Capricorn

21 DE DESEMBRE AL 20 DE GENER

L’ÉSSER, l’ÍNTIM, la MÒNADA, té dues ÀNIMES; la primera és l’ÀNIMA ESPIRITUAL. La primera és la BEATRIU del DANTE, la primera és la BEATRIU del DANTE, la BELLA HELENA, la SULAMITA del SAVI SALOMÓ, la inefable esposa adorable, el BUDDHI de la TEOSOFIA.

La segona és l’ÀNIMA HUMANA, el principi CAUSAL, el NOBLE ESPÒS, el MANAS SUPERIOR de la TEOSOFIA.

Encara que sembli rar i estrany; mentre l’ÀNIMA HUMANA treballa, l’ÀNIMA ESPIRITUAL juga.

ADAM i EVA s’INTEGREN dins de la MÒNADA i el seu VALOR CABALÍSTIC és 10 que ens recorda a l’IO, és a dir, a les vocals Iiiiiii. Ooooooo. La unió sacratíssima de l’ETERN MASCULÍ amb l’ETERN FEMENÍ, la INTEGRACIÓ dels contraris dins de la MÒNADA ESSENCIAL i DIVINA.

La DIVINA TRÍADA ATMAN-BUDDHI-MANAS, l’ÉSSER, ja vam dir i ho tornarem a repetir, que en els ANIMALS INTEL·LECTUALS comuns i corrents, NO NEIX, NI MOR, NI ES REENCARNA.

Fora de tot dubte podem i hem d’afirmar, que només una FRACCIÓ de l’ÀNIMA HUMANA viu dins dels COSSOS LLUNARS, aquesta és l’ESSÈNCIA, el material PSÍQUIC per ELABORAR ÀNIMA, per desenvolupar ÀNIMA HUMANA i per rerefons a l’ÀNIMA ESPIRITUAL.

La MÒNADA, l’ÉSSER, crea, fabrica, desenvolupa les seves DUES ÀNIMES i aquestes han de servir-lo i obeir-lo.

Hem de distingir entre MÒNADES i ÀNIMES. UNA MÒNADA, és a dir, un ESPERIT s’ÉS; una ÀNIMA es té.

Distingiu entre la MÒNADA d’un MÓN i l’ÀNIMA d’un MÓN; entre la MÒNADA d’un HOME i l’ÀNIMA d’un HOME; entre la MÒNADA d’una FORMIGA i l’ÀNIMA d’una FORMIGA.

L’ORGANISME HUMÀ en última síntesi està compost per bilionades i trilionades d’infinitesimals MÒNADES.

Existeixen diverses classes i ordres d’elements primaris de tota existència, de tot organisme, a manera de GÈRMENS de tots els fenòmens de la natura, a aquests podem anomenar-los MÒNADES emprant el terme de LEIBNITZ, a falta d’un altre més expressiu per indicar la simplicitat de la més simple existència.

A cada un d’aquests GÈRMENS o MÒNADES, li correspon un ÀTOM com a vehicle d’acció.

Les MÒNADES s’atrauen, es combinen, es transformen, donen forma a tot organisme, a tot món, a tot microorganisme, etc.

Entre les MÒNADES hi ha JERARQUIES; les MÒNADES inferiors han d’obeir a les SUPERIORS, això és LLEI. Les MÒNADES INFERIORS pertanyen a les SUPERIORS.

Totes les trilionades de MÒNADES que animen l’organisme humà han d’obeir a l’amo, al cap, a la MÒNADA principal.

La MÒNADA REGULADORA, la MÒNADA PRIMORDIAL permet l’activitat de totes les seves subordinades dins de l’organisme humà, fins al temps assenyalat per llei del KARMA.

Quan les bilionades o trilionades de MÒNADES o GÈRMENS VITALS abandonen el COS FÍSIC, la MORT és llavors inevitable.

Les MÒNADES són en SI MATEIXES INDESTRUCTIBLES, abandonen les seves antigues connexions per realitzar en breu altres de noves.

El RETORN a AQUEST MÓN, el REINGRÉS, la REINCORPORACIÓ serien impossibles sense el treball de les MÒNADES. Elles reconstrueixen noves CÈL·LULES amb les seves percepcions i sensacions, nous organismes. Quan la MÒNADA PRIMORDIAL està totalment DESENVOLUPADA pot donar-se el luxe d’utilitzar les seves Trilionades de MÒNADES per crear un món, un SOL, un cometa i convertir-se així en la MÒNADA REGULADORA d’un ASTRE QUALSEVOL, però això ja és cosa de DÉUS.

Les MÒNADES o GÈRMENS VITALS no són exclusius de l’organisme físic, dins dels ÀTOMS dels COSSOS INTERNS existeixen empresonats molts ordres i categories de MÒNADES VIVENTS. L’existència de qualsevol cos físic o suprasensible, Angèlic o Diabòlic, Solar o Lunar, té per fonament les bilionades i trilionades de MÒNADES.

L’EGO LLUNAR en SI MATEIX és un compost d’ÀTOMS de l’enemic secret. Desafortunadament dins d’aquests ÀTOMS estan presoneres les MÒNADES o GÈRMENS VITALS.

Ara comprendrem per què la ciència oculta diu: «EL DIMONI ÉS DÉU A LA INVERSA».

A cada ÀTOM li correspon un GERM VITAL, una MÒNADA. Totes les infinites modificacions, totes les innombrables transformacions, són el resultat de les variades combinacions de les MÒNADES.

La naturalesa diposita en els TRES CERVELLS de l’ésser humà cert capital de VALORS VITALS, quan aquests s’esgoten, la mort és inevitable.

Els Tres Cervells són: 1-EL CENTRE INTEL·LECTUAL. 2-EL CENTRE EMOCIONAL. 3-CENTRE DEL MOVIMENT.

Després de la mort del COS FÍSIC l’EGO vestit amb els seus COSSOS LLUNARS, continua en el món molecular.

Tres coses van al cementiri, al sepulcre.1-EL COS FÍSIC.2-EL COS VITAL.3-LA PERSONALITAT.

El cos vital flota a prop del sepulcre i es va desintegrant conforme el cos físic es va desintegrant, conforme les seves MÒNADES es van alliberant.

La PERSONALITAT està entre el sepulcre, però surt quan algú porta flors, quan algun dolent la visita, ambula pel panteó i torna al seu sepulcre.

La Personalitat té un principi i una fi, lentament es va desintegrant al cementiri.

PROSERPINA, la REINA dels INFERNS, és també HÈCATE, la BENEDICTA DEA MARE MORT sota la direcció de la qual treballen els ÀNGELS de la MORT.

LA MARE ESPAI convertida en MARE-MORT, estima entranyablement els seus fills i per això se’ls emporta.

Els ÀNGELS de la MORT quan estan treballant es revesteixen amb els seus vestits funerals, assumeixen una figura espectral, empunyen la dalla i amb ella tallen el cordó de plata que connecta als COSSOS INTERNS amb el COS FÍSIC.

Els ÀNGELS de la mort tallen el fil de la vida i treuen l’EGO fora del cos físic.

Els Àngels de la Mort són molt savis i es desenvolupen i desemboliquen sota el RAIG DE SATURN.

Els ÀNGELS DE LA MORT no només coneixen el que està relacionat amb la mort comuna i corrent del COS FÍSIC, aquests MINISTRES DE LA MORT són, a més, profundament SAVIS en tot el que està relacionat amb la MORT del JO PLURALITZAT.

Després de la mort del cos, el DESENCARNAT cau en un desmai que dura tres dies i mig.

EL LLIBRE TIBETÀ DELS MORTS diu: «Has estat en un desmai durant els últims tres dies i mig. Tan aviat com et recobris d’aquest desmai tindràs el pensament, què ha passat? (doncs) en aquest moment tot el SAMSARA (UNIVERS FENOMÈNIC) estarà en revolució.

El VALOR CABALÍSTIC de l’EGO és CINQUANTA-SIS; aquest és el número de TIHFON, la MENT SENSE ESPIRITUALITAT.

L’EGO s’emporta la seva MUNDANALITAT més enllà del sepulcre del cos físic i la VISIÓ RETROSPECTIVA de la vida que acaba de passar és una cosa molt terrible.

Després de GRAN DESMAI de tres dies i mig, els difunts han de REVIVIR LENTAMENT de forma retrospectiva, tota la vida que acaba de passar.

El concepte TEMPS és una cosa molt important en aquest treball de VISIÓ RETROSPECTIVA de la vida que acaba de passar o VISIÓ RETROSPECTIVA del SAMSARA.

En els MONS-INFERNS totes les escales del temps són minerals, espantosament lentes i oscil·len entre 80.000, 8.000, 800 i 80 anys.

En aquesta REGIÓ CEL·LULAR en què vivim la gestació dura DEU mesos Lunars; la infància Cent mesos Lunars; la vida poc més o menys, Mil mesos Lunars.

En el Món Molecular es poden mesurar els esdeveniments amb escala de temps que va del mes als quaranta minuts.

En el MÓN ELECTRÒNIC l’escala del temps oscil·la entre quaranta minuts i dos segons i mig.

La VISIÓ RETROSPECTIVA DE SAMSARA (VIDA QUE ACABA DE PASSAR), en l’instant de la mort i durant els tres dies i mig subsegüents, és de tipus ELECTRÒNIC i per això cada succés es pot mesurar amb el patró de temps ELECTRÒNIC.

La VISIÓ RETROSPECTIVA DEL SAMSARA en el MÓN MOLECULAR és menys ràpida i per això cada succés es mesura amb el PATRÓ DE TEMPS MOLECULAR.

L’ÍNTIM, la MÒNADA, l’ÉSSER amb les seves DUES ÀNIMES, abans que nasquéssim en aquesta vall de llàgrimes, MORA a la VIA LÀCTIA i fins i tot durant la vida del cos físic aquí a baix, continua vivint a les estrelles.

El fonamental per a l’ESSÈNCIA després de la mort és assolir l’ESTAT BÚDHIC RELATIU i l’ALLIBERAMENT INTERMEDI, això només és possible per a l’EMBRIÓ d’ÀNIMA que tenim dins, pujant, ascendint al MÓN ELECTRÒNIC.

És URGENT SABER que en el MÓN ELECTRÒNIC viu la nostra DIVINA TRÍADA IMMORTAL, el nostre ÉSSER, el nostre BUDHA.

Unir-se a la TRÍADA IMMORTAL després de la mort, ser un amb ella, significa de fet convertir-se en un BUDHA RELATIU, assolir l’ALLIBERAMENT INTERMEDI i gaudir d’unes belles vacances abans de retornar a un nou organisme humà.

Si en el moment suprem de la mort, la CLARA LLUM PRIMORDIAL ha estat degudament reconeguda pel difunt, és senyal clara que ha assolit l’ALLIBERAMENT INTERMEDI.

Si en el moment suprem de la mort, el difunt només percep la CLARA LLUM SECUNDÀRIA, és senyal que haurà de lluitar molt per assolir l’estat BÚDHIC RELATIU.

El que és difícil per a l’ESSÈNCIA és DESEMBOTELLAR-SE, escapar-se de la seva presó, sortir-se dels COSSOS LLUNARS, abandonar el JO PLURALITZAT. En això el KARMA de cadascú és definitiu.

Quan el difunt ha revifat de forma retrospectiva tota la vida que acaba de passar, llavors ha de presentar-se davant dels TRIBUNALS del KARMA per ser jutjat.

La llegenda de ZOROASTRE diu: «Tot aquell les bones obres del qual excedeixin en tres grams el seu pecat, va al cel; tot aquell el pecat del qual és major, a l’infern, mentre que aquell en el qual tots dos siguin iguals, roman al Hamistikan fins al cos futur o resurrecció.

Avui dia, en aquests temps de perversitat i cru materialisme ateu, la major part de desencarnats ingressen després del Judici al REGNE MINERAL submergit, als MONS-INFERNS.

Són també molts els milions que es fiquen a una nova matriu de forma immediata o mediata, sense haver-se donat el luxe d’unes bones vacances en els MONS SUPERIORS.

Certament el procés de selecció existeix en tota la naturalesa i són pocs el que assoleixen l’ALLIBERAMENT INTERMEDI i l’ESTAT BÚDHIC RELATIU.

Els DESENCARNATS ingressen a l’ETERNITAT sota les influències de la LLUNA i surten de l’ETERNITAT per les portes de la LLUNA.

Ja vam veure en la lliçó de CRANC que la vida sencera de totes les persones es processa sota les influències de la LLUNA, MERCURI, VENUS, SOL, MART, JÚPITER i SATURN tancant-se la vida amb fermall LLUNAR.

Realment la LLUNA ens porta i la LLUNA ens porta i els set tipus de vibracions planetàries en el seu ordre clàssic indicat es repeteixen també després de la mort, perquè TAL COM ÉS A DALT ÉS A BAIX».

Les essències que després de ser jutjades tinguin el dret a l’ALLIBERAMENT INTERMEDI i a l’ESTAT BÚDHIC RELATIU, necessiten cert tipus d’èxtasi molt especial i un recte esforç constant per desembutellar-se, per escapar-se dels COSSOS LLUNARS i l’EGO.

Afortunadament diferents grups de MESTRES assisteixen als desencarnats i els ajuden en aquest treball amb els RAIGS de la GRÀCIA.

Així com en aquest món cel·lular en què vivim existeixen Repúbliques, Regnes, Presidents, Reis, Governadors, etc., així també en el món molecular existeixen molts Paradisos, Regions i Regnes on les ESSÈNCIES gaudeixen d’estats indescriptibles de felicitat.

Els DESENCARNATS poden entrar en REGNES de felicitat paradisíaca com són: el de la DENSA CONCENTRACIÓ; el REGNE dels CABELLS LLARGS (VAJRAPANI); o al VIHARA IL·LIMITAT de la RADIACIÓ DEL LOTUS; (PADMA SAMBHAVA).

Els DESENCARNATS que marxen cap a l’ALLIBERAMENT INTERMEDI han d’ajudar-se a SI MATEIXOS, concentrant la ment en qualsevol d’aquests REGNES del MÓN MOLECULAR.

És realment molt dolorós vagar de vida en vida, errar per la claveguera horrible del SAMSARA sense gaudir de l’ESTAT BÚDHIC i l’ALLIBERAMENT INTERMEDI.

Existeixen REGNES d’inconcebible felicitat on el DESENCARNAT ha d’esforçar-se per entrar, recordem el REGNE DITXÓ de l’OEST governat pel BUDHA AMITABHA.

Recordem el REGNE DE MAITREYA, els cicles de TUSHITA, a aquest REGNE de suprema felicitat també poden ingressar els DESENCARNATS que marxen cap al MÓN ELECTRÒNIC.

Els DESENCARNATS han d’orar molt al GRAN COMPASSIU i a la seva DIVINA TRÍADA, ferms en els seus propòsits, sense deixar-se desviar per res, si és que de veritat no volen caure en una nova matriu sense haver gaudit de l’ESTAT BÚDHIC INTERMEDI en el MÓN DELS ELECTRONS.

La felicitat en les regions ELECTRÒNIQUES, l’ALLIBERAMENT INTERMEDI després d’haver passat pels paradisos moleculars, és una cosa impossible de descriure amb humanes paraules.

Els BUDDHAS viatgen a través de l’INALTERABLE INFINIT entre les simfonies indescriptibles dels mons que palpiten entre el si de la MARE-ESPAI.

Però, tot premi, tot capital s’esgota. Quan el DHARMA de felicitat s’esgota, el RETORN a una nova matriu és llavors inevitable.

L’ESSÈNCIA perd l’ÈXTASI atreta per l’EGO LLUNAR i ja embotellada novament entre els COSSOS LLUNARS, RETORNA a una nova matriu.

L’instant en què l’ESSÈNCIA perd l’ÈXTASI és aquell en què torna a separar-se del seu BUDHA ÍNTIM per quedar embotellada entre els COSSOS LLUNARS i el JO PLURALITZAT.

El RETORN a una nova matriu es realitza d’acord amb la LLEI del KARMA.

L’EGO continua en els descendents del seu passat o passades vides.

Les MÒNADES del seu passat COS FÍSIC tenen el poder de reunir àtoms, molècules i reconstruir cèl·lules i òrgans; així regressem a aquest món cel·lular vestits amb no nou cos físic.

El pobre ANIMAL, INTEL·LECTUAL comú i corrent comença la seva vida en aquest món com una simple cèl·lula origina], subjecte al veloç temps (de les cèl·lules i acaba al voltant dels setanta i vuitanta anys o alguna cosa més, carregat de records i experiències de tota índole.

És URGENT saber que en el procés de REINGRÉS o RETORN es realitza també certa SELECCIÓ.

El JO és una SUMA de petits JOES i no tots aquests petits JOES RETORNEN a un nou organisme humà.

El JO és una SUMA d’ENTITATS diferents, diverses, sense ordre de cap espècie i no totes aquestes ENTITATS REINGRESSEN a un nou organisme humà, moltes d’aquestes ENTITATS es REINCORPORAN en COSSOS de CAVALLS, GOSSOS, GATS, PORCS, etc., etc., etc.

Certa vegada en què el MESTRE PITÀGORES passejava amb un amic seu, aquest va haver de pegar a un gos. El MESTRE el va reprendre dient: «NO LI PEGUEU, QUE EN EL SEU LLADRIT LLAGRIMÓS HE CONEGUT LA VEU D’UN AMIC MEU QUE VA MORIR».

És clar que en arribar a aquesta part del nostre capítol present, els fanàtics del DOGMA de l’EVOLUCIÓ llançaran contra nosaltres tota la seva baba difamatòria i protestaran dient: L’EGO NO POT RETROCEDIR, TOT EVOLUCIONA, TOT HA D’ARRIBAR A LA PERFECCIÓ, etc., etc., etc.

Aquests FANÀTICS ignoren que l’EGO és una suma de petits JOES animals i que el que és semblant atrau el que és semblant.

Aquests FANÀTICS ignoren que l’EGO no té res de DIVÍ, és una suma d’ENTITATS ANIMALS que la LLEI de l’EVOLUCIÓ mai podrà portar a la PERFECCIÓ.

Les ENTITATS ANIMALS tenen ple dret a ingressar en matrius animals de gossos, cavalls, porcs, etc.,etc.,etc., i això NO HO PODEN PROHIBIR els FANÀTICS del DOGMA DE L’EVOLUCIÓ, encara que cridin i maleeixin i tronegin i rellampaguejin.

Aquesta és la DOCTRINA de la METAMORFOSI o METEMPSICOSI de PITÀGORES i es fonamenta en les mateixes Lleis de la Naturalesa.

En l’ASE D’OR d’APULEU trobem totalment documentada aquesta DOCTRINA de PITÀGORES.

Diu APULEU que a la TESSÀLIA de la FETILLERIA les pedres no eren sinó homes petrificats; els ocells, homes amb ales; els arbres, homes amb fullatge; les fonts, cossos humans que sagnaven clara limfa. Admirable manera simbòlica de representar el fet indubtable per a tot ocultista, que les DIVERSES ENTITATS que constitueixen el JO PLURALITZAT, poden reincorporar-se en organismes de bèsties o ingressar al REGNE MINERAL, VEGETAL, etc., etc., etc.

Els MÍSTICS CRISTIANS amb justa raó parlen amb amor de la germana planta, el germà llop, la germana pedra.

RUDOLF STEINER l’INICIAT ALEMANY, diu que en l’ÈPOCA POLAR només existia l’HOME i que els animals van existir més tard, estaven dins de l’HOME, van ser eliminats per l’HOME.

Aquests ANIMALS van ser les diferents parts o ENTITATS del JO PLURALITZAT dels HOMES ORIGINALS. Aquelles ENTITATS que van ser per ells eliminades de la seva naturalesa interna i que a causa de l’estat PROTOPLASMÀTIC de la terra en aquella època, van marxar cap a la cristal·lització física actual.

Aquells HOMES POLARS i HIPERBORIS van necessitar eliminar aquestes ENTITATS ANIMALS, aquest JO PLURALITZAT, per convertir-se en HOMES VERITABLES, en HOMES SOLARS.

Alguns subjectes són tan ANIMALS, que si se’ls llevés tot el que tenen d’ANIMAL, no quedaria res.

SATURN és el PLANETA de la MORT i s’exalta a CAPRICORN. Aquest signe està simbolitzat per un cabrit com per recordar-nos la PELL DE CABRA, els ANIMALS INTEL·LECTUALS amb pell de CABRA, la necessitat d’eliminar el que tenim d’ANIMAL en nosaltres, les ENTITATS ANIMALS que carreguem dins.

La PEDRA de CAPRICORN és l’ÒNIX NEGRE i tota pedra negra en general, el metall és el PLOM i el seu dia el DISSABTE.

En DISSABTE celebraven les BRUIXES de l’Edat Mitjana els seus horribles AQUELARRES, però també el DISSABTE és el SETÈ DIA tan sagrat per als JUEUS. SATURN és VIDA i MORT. La senda de la vida està formada amb les empremtes dels cascos del cavall de la mort.

Els corrents magnètics que pugen de la terra després de passar pels sedassos dels peus continuen per les panxells i en arribar als genolls es carreguen amb el PLOM de SATURN, així adquireixen solidesa, forma, força.

NO estem parlant del PLOM en el seu estat groller; parlem del PLOM en estat COL·LOIDAL, subtil.

Els genolls posseeixen una meravellosa substància que els permet el lliure moviment d’un engranatge ossi tan senzill i meravellós. Aquesta substància és la famosa SINOVIA, que ve de l’arrel SIN, que significa AMB i OVIA, OU. Total, SUBSTÀNCIA AMB OU.

L’OU és molt utilitzat en la CIÈNCIA JINAS i ja sobre això vam parlar en el TRACTAT ESOTÈRIC de TEÚRGIA, segona EDICIÓ.

PRÀCTICA de CAPRICORN. Durant el signe de CAPRICORN imagineu un taüt o caixa de mort a terra. Camineu per sobre d’aquest imaginari taüt, però imaginant-lo al centre de les cames; en caminar doblegareu els genolls, com per salvar l’obstacle, com per passar les cames per sobre del taüt, però fent girar els genolls de dreta a esquerra, amb la ment concentrada en ells, tenint la ferma intenció que es carreguin del plom de SATURN.

Els MESTRES MAÇONS podran entendre molt bé aquesta pràctica de SATURN, perquè són els mateixos passos del MESTRE MAÇÓ en entrar a la LLOTJA.

Els natius de CAPRICORN tenen disposició per a la pedagogia, pateixen molt, tenen un GRAN SENTIT DEL DEURE, són pràctics per naturalesa i passen en la seva vida sempre per un gran sofriment, algú els traeix.

Les dones de CAPRICORN són magnífiques esposes, fidels fins a la mort, diligents, treballadores, patidores fins a l’indescriptible, però malgrat totes aquestes virtuts, el marit les traeix, les abandona i moltes vegades fins i tot contra la seva pròpia voluntat, és el karma d’elles desgraciadament.

Algunes dones de CAPRICORN es fiquen amb altres homes, però això és només estant ja abandonades pel marit i després d’haver patit espantosament.

Els homes i dones de CAPRICORN són bastant EGOISTES, encara que no tots; ens referim al tipus inferior de CAPRICORN. A causa d’això, a aquest EGOISME, contrauen molts compromisos i també s’omplen d’enemics.

Els natius de CAPRICORN s’aferren moltíssim a les coses, als diners i alguns fins i tot es tornen molt avars.

CAPRICORN és un signe de terra, fix, estable. No obstant això, els natius de CAPRICORN realitzen molts viatges encara que siguin curts.

Els dolors morals dels CAPRICORNIANS són terribles, pateixen massa, afortunadament el seu sentit pràctic de la vida els salva i ben aviat se sobreposen a les pitjors amargors de la vida.