Bessons

22 DE MAIG AL 21 DE JUNY

La IDENTIFICACIÓ i la FASCINACIÓ condueixen al SOMNI de la CONSCIÈNCIA. Exemple: Aneu molt tranquils pel carrer; us trobeu de sobte amb una manifestació pública; vociferen les multituds, parlen els Líders del poble, onegen a l’aire les banderes, la gent sembla com boja, tothom parla, tothom crida.

Aquella MANIFESTACIÓ PÚBLICA és molt interessant; ja vosaltres us heu oblidat de tot el que havíeu de fer, us identifiqueu amb les multituds, les paraules dels oradors us convencen.

Tan interessant està la MANIFESTACIÓ PÚBLICA que heu oblidat de VOSALTRES MATEIXOS, us heu IDENTIFICAT tant amb aquella MANIFESTACIÓ AL CARRER, que ja no penseu en una altra cosa, esteu fascinats, ara caieu en el somni de la consciència; barrejats amb les multituds que criden, vosaltres també crideu i fins i tot llanceu pedres i insults; esteu somiant de valent, ja ni sabeu qui sou, se us ha oblidat tot.

Anem ara a posar-nos un altre exemple més senzill: Esteu a la sala de casa vostra asseguts davant la pantalla de televisió, apareixen escenes de vaquers, hi ha tirotejos, drames d’enamorats, etc., etc.

La pel·lícula resulta molt interessant, ha cridat totalment la vostra atenció, ja us heu oblidat tant de VOSALTRES MATEIXOS, que fins i tot crideu entusiasmats, esteu IDENTIFICATS amb els vaquers, amb els trets, amb la parella d’enamorats.

La Fascinació és ara terrible, ja ni remotament us recordeu de vosaltres mateixos, heu entrat en un somni molt profund, en aquells moments només voleu veure el triomf de l’heroi de la pel·lícula, en aquells moments només voleu la sort que ell pugui córrer.

Són milers i milions les circumstàncies que produeixen IDENTIFICACIÓ, FASCINACIÓ, SOMNI. La gent s’IDENTIFICA amb les PERSONES, les IDEES i a tot gènere d’IDENTIFICACIÓ li segueix la FASCINACIÓ i el SOMNI.

La gent viu amb la CONSCIÈNCIA ADORMIDA, treballa somiant, condueix cotxes somiant i també mata els vianants que van somiant pels carrers, absorts en els seus propis pensaments.

Durant les hores de repòs del cos físic, l’EGO(JO) surt del COS FÍSIC i s’emporta els seus somnis allà on vagi. En tornar al cos físic, en entrar novament a l’estat de Vigília, continua amb els seus mateixos somnis i així passa tota la seva vida somiant.

Les persones que moren deixen d’existir, però l’EGO, el JO, continua a les regions SUPRASENSIBLES més enllà de la mort. A l’hora de la mort l’EGO s’emporta els seus somnis, la seva mundanalitat i viu al món dels morts amb els seus somnis, continua somiant, amb la CONSCIÈNCIA adormida, ambula com un somnàmbul, adormit, inconscient.

Qui vulgui DESPERTAR CONSCIÈNCIA ha de treballar-la aquí i ara. Tenim la CONSCIÈNCIA ENCARNADA i per això hem de TREBALLAR-LA aquí i ara. Qui DESPERTA CONSCIÈNCIA aquí en aquest món desperta a tots els Mons.

Qui DESPERTA CONSCIÈNCIA en aquest MÓN TRIDIMENSIONAL, DESPERTA a les DIMENSIONS quarta, cinquena, sisena i setena.

Qui vulgui viure CONSCIENT als MONS SUPERIORS, ha de DESPERTAR aquí i ara.

Els quatre evangelis insisteixen en la necessitat de DESPERTAR, però la gent no ho entén.

La gent dorm profundament, però creu que està desperta, quan algú accepta que està adormit, és senyal clara que ja comença a despertar.

És molt difícil fer-li comprendre a altres persones que tenen la CONSCIÈNCIA adormida, la gent no accepta mai la tremenda veritat que està adormida.

Qui vulgui DESPERTAR CONSCIÈNCIA ha de practicar de MOMENT en MOMENT la ÍNTIMA RECORDACIÓ de Si MATEIX.

Això d’estar-se RECORDANT a si mateix de MOMENT en MOMENT, és de fet un treball intensiu.

N’hi ha prou amb un moment, un instant d’oblit per començar a somiar de valent.

Necessitem amb URGÈNCIA estar vigilant tots els nostres pensaments, sentiments, desitjos, emocions, hàbits, instints, impulsos sexuals, etc.

Tot pensament, tota emoció, tot moviment, tot acte instintiu tot impuls sexual, han de ser auto-observats immediatament conforme van sorgint a la nostra PSIQUIS; qualsevol descuit en l’atenció, és suficient com per caure en el somni de la CONSCIÈNCIA.

Moltes vegades aneu pel carrer absorts en els vostres propis pensaments, identificats amb aquests pensaments, fascinats, somiant de valent; de sobte passa un amic al costat vostre, us saluda, no li contesteu la salutació perquè no el veieu, esteu somiant; l’amic s’enfada, suposa que vosaltres sou gent sense educació o que possiblement esteu enfadats, l’amic també va somiant, si estigués despert no es faria a si mateix semblants conjectures, s’adonaria immediatament que vosaltres aneu adormits.

Són moltes les vegades en què us equivoqueu de porta i truqueu on no heu de trucar, perquè esteu adormits.

Aneu en un vehicle de transport de la ciutat, heu de baixar-vos en un carrer determinat, però aneu identificat, fascinat, somiant de valent amb un negoci a la vostra ment, o amb un record, o amb un afecte, de sobte us heu adonat que us heu passat de carrer, feu aturar el vehicle i després a tornar a peu uns quants carrers.

És molt difícil mantenir-se despert de moment en moment però és INDISPENSABLE.

Quan aprenem a viure desperts de moment en moment, llavors deixem de somiar aquí i fora del cos físic.

És necessari saber que la gent en adormir-se surt dels seus cossos, però s’emporta els seus somnis, viu als mons interns somiant i en tornar al cos físic, continua amb els seus somnis, continua somiant.

Quan un aprèn a viure DESPERT de moment a moment, deixa de somiar aquí i als mons interns.

És necessari saber que l’EGO (JO) embolicat en els seus COSSOS LLUNARS, SURT del COS FÍSIC quan el cos s’adorm, desgraciadament l’EGO viu adormit als MONS INTERNS.

Dins dels COSSOS LLUNARS existeix a més de l’EGO, el que s’anomena ESSÈNCIA, ÀNIMA, FRACCIÓ D’ÀNIMA, BUDHATA, CONSCIÈNCIA. És a aquesta CONSCIÈNCIA a la que hem de DESPERTAR aquí i ara.

Aquí en aquest món tenim la CONSCIÈNCIA, aquí hem de DESPERTAR-LA, si és que de veritat volem deixar de somiar i viure conscients als mons superiors.

La PERSONA amb consciència desperta mentre el seu cos reposa al seu llit, viu, treballa, actua conscient als MONS SUPERIORS.

La persona CONSCIENT no té problemes de DESDOBLAMENT, el problema d’aprendre a DESDOBLAR-SE a voluntat és tan sols per als ADORMITS.

La persona DESPERTA ni tan sols es preocupa per aprendre a desdoblar-se, viu conscient als MONS SUPERIORS, mentre el seu cos físic dorm al llit.

La persona desperta ja NO SOMIA, durant el repòs del cos viu a aquelles regions on la gent va somiant, però amb la CONSCIÈNCIA DESPERTA.

La PERSONA DESPERTA està en contacte amb la LLOTJA BLANCA, visita els TEMPLES de la GRAN FRATERNITAT UNIVERSAL BLANCA, s’entrevista amb el seu GURÚ-DEVA, mentre el cos dorm.

La ÍNTIMA RECORDACIÓ DE SI MATEIX de moment en moment, desenvolupa el sentit ESPACIAL i llavors fins i tot podem veure els somnis de la gent que va pels carrers.

El SENTIT ESPACIAL inclou en SI MATEIX, vista, oïda, olfacte, gust, tacte, etc. El SENTIT ESPACIAL és el FUNCIONALISME de la CONSCIÈNCIA DESPERTA.

Els XACRES, dels quals parla la literatura ocultista, amb relació al sentit espacial, són el que la flama d’un misto, amb relació al Sol.

Si bé la ÍNTIMA RECORDACIÓ de si mateix de moment en moment, és fonamental per DESPERTAR CONCIÈNCIA, no ho és menys aprendre a manejar l’ATENCIÓ.

Els estudiants GNÒSTICS han d’aprendre a dividir l’ATENCIÓ en tres parts: SUBJECTE, OBJECTE, LLOC.

SUBJECTE. No caure en l’oblit de SI MATEIX davant de cap representació.

OBJECTE. Observar amb detall tota cosa, tota representació, tot fet, tot succés per insignificant que aquest sembli, sense l’AUTO-OBLIT de SI MATEIX.

LLOC. Observació rigorosa del lloc on ens trobem, preguntant-nos a SI MATEIXOS: Quin lloc és aquest? Per què sóc aquí?

Dins d’aquest factor LLOC, hem d’incloure la qüestió DIMENSIONAL, doncs podria donar-se el cas de trobar-nos realment a la quarta o a la cinquena DIMENSIÓ de la natura durant el moment d’OBSERVACIÓ; recordem que la natura té set DIMENSIONS.

Dins del MÓN TRIDIMENSIONAL regna la llei de la gravetat. Dins de les DIMENSIONS SUPERIORS de la natura, existeix la Llei de la LLEVITACIÓ.

En observar un lloc, no hem d’oblidar mai la qüestió de les set DIMENSIONS de la natura; convé llavors preguntar-nos a SI MATEIXOS: En quina DIMENSIÓ sóc?, i després és necessari, a manera de verificació, fer un saltet el més llarg possible amb la intenció de flotar a l’ambient circumdant. És lògic que si flotem és perquè ens trobem fora del COS FÍSIC. No hem d’oblidar mai que quan el cos físic dorm, l’EGO amb els COSSOS LLUNARS i l’ESSÈNCIA a dins, ambula inconscient com un somnàmbul al MÓN MOLECULAR.

La DIVISIÓ DE L’ATENCIÓ entre SUBJECTE, OBJECTE, LLOC, condueix al DESPERTAR de la CONSCIÈNCIA.

Molts estudiants GNÒSTICS després d’acostumar-se a aquest exercici, a aquesta DIVISIÓ DE L’ATENCIÓ en tres parts, a aquestes preguntes, a aquest saltet, etc., durant l’estat de vigília, de moment en moment, van resultar practicant el mateix exercici durant el somni del cos físic, quan realment estaven als mons superiors i en fer el famós saltet experimental, van flotar deliciosament a l’ambient circumdant; llavors van despertar CONCIÈNCIA, llavors van recordar que el cos físic havia quedat adormit entre el llit i plens de goig van poder dedicar-se a l’estudi dels MISTERIS de la vida i de la MORT, a les DIMENSIONS SUPERIORS.

És a penes LÒGIC dir que un exercici que es practica de moment en moment diàriament, que es converteix en un hàbit, en un costum, es grava tant a les diferents zones de la MENT, que després es repeteix automàticament durant el somni, quan REALMENT estem fora del cos físic i el resultat és el DESPERTAR de la CONSCIÈNCIA.

GÈMINIS és un signe d’aire, governat pel PLANETA MERCURI. GÈMINIS governa els pulmons, braços i cames.

PRÀCTICA. Durant el SIGNE ZODIACAL DE GÈMINIS, els estudiants Gnòstics han de estirar-se d’esquena i relaxar el cos. Després cal inhalar l’aire cinc vegades i exhalar-lo cinc més; en inhalar cal imaginar que la llum abans acumulada a la laringe, actua ara als bronquis i pulmons. En inhalar s’obriran cames i braços a dreta i esquerra, en exhalar es tancaran cames i braços.

El metall de GÈMINIS és el MERCURI, pedra el BERIL OR, color GROC.

Els natius de GÈMINIS estimen molt els viatges, cometen l’error de menysprear la sàvia veu del cor, volen resoldre-ho tot amb la ment, s’enfaden fàcilment, són molt dinàmics, versàtils, volubles, irritables, intel·ligents, les seves vides estan plenes d’èxits i de fracassos, posseeixen un valor boig.

Els natius de Gèminis són problemàtics pel seu rar DUALISME, per aquesta DOBLE PERSONALITAT que els caracteritza i que està simbolitzada entre els Grecs per aquells MISTERIOSOS GERMANS anomenats CASTOR i PÒL·LUX.

El natiu de GÈMINIS mai se sap com procedirà en tal o qual cas, a causa precisament de la seva DOBLE PERSONALITAT.

En qualsevol moment determinat el natiu de GÈMINIS resulta un amic molt sincer, capaç de sacrificar fins i tot la seva pròpia vida per l’amistat, per la persona a la qual ha ofert el seu afecte, però en qualsevol altre moment, és capaç de les pitjors infàmies contra aquella mateixa persona estimada.

El tipus inferior de GÈMINIS és molt perillós i per això no és aconsellable la seva amistat.

El defecte més greu dels natius de GÈMINIS, és la tendència a jutjar falsament totes les persones.

Els bessons CASTOR i PÒL·LUX ens inviten a la reflexió. És sabut, en efecte, que a la natura la matèria manifestada i l’oculta energia simbolitzada en la calor, la llum, l’electricitat, les forces químiques i altres superiors que encara són per a nosaltres desconegudes, es processen sempre en forma inversa i l’aparició de l’una pressuposa sempre l’ENTROPIA o DESAPARICIÓ de l’altra, ni més ni menys que els MISTERIOSOS GERMANS CASTOR i PÒL·LUX, símbol de tal fenomen entre els Grecs. Ells vivien i morien alternativament com alternativament neixen i moren, apareixen i desapareixen, a tot arreu la matèria i l’energia.

El procés de GÈMINIS és vital a la COSMOGÈNESI. La Terra original va ser un sol que es va condensar gradualment a expenses d’un anell nebulós, fins a l’estat lamentable de plata enfosquida, quan es va determinar per irradiació o refredament la primera pel·lícula sòlida del nostre globus mitjançant el fenomen químic de dissipació o ENTROPIA de l’energia que constitueix els estats grossers de la matèria als quals denominem sòlids i líquids.

Tots aquests canvis a la natura es realitzen d’acord amb els íntims processos de CASTOR i PÒL·LUX.

Per aquests temps del Segle VINT, ja la vida va iniciar el seu retorn a l’ABSOLUT i la matèria grossera comença a transformar-se en ENERGIA. Se’ns ha dit que a la CINQUENA RONDA la TERRA serà un cadàver, una nova LLUNA i que la vida es desenvoluparà amb tots els seus processos constructius i destructius, dins del món eteri.

Des del punt de vista ESOTÈRIC podem assegurar que CASTOR i PÒL·LUX són les ànimes bessones.

L’ÉSSER, l’ÍNTIM de cada un de nosaltres, té dues ÀNIMES BESSONES, l’ESPIRITUAL, i la HUMANA.

A l’ANIMAL INTEL·LECTUAL comú i corrent, l’ÉSSER, l’ÍNTIM, no NEIX ni mor, ni es REENCARNA, però sí que envia a cada PERSONALITAT nova, l’ESSÈNCIA; aquesta és una FRACCIÓ de l’ÀNIMA HUMANA; el BUDHATA.

És urgent saber que el BUDHATA, l’ESSÈNCIA, està dipositada dins dels COSSOS LLUNARS amb els quals es vesteix l’EGO.

Parlant en forma una mica més clara, direm que l’ESSÈNCIA està desgraciadament embotellada entre l’EGO LLUNAR. Els perduts descendeixen.

El descens als MONS-INFERNS, només té per objecte destruir els COSSOS LLUNARS i L’EGO, mitjançant la INVOLUCIÓ SUBMERGIDA. Només destruint l’ampolla, s’escapa l’ESSÈNCIA.

Tots aquells incessants canvis de MATÈRIA en ENERGIA i energia en matèria, ens convida sempre a reflexionar en GÈMINIS.

Gèminis està íntimament relacionat amb els bronquis, pulmons i la respiració. El MICROCOSMOS-HOME està fet a imatge i semblança del MACRO-COSMOS.

LA TERRA també respira. La terra inhala el SULPHUR vital del SOL i després l’exhala ja convertit en SULFHUR terrestre; això és, anàleg a l’home que inhala oxigen pur i l’exhala convertit en anhídrid carbònic.

Aquesta onada vital, alternativament ascendent i descendent, veritable sístole i diàstole, inspiració i expiració sorgeix del més profund si de la terra.