfon, aigua, llum, etc., etc., etc. Els desocupats, aquells que per tal o qual motiu han perdut l’ocupació, la feina, evidentment pateixen per falta de diners i oblidar el seu cas, no preocupar-se, ni identificar-se amb el seu propi problema, resulta de fet espantosament difícil.

Els que pateixen, els que ploren, aquells que han estat víctimes d’alguna traïció, d’un mal pagament en la vida, d’una ingratitud, d’una calúmnia o d’algun frau, realment s’obliden de si mateixos, del seu real Ser íntim, s’identifiquen completament amb la seva tragèdia moral…

El treball sobre si mateix és la característica fonamental del Camí Vertical. Ningú podria trepitjar la Senda de la Gran Rebel·lia, si mai treballés sobre si mateix… El treball al qual ens estem referint és de tipus Psicològic; s’ocupa de certa transformació del moment present en què ens trobem. Necessitem aprendre a viure d’instant en instant…

Per exemple, una persona que es troba desesperada per algun problema sentimental, econòmic o polític òbviament s’ha oblidat de si mateixa… Aquesta persona si s’atura un instant, si observa la situació i tracta de recordar-se a si mateix i després s’esforça a comprendre el sentit de la seva actitud… Si reflexiona una mica, si pensa en què tot passa; en què la vida és il·lusòria, fugaç i en què la mort redueix a cendres totes les vanitats del món…

Si comprèn que el seu problema en el fons no és més que una “flamarada de petate”, un foc follet que aviat s’apaga, veurà de sobte amb sorpresa que tot ha canviat… Transformar reaccions mecàniques és possible mitjançant la confrontació lògica i l’Auto-Reflexió Íntima del Ser…

És evident que la gent reacciona mecànicament davant les diverses circumstàncies de la vida… Pobres gents!, Solen sempre convertir-se en víctimes. Quan algú els adula somriuen; quan els humilien, pateixen. Insulten si se’ls insulta; fereixen si se’ls fereix; mai són lliures; els seus semblants tenen poder per portar-los de l’alegria a la tristesa, de l’esperança a la desesperació.

Cada persona d’aquestes que van pel Camí Horitzontal, s’assembla a un instrument musical, on cada un dels seus semblants toca el que li ve de gust… Qui aprèn a transformar les relacions mecàniques, de fet es fica pel “Camí Vertical”. Això representa un canvi fonamental en el “Nivell de Ser” resultat extraordinari de la “Rebel·lia Psicològica”.